La CUP torna a concentrar tots els focus de la política catalana

BARCELONA.- Vilafranca del Penedès es convertirà, durant unes hores, en el centre simbòlic de la política catalana. Aquest dissabte, s'hi concentraran tots els focus perquè la CUP hi celebrarà la reunió del Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) en què decidirà si avala o no els pressupostos del govern de Junts pel Sí (JxSí). Passi el que passi, la decisió que prenguin els anticapitalistes marcarà un punt d'inflexió en la legislatura.

Els darrers dies, des de l'executiu de Puigdemont s'han emès diversos missatges per manifestar la confiança que en aquesta ocasió, a diferència de l'any passat, els cupaires es decantaran pel sí a uns comptes, fonamentalment pel compromís que mostren amb el referèndum i pel recent acord entre el govern i els sindicats de mestres per incorporar més docents, entre d'altres qüestions. Ara bé, l'enroc governamental a fer gestos significatius en fiscalitat, amb la negativa a apujar lleugerament l'IRPF a les rendes altes com a exemple paradigmàtic, també carrega d'arguments la CUP per refusar uns pressupostos que veuen "continuistes" i pràcticament no reverteixen les retallades antisocials dels darrers anys.

La cita a la capital de l'Alt Penedès arribarà envoltada de menys soroll intern que en d'altres ocasions. I és que a diferència del que va passar fa més d'un any abans de decidir acceptar o no la investidura d'Artur Mas o durant la passada primavera, quan es va optar per no permetre l'admissió a tràmit dels pressupostos de la Generalitat del 2016, el debat cupaire s'ha canalitzat més pels canals interns, sense que hagin aparegut constants estirabots a les xarxes -o a través d'articles o entrevistes- entre els partidaris d'una opció o una altra. Sense anar més lluny, ni Endavant ni Poble Lliure -les dues organitzacions que històricament han jugat un paper clau alhora de marcar el rumb ideològic de la formació de l'esquerra independentista- no han emès cap comunicat les darreres setmanes posicionant-se sobre els pressupostos. No es pot obviar que des que a l'estiu, la formació va escollir un nou secretariat nacional -la seva executiva- la tensió interna s'ha rebaixat, almenys aparentment.

L'aval o no cupaire als pressupostos es prendrà en una reunió extraordinària del Consell Polític més GAP, però realment en aquest organisme l'únic que es farà és traslladar les conclusions i els resultats dels posicionaments que durant la setmana s'han pres a les diverses assemblees territorials de la CUP. La base de la formació són les assemblees locals, que s'agrupen en tretze assemblees territorials. Cada assemblea territorial envia diversos representants al Consell Polític -el màxim organisme intern entre assemblees nacionals-, que varia entre un mínim de tres i un màxim de sis, en funció del nombre de militants, càrrecs electes i assemblees locals.

En total, el Consell Polític compta amb 57 representants, als que el dissabte s'uniran els vuit representants del GAP -les organitzacions que són afins a la CUP. Per tant, seran 65 el màxim nombre de vots que s'emetran dissabte. Les organitzacions del GAP són Endavant, Poble Lliure, Arran, el sindicat COS, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista i Crida Constituent. Tot i que a la reunió hi haurà intervencions defensant un o altre posicionament, els representants tant del CP com del GAP hi acudiran amb el vot delegat, és a dir, decidit prèviament a les assemblees territorials o al consell polític.

Si hi ha un consens dins la CUP al voltant dels pressupostos és que en una legislatura ordinària el seu no seria rotund, bàsicament perquè la formació considera que els comptes no exploten ni de bon tros tots els límits de l'autonomia, no reverteixen retallades -amb l'única excepció del compromís d'incrementar la contractació de professorat- ni toquen privilegis. Ara bé, se suposa que aquesta no és una legislatura més, sinó que ha de ser la legislatura del referèndum. Si més no, aquest és el compromís actual del govern de Carles Puigdemont. I aquest escenari és el que aboca, de nou, la CUP a una cruïlla decisiva, que permet que dins l'organització hi hagi tant partidaris de facilitar l'aprovació dels comptes de manera instrumental com de votar-hi en contra en considerar que no ajuden a guanyar el referèndum.

Diverses fonts consultades per Públic han confirmat que només que el govern autonòmic hagués fet un gest important en fiscalitat, l'aval als comptes estaria assegurat, o gairebé. En un primer terme, la CUP exigia incrementar el gravamen a les rendes altes en IRPF, Patrimoni i Successions i Donacions, però la negativa de l'executiu ha estat rotunda, malgrat que en el darrer tram de la negociació la demanda s'havia limitat a la modificació d'un d'aquests tres tributs.

El cas més paradigmàtic ha estat el de l'IRPF, en què diverses fonts citades per alguns mitjans han assegurat que, finalment, ERC veia amb bons ulls fer algun gest, però la negativa del PDECat ha estat rotunda. En aquest sentit, la coordinadora nacional de la formació, Marta Pascal, havia assegurat que apujar l'IRPF suposava atacar les "classes mitjanes", malgrat que la CUP només demanava increments -d'un o dos punts- en les persones que guanyen més de 60.000 euros anuals. La xifra només la superen el 4% dels contribuents catalans.

Més enllà dels posicionaments de cadascú, la formació ha debatut aquests dies a les assemblees territorials a partir de diversos documents elaborats per algunes assemblees, amb arguments pel sí i pel no als pressupostos. Els favorables al sí accepten que si els comptes no tiren endavant no hi haurà referèndum i advoquen per votar-hi a favor perquè serà la manera de passar tota la pressió a JxSí per tal que la consulta vinculant tiri endavant. També es planteja que és una manera de posar un compte enrere perquè el referèndum es faci sí o sí al setembre com a tard i que la hipotètica convocatòria d'eleccions pot suposar una pèrdua d'influència política de la CUP.

En canvi, els partidaris del no exposen que és una "falsa disjuntiva" que votar en contra els pressupostos suposi renunciar el referèndum, perquè la consulta es pot tirar endavant simplement ampliant la partida relativa a "processos electorals" que sempre incorporen els comptes. A banda de titllar els comptes com a "continuistes amb les polítiques d'austeritat neoliberal que s'han aplicat des de la crisi de 2008", el document considera que són uns comptes "que ens faran perdre el referèndum", perquè no ajuden a millorar les condicions materials de la majoria de la població catalana.

Així mateix, es posa en dubte el compromís real del govern amb la celebració del referèndum i es manifesta el temor que davant els previsibles intents de torpedinar-lo per part del govern espanyol se substitueixi per unes noves eleccions autonòmiques. Ara bé, també es qüestiona que si els comptes no tirin endavant Puigdemont opti per convocar uns comicis anticipats, fonamentalment per les migrades expectatives electorals que les enquestes donen ara mateix al PDECat.

En qualsevol cas, la resposta s'anunciarà aquest dissabte al voltant de les 13h. I el proper pas, sigui quina sigui la decisió, serà la votació a la comissió d'Economia del Parlament de dimecres. Si surt que sí, els comptes ja enfilaran la recta final cap a l'aprovació en ple. Si surt que no, en canvi, en principi la negociació ja s'haurà acabat. Però, com se sap, en política tot és possible.