Descobreixen que el santuari dedicat a la deessa Demèter a Empúries va perdurar durant sis segles

Els arqueòlegs d'Empúries (Alt Empordà) han descobert que el santuari dedicat a la deessa Demèter va perdurar durant sis segles, des dels inicis i fins al final de la ciutat grega, la Neàpolis. Les excavacions enguany s'han centrat a les terrasses que envoltarien el temple, on s'han desenterrat dos vasos rituals i restes d'animals -sobretot garrins- sacrificats en honor a la divinitat. Abans d'arribar als nivells fundacionals del sector, també han localitzat un cementiri i l'absis d'una església paleocristiana. A més, en una altra zona de la Neàpolis, han aparegut restes de pintura mural en una casa del segle V aC.

El 79è Curs d'Arqueologia d'Empúries ha comptat amb estudiants de diverses parts de l'Estat. La campanya s'ha focalitzat en el barri portuari de l'antiga colònia grega, on es va descobrir tant el santuari com les dues cases situades al centre i en un extrem de la Neàpolis. Els arqueòlegs han resseguit la cronologia del santuari, descobrint que la seva història és paral·lela a la de l'antiga ciutat grega. "Aquest espai sacre es va començar a configurar a finals del segle VI aC i va perdurar fins al segle I dC", explica l'arqueòleg Pere Castanyer.

L'espai sagrat estava situat a redós de la Neàpolis, separat dels habitatges, i s'hi accedia directament des de la platja de l'antic port grec. Aquest estiu, les excavacions s'han focalitzat a les terrasses d'aquesta àrea religiosa, al capdamunt de les quals s'hi emplaçaria el temple de Demèter. A la zona de l'altar monumental els arqueòlegs hi han localitzat restes dels animals que se sacrificaven en honor a la divinitat, especialment godalls, però també xais o cabrits petits.

Les ofrenes són un nou element "que confirma que el santuari estava dedicat a la deessa", puix en altres temples de Demèter s'han trobat "terracotes amb representacions femenines que porten un porquet per oferir-lo a la divinitat". En el cas d'Empúries, se sap que aquests sacrificis es cuinaven i que els antics grecs se'ls menjaven. Però també hi ha la hipòtesi que part dels animals es reservaven per a la deessa, cosa que hauran d'intentar esbrinar els estudis zoològics.

En paral·lel, en aquest sector, també han aparegut dos vasos votius -semblants a dues gerretes- dipositats com a ofrenes. En una primera datació, els arqueòlegs els situen a finals del segle III aC. S'afegeixen a d'altres que ja s'han localitzat anteriorment i ara se n'intentarà saber què tenien a l'interior.

De temple a església

Els arqueòlegs creuen que els vestigis del temple es trobarien sota un dels extrems del museu, perquè és aquí cap a on porta la disposició de les diferents terrasses i també per la troballa de la necròpolis paleocristiana. Estaria a tocar d'una església i s'hauria bastit damunt del temple de la deessa grega. Per arribar fins a aquests nivells a entre 3 i 4 metres de profunditat, han hagut d'excavar tot allò que hi havia superposat. I ha estat aquí quan han descobert la necròpolis, que inicialment dataria d'entre els segles IV i VII-VIII dC i que tenia fins a tres nivells.

"Els més antics tenen unes característiques molt lligades al món romà; també hi ha tombes amb estructura de morter combinades amb d'altres, com per exemple, una d'àmfora on s'hi havia enterrat un nadó", explica el director de l'excavació, Marc Bouzas. Dins aquest primer grup de tombes també se n'han trobades algunes amb forats per fer libacions i per on s'introduïa menjar i beguda per als difunts. "Per damunt d'aquest nivell n'hem documentat dos més, cosa que evidencia que aquesta necròpolis seguia viva al llarg del temps", precisa el director de l'excavació. 

I associada amb ella, els arqueòlegs també han desenterrat l'absis de l'església paleocristiana, que probablement tenia un transsepte format per cambres funeràries. També queda sota l'edifici de l'actual museu, que a partir del segle XVII i fins al XIX va acollir un monestir de monjos servites. "Creiem que no és casual que el monestir es construís damunt l'església paleocristiana; de la mateixa manera que, en un exercici de superposició cultural, aquesta primera església ho fes sobre l'antic temple de Demèter", teoritza Bouzas.

Pintura de fa 2.500 anys

Els estudiants també han excavat dues cases a l'interior de l'antiga ciutat grega, que daten del segle V aC. Les seves estances tenen sòls superposats d'argila, i en algunes -al centre- s'han trobat restes de llars de foc de forma quadrada. Una destaca perquè s'hi han descobert restes de pintura mural de fa més de dos mil·lennis. Damunt d'un sòcol fet de pedra, s'han conservat diverses fileres de tovots (rajols fets amb fang assecats al sol), que formaven part de parets i a vegades es pintaven. 

El conservador i arqueòleg d'Empúries que n'ha tutelat l'excavació, Quim Tremoleda, explica que aquestes restes de pintura tenen "tons blaus, negres i algun groc", cosa que fa que "cromàticament siguin molt visuals". Tremoleda subratlla que la troballa és "un cas bastant excepcional", perquè es tracta "de pintures que formaven part d'un espai domèstic del segle V aC".