Mas demana al Suprem que la seva inhabilitació pel 9N no li impedeixi presentar-se a eleccions

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha demanat al Tribunal Suprem (TS) que revoqui la seva condemna a dos anys d'inhabilitació per organtizar la consulta sobiranista del 9N de 2014 i que, en cas de confirmar-la, no li impedeixi concórrer com a candidat en processos electorals. En el seu recurs davant el Suprem, al·lega que va ser jutjat "en la seva condició de president de la Generalitat" amb relació a l'"exercici de les funcions de govern inherents" al seu càrrec, pel que entén que "cap" de les actuacions per les quals va ser condemnat estaven relacionades amb les funcions pròpies d'un parlamentari o un altre càrrec electe.

Per aquest motiu, l'advocat de Mas, Xavier Melero, demana en el recurs que, en el cas que el TS no revoqui la condemna, se suprimeixi de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la referència al fet que la pena de dos anys d'inhabilitació sigui extensiva a "tot l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal". Per a la defensa de Mas, la condemna suposa una "pena excessiva" per l'"amplitud" de la inhabilitació, ja que la seva aplicació ocasiona un "sacrifici desproporcionat" per a l'expresident, per a qui demana l'absolució invocant el dret a la llibertat d'expressió, ideològica i de participació política.

El recurs es remet a la jurisprudència, que ha determinat l'exigència d'una "relació directa, una analogia funcional" entre "el càrrec que s'ostenta" en el moment de la desobediència i l'objecte de privació "amb altres futuribles càrrecs o ocupacions". Segons la defensa, el TSJC "no ha respectat" les condicions en què s'ha d'establir una inhabilitació especial, ja que "el punt d'ancoratge" per delimitar l'abast de la pena és el càrrec que s'estava exercint en el moment de la comissió dels fets i les funcions que "haurien estat objecte de pretès abús". El recurs remarca que en el cas d'Artur Mas "no s'observa relació de semblança directa" entre les funcions executives i administratives del "màxim rector del poder executiu de Catalunya" i les funcions encomanades "a un membre integrant del Poder Legislatiu, al Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o les Corts Generals ".

Per a la defensa, la condemna del TSJC comporta que els fins preventius de la pena d'inhabilitació especial "acaben sent substituïts per la inocuització política" de Mas, "mitjançant una interdicció genèrica a càrrecs d'elecció democràtica directa". "Això no només implica una vulneració dels termes de l'article 42 del Codi Penal, i consegüentment, del principi de legalitat de les penes, sinó una limitació no prevista pel legislador penal dels drets de participació política i llibertat ideològica", adverteix el recurs.

En el recurs, la defensa de Mas reclama que es revoqui la condemna i s'absolgui l'expresident, al·legant que el TC no va dictar una ordre "precisa, singular, concreta i categòrica" per suspendre el 9N i que a més no va incórrer en una "negativa oberta, contumaç i reiterada "ni va actuar de manera rebel ".