Òmnium recorda el llegat de Muriel Casals en el desè aniversari del seu traspàs

Òmnium ha recordat aquest febrer la figura i el llegat de Muriel Casals quan es compleixen deu anys de la seva mort, en un acte íntim i carregat d'emoció celebrat a La Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison, al centre de Barcelona. L'homenatge ha reunit familiars, amics i dirigents polítics i culturals que van compartir amb Casals una etapa clau del país i de l'entitat.

Nascuda a l'exili, a Avinyó, Muriel Casals era economista, professora de la Universitat de Barcelona i una figura central de l'activisme cultural i polític del país. Presidenta d'Òmnium Cultural entre el 2010 i el 2015 —la primera dona a ocupar el càrrec en mig segle d'història de l'entitat—, va deixar la presidència per fer el pas a la política institucional com a diputada de Junts pel Sí. La seva mort, a conseqüència de les ferides patides en un atropellament de bicicleta, va colpir profundament el sobiranisme en un moment d'efervescència i màxima complexitat del procés independentista.

L'acte d'homenatge ha tingut com a fil conductor una conversa entre el president d'Òmnium, Xavier Antich, i la filla de Muriel Casals, Laia Gasch, conduïda per la periodista Roser Sebastià. Entre els assistents hi havia els expresidents Artur Mas i Quim Torra —aquest últim, successor de Casals al capdavant d'Òmnium—, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, entre altres personalitats del món polític i cultural.

L'homenatge ha començat amb la projecció d'un vídeo d'arxiu amb imatges i la veu de Muriel Casals recordant paraules del seu discurs al Concert per la Llibertat al Camp Nou: "Tenim un objectiu comú que és més important que cadascun dels nostres interessos particulars". Tot seguit, una cançó ha obert formalment l'acte mentre l'il·lustrador Ignasi Blanch dibuixava en directe la seva silueta sobre un fons blanc, culminant l'obra amb un cor.

L'acte s'ha estructurat en quatre blocs que han recorregut les diferents facetes de Casals: la mare, l'activista, la presidenta d'Òmnium i el seu llegat.

 La Muriel a Òmnium  

Una part central de l'acte ha estat dedicada a la seva etapa al capdavant d'Òmnium Cultural. Casals va arribar a l'entitat en un moment decisiu, quan el país començava a entrar en una nova fase política. "Ella entra a Òmnium i hi troba una família",ha volgut recordar la seva filla, tot just abans d'afrontar reptes com la manifestació del 2012 sota el lema 'Som una nació'. "Aquella manifestació va posar a prova el seu lideratge i va demostrar la seva capacitat de construir consensos", ha afegit Laia Gasch.

Sota la seva presidència, l'entitat va liderar la Declaració de Santa Coloma, posicionant-se obertament a favor de la independència. "Va assumir aquell moment històric amb una valentia extraordinària", ha volgut destacar Xavier Antich, subratllant la seva habilitat per llegir el moment polític del país amb rapidesa i lucidesa.

El discurs al Concert per la Llibertat al Camp Nou va ser una de les expressions més visibles d'aquell lideratge, una demostració de força que va marcar una època. "L'Òmnium d'avui és fill de la Muriel", ha afirmat Antich, recordant com la voluntat d'incidència política i la cultura del consens es van consolidar durant la seva presidència. "No gestionem només un llegat, sinó una missió", ha comentat. 

 Mestra, mare i activista  

En la seva dimensió personal la seva filla ha volgut destacar la seva filosofia vital: "Tenia una vida personal molt rica i la gaudia intensament", ha explicat. Per la seva banda Xavier Antich ha subratllat que la seva delicadesa no era una feblesa, sinó una fortalesa. "La gent destacava sempre la seva empatia, la intel·ligència emocional i la capacitat d'escoltar", ha afirmat. Aquesta obsessió per escoltar i trobar punts d'entesa, fins i tot en contextos de tensió, és una de les empremtes que, segons els ponents, continua viva avui a l'entitat.

En la seva vessant activista, Muriel Casals va aportar a Òmnium una mirada profundament arrelada a la cohesió social. Hereva del pensament de Paco Candel, Josep Benet i la tradició del PSUC, defensava la idea d'"un sol poble" com a element vertebrador del país. "Treballar per un país que defugi el risc de fractura" era una de les seves obsessions, un discurs que, segons Antich, continua tenyint tot el que fa Òmnium.

Casals estava especialment orgullosa del lema 'Un país normal', que sintetitzava la seva visió d'una Catalunya inclusiva, integradora i democràtica. "Era una persona implicada en moltes vessants; deia sovint, mig en broma, que era com una papallona que anava de flor en flor", ha recordat la seva filla. 

 Un llegat que continua  

El tram final de l'acte ha abordat el llegat familiar i col·lectiu de Muriel Casals. Laia Gasch ha recordat els darrers dies de la seva mare a l'hospital i una conversa amb la directora de la UCI que la va marcar profundament. "No la coneixia personalment, però per tot el que veig, era una lluitadora. Aquesta energia, ara et pertoca a tu", li va dir. "I és cert: ella va transmetre aquesta energia a tothom que va conèixer", ha afirmat.

L'homenatge s'ha tancat amb una reflexió compartida sobre l'esperança, una idea central en el llegat de Casals. El somni del qual parlava —aquell helicòpter imaginari des d'on veia tot Catalunya des de dalt— continua viu. "El que cal reivindicar és la importància de l'esperança, que segueix sent un motor de construcció col·lectiva", ha conclòs el president d'Òmnium, reivindicant el caràcter lluitador i integrador que Muriel Casals va deixar com a herència.