Entrevista a Marta Brú"El Poble Vell de Corbera d'Ebre fa anys que es degrada, hem d'aconseguir finançament per preservar-lo"

Marta Brú ha agafat el relleu de Cinta Farnós al capdavant del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE).  Al llarg de la seva trajectòria ha participat en diferents excavacions arqueològiques i també ha treballat a la Direcció General de Memòria Democràtica. En aquest àmbit, s'ha especialitzat en la gestió de bases de dades vinculades a la Guerra Civil i a la dictadura franquista, així com en el programa d'exhumació de fosses comunes.

Amb un projecte continuista, la graduada en Història amb especialització en Arqueologia destaca la importància de fomentar valors com la pau a través dels espais de memòria, amb una proposa adaptada a la societat actual, que preservi la memòria històrica, fomenti la reflexió crítica dels joves i contribueixi al desenvolupament del territori. Alerta de la degradació del Poble Vell de Corbera d'Ebre, un dels espais més simbòlics de la batalla de l'Ebre, i insta a trobar finançament per continuar amb el projecte de rehabilitació iniciat.

Agafes el relleu de Cinta Farnós, que només ha estat un any al càrrec. Vols encetar una nova etapa, serà continuista o com l'enfronteu? 

 El meu projecte és continuista amb el que s'ha estat fent els darrers anys, principalment perquè ja s'havia agafat una línia una mica diferent de la que es portava anteriorment. S'ha intentat, a banda d'explicar què és la batalla de l'Ebre, girar també una mica cap a la part de fomentar els valors de la pau i la democratització de la societat. Això ja és una cosa que en els darrers anys s'havia començat a treballar. En aquest sentit,  el que plantejo és que la societat actual no és la mateixa que quan va començar el COMEBE. El Consorci té quasi 25 anys i els centres també en tenen uns quants, i la societat ha variat. Per tant, també necessitem anar modificant el discurs per adaptar-nos a aquesta nova societat actual. No és un projecte rupturista, perquè ja s'havien començat a fer coses que eren necessàries i urgents. 

Com per exemple?

Per exemple, en perspectiva de gènere. L'any 2023 es va modificar una mica l'espai expositiu dels 115 dies i es va ampliar el box de les dones. També es va fer l'exposició itinerant Invisibles però decisives, que pretén focalitzar a donar veu a les dones. Hem de continuar donant a les dones el paper que tenen en la història, que és important.

També s'ha parlat de dimensionar el COMEBE: ampliar plantilla o obrir-se a altres municipis. Què aportaria aquesta ampliació del consorci? 

Aquí hi ha dues coses diferents. Per una banda, que s'incorporin més municipis, consells comarcals o associacions. Jo crec que és important expandir-nos en aquest sentit perquè això ens permet conèixer millor la realitat del territori i escoltar diferents opinions. D'aquesta manera podem saber millor què necessita realment el territori i què necessiten les poblacions. Actualment, el COMEBE, amb les quatre noves incorporacions, està format per 16 ajuntaments, dos consells comarcals, dues associacions i la Generalitat. El volum és important i permet sentir moltes veus. És veritat que com més actors hi ha, més es complica la gestió, però crec que al final preval el fet de poder escoltar tothom que vulgui ser escoltat i que puguin aportar idees i necessitats.

Després hi ha la part del redimensionament de la plantilla. Al COMEBE treballa amb molt poca gent. Els equipaments no són molt grans —excepte el centre dels 115 dies, que sí que és molt gran—, però si sumes tots els centres petits i els espais històrics, el conjunt és bastant gran. Per tant, necessitem mans. Pots tenir idees i fins i tot pressupost per fer coses, però si no tens persones que ho puguin executar, no arribes. Si hi ha un redimensionament de la plantilla també caldrà una modificació del pressupost, perquè necessitaràs més recursos.

"Necessitem més personal. Pots tenir idees i fins i tot pressupost per fer coses, però si no tens persones que ho puguin executar, no arribes"

 Encara queden molts aspectes desconeguts o poc coneguts de la batalla de l'Ebre? 

 S'ha de tenir en compte que és la batalla de l'Ebre suposa la derrota republicana a Catalunya i obre la part final de la Guerra Civil espanyol. Potser al territori —la Terra Alta i les Terres de l’Ebre— la gent la coneix amb més detall: les contraofensives, els espais concrets, què va passar exactament. En altres zones de Catalunya potser es coneix més de manera general. Una de les feines del COMEBE és precisament fer aquesta difusió, i ho fem molt a través dels grups d'estudiants que visiten els centres. Però també és important explicar no només què va passar, sinó quines conseqüències va tenir. Potser saber si hi va haver sis o set contraofensives no és tan necessari per als estudiants; el que és important és parlar del que implica una guerra i, sobretot, que entenguin les conseqüències que té a dècades vista. 

En un moment en què alguns sectors reivindiquen el franquisme o èpoques passades, quin paper han de jugar espais com el Poble Vell o els centres d'interpretació? 

Nosaltres hem d'explicar què va passar realment. El nostre paper és explicar la veritat: el que sabem, el que no sabem i els dubtes que hi pugui haver. Hem de donar eines perquè la gent pugui entendre què va succeir i desmuntar relats falsos que circulen. Això es pot fer a través de les exposicions, però sobretot a través de les visites guiades, perquè és quan tens el contacte directe amb la persona i pots respondre dubtes. 

Per això són molt importants les visites, especialment amb estudiants. També hem de continuar generant recursos pedagògics perquè els professors els puguin utilitzar. Actualment molts recursos estan pensats per a tercer i quart d’ESO i batxillerat, però crec que ens hem d'obrir també a la primària. Els nens potser no entendran tots els detalls, però sí que poden entendre conceptes bàsics. Si aquests conceptes s'incorporen des de petits, quan arribin a l'adolescència tindran eines per interpretar el que llegeixen o escolten i podran formar-se la seva pròpia opinió. 

"Hem d'obrir la batalla de l'Ebre també a la primària"

Sobretot perquè cada vegada tenen accés més aviat al món digital i a les xarxes socials.

Sí, la idea és donar-los eines perquè quan entren a les xarxes socials sàpiguen què estan llegint. Molts joves no entenen realment el que llegeixen i els falten eines per discernir què és veritat i què és mentida. Hem de donar aquestes eines perquè puguin interpretar correctament els conceptes i continguts que troben. 

El Poble Vell -de titularitat municipal- és un dels espais més simbòlics de la Batalla de l'Ebre, però entitats de memòria alerten de la seva degradació. Necessita noves actuacions? 

Sí. El Poble Vell necessita continuar amb les tasques de rehabilitació. Qualsevol jaciment arqueològic amb estructures, si no es conserva, la seva evolució natural és la degradació. El Poble Vell fa molts anys que es degrada i s'han fet actuacions en diferents moments, però el projecte de rehabilitació iniciat és necessari i hem d'aconseguir el finançament per fer-ho. A més de preservar les estructures, seria interessant fer petites intervencions arqueològiques per recuperar la morfologia del poble: carrers, fonamentacions de cases… Això ajudaria molt a explicar-lo millor als visitants. S'ha fet una primera fase amb un romanent del COMEBE d'uns 284.000 euros, però necessitem més finançament i s'estan buscant vies com programes culturals, aportacions europees o altres línies de suport. 

En els últims anys s'han implantat nombrosos parcs eòlics en zones on es van produir combats de la batalla de l'Ebre. Creu que s'ha tingut prou en compte el valor històric i memorial d'aquest paisatge? 

És complex. Hi ha moltíssims espais històrics relacionats amb el conflicte bèl·lic: muntanyes, trinxeres, camps… preservar-los tots és inviable. Cal compatibilitzar la preservació d'aquests espais amb, en aquest cas, els parcs eòlics. Cada parc eòlic ha de passar informes d'afectació arqueològica, inclosos els vestigis de la batalla. Si l'espai té una importància especial, s'ha de preservar; si no, almenys estudiar-lo abans de construir. 

La Terra Alta és una de les comarques que més pateix el despoblament, també com a conseqüència d'aquest model d'implementació massiva de parcs eòlics. Quin paper pot jugar aquest patrimoni per dinamitzar el territori? 

Nosaltres som un actiu més del territori. Atraiem visitants interessats en la batalla de l'Ebre o en la Guerra Civil, però és important unir-nos amb altres actius per crear una oferta prou atractiva: el patrimoni natural, la reserva de la biosfera, la Via Verda, l'agricultura o el món del vi. Tampoc diem que es massifiqui, que una de les coses bones que té aquest territori és la tranquil·litat. Però si tot això s'uneix es pot crear una oferta turística atractiva que generi activitat econòmica i serveis, i això pot ajudar a crear llocs de treball i oportunitats al territori.