Descobreixen que el ritual iber dels caps enclavats pretenia intimidar o venerar

El ritual iber dels caps enclavats era més complex del que es pensava inicialment. En concret, s'ha descobert que en alguns casos es va utilitzar com a símbol de poder i d'intimidació especialment a forans, i en d'altres per venerar individus vinculats a la comunitat. Ho revela un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En els treballs s 'han analitzat els patrons de mobilitat dels poblats de l'edat de ferro, basant-se en l'estudi de set cranis enclavats d'homes de dos jaciments d'aquest període: l'antiga ciutat d'Ullastret (Baix Empordà) i el poblat de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Es descarta així la hipòtesi que respongués a una mateixa expressió simbòlica entre les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica.

L'estudi ha estat coordinat investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB i ha comptat amb la participació d'investigadors del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), del Museu Torre Balldovina i de les universitats de Lleida, de Bordeus (França) i de Tübingen (Alemanya). L'han publicat a Journal of Archaeological Science: Reports.

Els caps tallats són una pràctica ritual única dins del món iber, que permeten analitzar aquestes comunitats amb poc registre antropològic perquè cremaven els difunts. Aquest costum consistia a exposar públicament els cranis d'alguns individus després d'un tractament post mortem. Alguns d'aquests caps s'han recuperat foradats i en algun cas, amb un clau de ferro travessant-los.

"Tradicionalment, els arqueòlegs han debatut si aquests cranis eren trofeus de guerra, per intimidar els enemics, o bé relíquies venerades", diu Rubén de la Fuente Seoane, primer autor de l'estudi. "Els individus de Puig Castellar i Ullastret no haurien estat seleccionats a l'atzar. Hi hauria una tendència homogènia cap als homes en el ritual, però els patrons de mobilitat i de localització suggereixen una major diversitat, cosa que podria implicar també diferències socials i culturals", afegeix l'arqueòleg de la UAB.

Diferents motius segons jaciments

"A Puig Castellar els valors isotòpics de tres dels quatre individus difereixen significativament del referencial d'estronci local, cosa que suggereix que, probablement, no eren locals. En canvi, a Ullastret hem trobat una barreja d'orígens locals i no locals. Aquest resultat apunta que la pràctica dels caps tallats s'aplicava de manera diferenciada a cada jaciment, la qual cosa sembla descartar una expressió simbòlica homogènia", assenyala De la Fuente Seoane.

El fet que a Puig Castellar estiguessin exposats a la muralla dona força a la hipòtesi que pretenia demostrar poder i coacció, tan interna com externa. En el cas d'Ullastret, els dos individus locals es van trobar en un carrer, puix estarien exposats en alguna paret o porta. Podrien així pertànyer a persones importants, venerades o reivindicades. Un tercer crani d'Ullastret, de possible origen forà, va aparèixer en una de les fosses externes a les muralles, i podria representar un trofeu bèl·lic.

Noves eines per entendre la societat ibera

Els resultats revelen per primer cop una evidència directa dels patrons de mobilitat humana a l'edat de ferro al nord-est peninsular i noves perspectives sobre els contextos de territorialització, i revelen una gestió dels recursos diferenciada. "És una primera aproximació a aquesta problemàtica arqueològica mitjançant un mètode que està revolucionant la manera que tenim d'estudiar la mobilitat al passat", indica De la Fuente Seoane.