Entrevista a Judit Carrera, directora del CCCB"La cultura és un lloc on agafar-se en aquests temps de por"

Amb l'exposició sobre l'escriptora Mercè Rodoreda en cartell fins al maig, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) abordarà en la programació d'aquest any el culte a la bellesa i l'era atòmica. La seva directora, Judit Carrera (Barcelona, 1974), desgrana les activitats que es desenvoluparan en aquest espai de pensament i debat públic, cada vegada més necessari en temps d'incertesa. 

Cap a on va el món?

Sempre ha estat molt difícil predir cap a on anava, però potser en els darrers temps aquesta incertesa s'ha incrementat. Estem presenciant, d'una banda, la fi de l'ordre mundial que va néixer després de la Segona Guerra Mundial. Vivim un moment de crisi sistèmica molt gran, marcat profundament per la irrupció de la intel·ligència artificial i altres grans canvis científics i tecnològics. Tots els avenços en robòtica o en neurociència estan canviant la mateixa noció del que significa ser humà. I convergeixen amb la sensació que estem arribant a un punt de no retorn, en què la crisi climàtica exigeix encara més reflexió i afegeix més incertesa sobre el futur del planeta i de la pròpia humanitat. Tot plegat genera moltíssims interrogants i una sensació de por i desorientació, amb pocs llocs on agafar-se.

Caldria sumar-hi l'auge de l'extrema dreta i els populismes. Li preocupa el degoteig de Donald Trump a Europa?

En moments d'incertesa tan grans com l'actual és molt fàcil que s'imposin discursos simplificadors de la realitat i que donen respostes simples a problemes molt complexos. Això explicaria, de manera sintètica, l'auge d'aquesta extrema dreta que està posant en crisi els principis més bàsics de la democràcia. En aquest context, la irrupció de Donald Trump i la seva segona presidència no només incomoden la Unió Europea, sinó que estan posant en escac els principis reguladors de l'ordre internacional. Els esforços multilaterals, com la mateixa existència de la UE, són un enemic a combatre.

Com s'explica un present tan canviant des de la cultura?

La cultura dona sentit al fet de viure junts i ajuda a crear aquest espai compartit de la societat civil. En un moment de tantíssima por i incertesa, tenir un lloc on agafar-se és essencial, com els espais culturals, que són fonamentalment un espai públic, democràtic, de representació, de memòria i de creació de comunitat. A més, permeten explicar-nos, perquè els éssers humans necessitem un relat i una dimensió simbòlica que connecti el passat amb la projecció cap al futur.

El CCCB es troba al Raval, un barri travessat per molts reptes contemporanis: immigració, habitatge, turistificació…

Els museus i centres culturals són un reflex i han de tenir un vincle molt porós amb el seu context més directe. El Raval és un barri amb moltíssima tradició i una història molt llarga, però també concentra els principals reptes de totes les urbs contemporànies. Per al CCCB —dedicat a la ciutat, a l'arquitectura i a l'espai públic—, treballar intensament amb el teixit cultural, social i econòmic del barri és un privilegi i un compromís molt gran.

Des que va accedir al càrrec, es va proposar més sud global i menys europeisme i cultura anglosaxona.

Una de les funcions de la cultura és obrir el ventall de les formes possibles de mirar i entendre el món. Europa ja no és un espai aïllat, uniforme i homogeni. De fet, a Barcelona el 30% de la població ha nascut a l'estranger i al Raval, el 75%. Europa avui és molt més plural, diversa i culturalment rica, per la qual cosa hem de parlar d'aquesta riquesa i celebrar-la. Hem d'obrir-nos a altres imaginaris, perquè les Amazònies o el sud global també són un mirall per parlar de nosaltres mateixos.

Han tancat el 2025 fregant el mig milió de visitants. Quin és el balanç?

Ha estat un any molt positiu per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb projectes centrals com Amazònies. El futur ancestral, Rodoreda, un bosc, Chris Ware. Dibuixar és pensar o En l'aire commogut, de Didi-Huberman. La vocació del CCCB és de màxima ambició i centralitat. Volem intervenir en el debat públic i fer un esforç de traducció perquè els continguts culturals arribin al màxim de públics possibles. La nostra singularitat és la capacitat de ser un pont entre disciplines, llengües, cultures i generacions.

S'han aproximat a la figura de l'escriptora Mercè Rodoreda des d'una altra mirada.

La proposta de la comissària Neus Penalba és una lectura des del nou context de recepció de Mercè Rodoreda, que està sent rellegida per una nova generació d'escriptors, cineastes, dramaturgs, poetes i músics des de paràmetres actuals, molt diferents del context dels anys vuitanta. Davant d'una mirada edulcorada, aquesta exposició demostra que la seva obra està profundament marcada pel dolor de la Guerra Civil, de l'exili i de la Segona Guerra Mundial. Hi coexisteixen l'horror i la bellesa de la literatura, aquest binomi permanent en la seva obra que parla de la cruel història del segle XX europeu. 

En el programa destaquen El culte a la bellesa i L'era atòmica. Dos temes contemporanis, tot i que malauradament no desapareix l'ombra nuclear, una amenaça vigent.

La bellesa com a cànon pot semblar un tema naïf en el context actual, però precisament volem canviar els relats sobre el present, perquè "la bellesa serà convulsiva o no serà", com deia André Breton. Ens semblava interessant reflexionar críticament sobre l'ideal de bellesa imposat històricament, sobre l'ús i l'abús de la imatge, dels mòbils, dels selfis i de la intel·ligència artificial en la creació d'un cànon de bellesa amb llums i ombres. Després, l'exposició sobre l'era atòmica serà un recorregut històric fins a la invenció de l'energia nuclear i la bomba atòmica, així com la seva irradiació artística, científica, social i política. En complir-se vuitanta anys dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki, volem mirar enrere per entendre què va suposar allò i què significa avui, en un context de rearmament nuclear i cursa armamentística.

Les conferències Territoris Turístics aborden el turisme com a fenomen urbà, un problema que afecta Barcelona des de fa anys i que altres ciutats espanyoles no van saber veure a temps.

Per a un centre cultural dedicat a la ciutat i a l'espai públic, parlar del turisme resulta força natural, ja que és un dels fenòmens que més està marcant les ciutats contemporànies, especialment a Europa i a Barcelona en particular. Volem analitzar-ne la complexitat, que té a veure amb la llibertat de moviment, però també amb el seu impacte en el teixit urbà, econòmic, social i polític de les urbs.

Com haurien d'actuar les institucions i el sector privat? Es pot revertir la situació?

La covid va ser una senyal d'alarma sobre el que pot passar si hi ha una dependència excessiva d'un sector. Cal diversificar les fonts econòmiques d'una ciutat com Barcelona, tot i que això també passa a Amsterdam, Venècia, París, Londres o Berlín.

Ucraïna i Palestina protagonitzen activitats i residències. Maria Stepanova, escriptora russa exiliada a Berlín, tractarà el trauma de l'exili i el desplaçament. I la investigadora palestina Mariam Barghouti reflexionarà sobre el testimoni i el periodisme a la guerra contra Gaza.

El CCCB és fonamentalment un espai de pensament i de promoció del debat públic de qualitat, per la qual cosa considerem important reflexionar sobre els problemes estructurals de la societat contemporània. Ucraïna i Gaza són prototips de dos dels conflictes més sagnants de l'actualitat i explicatius del canvi de l'ordre internacional. A Ucraïna ens hi juguem el futur d'Europa i a Gaza, la defensa dels drets humans, ja que ens estan dient que l'aplicació dels principis que teòricament governaven l'ordre internacional estan en suspens.

En el programa literari figuren firmes com Jeanette Winterson i Richard Ford.

El CCCB ha creat una tradició de debat públic en què es combinen els grans noms del pensament i la literatura universal amb altres persones i temes emergents que estan marcant l'agenda pública. Per a nosaltres és molt important tenir la capacitat de convocar aquestes veus del pensament i la literatura universal sempre en diàleg amb la nostra realitat, fomentant els autors locals i allò que Hannah Arendt anomenava "l'espai entre". És a dir, crear un espai de relació i de vincle entre Barcelona, Espanya i el món. 

Un altre dels seus reptes és acostar la ciència a la cultura.

En les darreres dècades hi ha hagut una separació molt gran entre humanitats i ciència. Tanmateix, és impossible parlar de cultura sense parlar d'intel·ligència artificial, robòtica, neurociència o digitalització. Per exemple, quan parlem d'implantar xips al cervell per potenciar les capacitats cognitives de l'ésser humà, té a veure amb la ciència, però també amb una reflexió humanística sobre quin tipus d'ésser humà volem ser.

Quin projecte li agradaria impulsar en el futur?

Tinc un parell de sèries d'exposicions al cap. D'una banda, una sobre pensadors i pensadores, perquè al CCCB hi ha una tradició d'exposicions sobre escriptors, cineastes o autors de còmic, però menys sobre filosofia i pensament. De l'altra, unes monografies sobre ciutats. Aquestes són la principal categoria política i cultural de la modernitat: palimpsests de cultures i espais de conflicte i convivència entre mons molt diferents. Penso en la Ciutat de Mèxic, el Caire i altres urbs que permetin somiar altres universos i imaginaris.