Els titellaires que van anar a la presó: "Ens van usar per perjudicar Carmena i Podem"

Alfonso Lázaro i Raúl García, membres de la companyia Títeres desde Abajo , van ser detinguts fa una década a Madrid quan representaven La bruja y don Cristóbal. Acusats d'enaltiment del terrorisme, els van empresonar durant cinc dies. Mesos després, un jutge de l'Audiència Nacional va arxivar la causa. Amb motiu del seu desè aniversari, els titellaires surten de gira amb la mateixa obra, programada en el seu dia per l'ajuntament governat per Manuela Carmena. Segons Alfonso Lázaro, el cas va ser utilitzat política i mediàticament per "atacar" l'alcaldessa d'Ahora Madrid i Podem.

Com recordes el dia de la detenció?

No volem tenir molt present aquell dia ni donar-li moltes voltes, però no oblidem quan van arribar els cotxes de policia, ens van identificar, ens van detenir i ens van portar a comissaria.

Per si algú no ho recorda, quin era el tema de l'obra i què va motivar l'acusació d'enaltiment del terrorisme?

La bruja y don Cristóbal és una obra antiautoritària que critica la violència estructural (l'Església, la propietat privada, el patriarcat, la repressió política i policial, etcètera), representada per diferents personatges. Ens van detenir per una escena en la qual denunciem els muntatges policials, com el que pateix la protagonista, acusada de terrorisme després d'atribuir-li la pancarta de "Gora Alka-ETA". Aquesta va ser precisament l'excusa per denunciar-nos per enaltiment del terrorisme, perquè també ens van acusar d'incitació a l'odi, encara que cap dels personatges de l'obra pertanyia a un col·lectiu vulnerable: ni el jutge, ni el Iglesia, ni la monja...

Una acusació que no se sostenia.

Va ser absurd, perquè parlem d'una obra de ficció i perquè el "Gora Alka-ETA" es va malinterpretar, ja que la pancarta és una prova falsa col·locada pel personatge del policia per incriminar a la protagonista, a la qual ha deixat inconscient. A més de no entendre el concepte de l'obra, això es va descontextualitzar totalment.

No va ajudar que en una escena un jutge sigui penjat.

De fet, quan vam passar a disposició judicial, va ser una de les primeres preguntes que ens van fer: "És veritat que es penja a un jutge?". No obstant això, és una dinàmica tradicional dels titelles de farrot a Europa, sigui un jutge, un botxí o un altre personatge.

Van estar cinc dies en presó preventiva per una obra de ficció. Creuen que va ser un missatge polític i un càstig exemplaritzant?

Va ser un càstig exemplaritzant, però també van aprofitar el cas per atacar a qui ens havia contractat, l'Ajuntament de Madrid, l'alcaldessa del qual era Manuela Carmena.

Van arribar a estar un dia en règim FIES: quin perill tindran dos titellaires!

Va ser un disbarat..

Vostès havien advertit que l'obra, a més d'"antipedagògica", no era apta per a tots els públics. No obstant això, l'Ajuntament de Madrid va presentar una denúncia per incompliment de contracte, argumentant que l'espectacle no era adequat per a nens.

Sí que coneixien el contingut de l'obra, però en alguns llocs va figurar per error que estava destinada al públic infantil. Com vam veure que hi havia bastants nens i nenes, abans de començar la funció vam avisar que no era una obra infantil. Després, Carmena va qualificar l'obra com a "menyspreable" i ens van denunciar, encara que tampoc ens esperàvem molt de l'Ajuntament de Madrid, la veritat. Sabíem que era gent que jugava en unes línies mediàtiques i en uns discursos determinats. Quan van veure que els anava a caure molta merda damunt, van reaccionar per salvar-se les esquenes, en comptes d'assumir el seu error i defensar-nos.

Creuen que va ser un cas de lawfare contra Podem i els anomenats ajuntaments del canvi?

És clar, el cas va ser utilitzat política i mediàticament per atacar i desprestigiar l'Ajuntament de Madrid. Ens van usar per perjudicar Manuela Carmena i Podem.

Encara que també van rebre molts suports, com els va afectar l'empresonament i el linxament mediàtic?

Ens va afectar de moltes maneres. Jo m'anava a instal·lar a Barcelona, però vaig haver de quedar-me a Granada. Vaig anul·lar la mudança i vaig canviar tot el meu pla de vida. I a nivell laboral, algunes companyies van deixar de trucar-me per treballar com a tècnic d'il·luminació perquè tenien por a perdre contractes.

I com va afectar a la seva carrera de titellaires?

És difícil de valorar, perquè Títeres desde Abajo no estava molt ficada en circuits institucionals o xarxes de teatres, encara que en un parell d'ocasions es van fer enrere després de trobar informació sobre la nostra companyia.

Què significa per a vostès tornar a representar l'obra després de tot el succeït?

En complir-se el desè aniversari hem volgut prioritzar els llocs que van estar molt implicats en la nostra defensa. Ens fa molta il·lusió tornar a veure a les persones que van estar amb nosaltres donant-ho tot en aquell moment.

Hi ha hagut alguna modificació en l'obra?

El format és més petit per poder viatjar en avió, encara que la dramatúrgia és igual: el jutge, la monja, la pancarta, etcètera.

Després de l'experiència, s'han autocensurat alguna vegada en crear nous espectacles?

No, però de vegades ho tenim present quan se'ns ocorre alguna cosa. No obstant això, no ens ha condicionat a l'hora de crear.

Es van sentir un símbol de la llibertat d'expressió?

En absolut. No vam ser uns capdavanters de la llibertat d'expressió. El nostre cas va ser el més mediàtic, però en aquell moment van represaliar a molta gent per diverses causes.

És ara un millor moment per fer sàtira política?

Ha canviat el públic. O, més aviat, el que el públic vol o permet veure. És a dir, ara hi ha més cultura de la cancel·lació que abans. I això pot fer que alguns creadors evitin certs temes en els seus espectacles perquè no són políticament correctes o per altres motius, el que aniria en detriment de la llibertat d'expressió. Respecte al context repressiu, el Codi Penal segueix sent el mateix.