La CUP arriba a les municipals amb l'objectiu de tornar a entrar a Barcelona i mantenir alcaldies com Berga

Retenir les alcaldies emblemàtiques on governa des de fa diversos mandats -com Berga, Navàs (Bages) o Celrà (Gironès)-, mantenir la presència en ajuntaments de grans ciutats com ara Tarragona o Reus, convertir-se en una alternativa factible de poder a Girona o recuperar la representació als plens municipals de Lleida, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa o, sobretot, Barcelona són alguns dels grans objectius amb què la CUP afrontarà les eleccions municipals del dia 28.

Forjada eminentment en el municipalisme -fins el 2012 no va fer el salt a l'àmbit nacional, amb l'obtenció de tres diputats al Parlament-, en els comicis del 2019 la CUP va veure estroncada la línia ascendent que havia marcat prèviament la seva trajectòria local i va perdre vots i regidors, una tendència que pretén revertir en aquesta ocasió. En concret, la formació de l'esquerra independentista va deixar-se uns 60.000 vots -en va obtenir poc més de 175.000- i va passar de 382 regidors el 2015 a 334 fa quatre anys.

La CUP va acumular 19 alcaldies i ha format part d'una quarantena de governs municipals -en ciutats com Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Figueres o Sitges com a soci minoritari- en l'actual mandat, però el retrocés que va experimentar a les urnes va comportar-li quedar-se sense regidors en places tan importants com la capital -hi havia tingut tres representants del 2015 al 2019-, Terrassa, l'Hospitalet, Mataró, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers o Barberà del Vallès on d'aquí unes setmanes pretén tornar a tenir-hi presència institucional.

La CUP ha passat de 190 candidatures el 2019 a 167 enguany

D'entrada, però, els anticapitalistes han reduït el nombre de candidatures i han passat de les 190 llistes del 2019 a les 167 actuals, si bé se'ls podrà votar a la majoria de les grans ciutats i a bona part de les capitals de comarca. Entre les excepcions hi ha Badalona, on la CUP no tindrà llista pròpia com a tal, si bé dona suport a la candidatura liderada per l'exalcaldessa -i diputada cupaire al Parlament- Dolors Sabater.

Amposta (Montsià), Tremp (Pallars Jussà), Puigcerdà (Cerdanya), Cervera (la Segarra) o Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) són algunes de les capitals de comarca on, en canvi, no hi ha pogut tancar candidatura, com tampoc ho ha fet a Molins de Rei (Baix Llobregat), on sumava 16 anys amb regidors i que era un dels seus principals feus metropolitans.

Barcelona, "crucial"

En la presentació de les candidatures, el membre del secretariat nacional de la formació i alcaldable a Sant Boi, Jordi Barbero, va manifestar la setmana passada que "cal un espai que sumi la gent que té ganes de contribuir a construir una alternativa municipalista anticapitalista, independentista, feminista, ecologista i antiracista".

Barbero va defensar com a clau l'entrada a Barcelona per tal de poder "plantar cara" a un "model de ciutat que està d'esquena al país i als barcelonins". "És crucial que l'alternativa sigui forta i poder construir una ciutat que atengui les necessitats dels seus habitants i exerceixi una capitalitat vinculada a un model territorial just i globalment sostenible", va afegir.

El 2019 la CUP va quedar-se en el 3,9% dels vots a la capital -no va arribar als 30.000 sufragis-, per sota del 5% que la llei electoral estableix com a llindar mínim per obtenir-hi representació. La cap de llista en aquesta ocasió és Basha Changue, diputada al Parlament i activista antiracista.

A Girona, i sota la marca Guanyem, Lluc Salellas aspira a liderar un canvi de govern

Ruben Cobo lidera la llista cupaire a Lleida, on fa quatre anys els anticapitalistes van perdre els dos regidors que hi tenien. Tornar a la Paeria és un altre dels grans reptes del partit. A Tarragona la candidatura l'encapçala Eva Miguel, que buscarà almenys mantenir els dos edils que té la formació al ple des del 2015. Des del 2021, a més a més, la CUP forma part del govern, que encapçala el republicà Pau Ricomà.

Capítol a part per a Girona, on sota la marca Guanyem l'espai de l'esquerra independentista ja va ser segona força el 2019, amb sis regidors, per davant del PSC -per pocs vots- i d'ERC, i només per sota de Junts -9 regidors-. Novament liderada per Lluc Salellas, Guanyem ha aconseguit teixir una àmplia xarxa de complicitats amb persones amb trajectòria prèvia a ERC i, fins i tot, el PSC i convertir-se en la llista de referència per a nombroses personalitats de la ciutat, i aspira a poder liderar un canvi de govern que acabi amb 12 anys consecutius de poder convergent o postconvergent.

Recuperar les "sobiranies"

A nivell programàtic, les propostes marc de la CUP aposten per aprofundir en qüestions que són bandera de la formació com el feminisme, les alternatives al model econòmic, la necessitat d'afrontar les crisis climàtica i energètica o intentar aturar l'auge de l'extrema dreta.

En aquest sentit, una de les voluntats és avançar en la "recuperació de les sobiranies", que passa per la municipalització de serveis bàsics -com l'aigua- allà on es pugui -i finalitzi la concessió- o l'impuls de comunitats energètiques locals, que permetin guanyar autonomia respecte l'oligopoli elèctric. L'accés a l'habitatge serà un altre tema bàsic, si bé sense poder plantejar solucions màgiques ateses les limitades competències municipals. La voluntat cupaire, però, allà on tingui el poder serà mirar d'esprémer el marc competencial al màxim.