La cultura va a missa de set

La parròquia de Santa Anna és una de les més efectives de la ciutat a l’hora d’ajudar els que més ho necessiten. Ho està demostrant en aquesta pandèmia, però ja fa anys que fa de salvavides, muntant un hospital de campanya i oferint menjar. Per tot plegat, no és casualitat que hagi estat aquesta església la que ha acollit a les set de la tarda d’aquest vint de novembre una "Vetlla d’Espiritualitat i d’Art", on hi ha surat la indignació per la situació catastròfica en la que es troben les treballadores de la cultura, però on també s’ha respirat unes ganes de fer pinya i d’aconseguir un canvi real per aconseguir unes polítiques culturals dignes.

La lectura de textos bíblics s’ha combinat amb música, monòlegs, dansa i també funambulisme, unes actuacions que han anat a càrrec d’Imma Colomer, ARTransforma, Moha Amazian, Enric Castignani, Antoni Olaf Sabater o Comando Señoras entre altres.

"Portem sis mesos parats amb ajudes insuficients si ho comparem amb la resta d’Europa. El tractament que se li ha donat la cultura aquí és denigrant"

Va ser en una trobada de l'Assemblea de Treballadores de la Cultura, creada arran de les manifestacions de les últimes setmanes per denunciar el tancament i les restriccions dels teatres, on va sorgir l’espurna d’organizar un acte reivindicatiu de caràcter litúrgic. "Hem trobat l’escletxa per seguir amb l’activitat que el Govern diu que és essencial. Portem sis mesos parats amb ajudes insuficients si ho comparem amb la resta d’Europa. El tractament que se li ha donat la cultura aquí és denigrant, no hem pogut accedir a Ertos, se’ns ha obligat a gastar l’atur, els que en teníem, i reclamem un pla de rescat, no es poden gastar tants diners en armament o fronteres i tan poc en cultura! Estem anant en la direcció contrària del que hauria de ser l’èsser humà. Per això reclamem un pla de rescat d’un sector desatès històricament, i parlo a nivell de treballadores, perquè l’estructura de companyies històriques i de festivals consolidats, aguanta; però la cultura de base ja ve d’una situació indigna”, sosté l’actor i músic, Marc Pujol, i codirector de l’espectacle juntament amb la dramaturga Míriam Escorriola.

Abans de començar la vetlla, els 100 assistents (l’aforament màxim pels actes de culte segons la darrera normativa) estaven asseguts embolicats en un silenci pacient però combatiu. Entre els presents molta gent del teatre com Vicky Peña, Carme Sansa, Guillem Clúa, Sergi Belbel o Clara Segura per citar-ne només alguns. "És incoherent que no limitin el transport públic, i que a nosaltres ens caiguin les restriccions de manera arbitrària i sense respecte, avui una cosa, demà una altra… i aquí em pregunto, hi haurà missa del gall? Perquè si n’hi ha ¡apaga y vámonos! La cultura també és un dret! I si hi ha crisis de fe i no omplen les esglésies que ens deixin fer coses", afirma l’actriu Clara Segura, força indignada amb les restriccions i la gestió de les ajudes al sector.

El leitmotiv de l’acte ha estat Junts en la diversitat a favor dels més vulnerables, per reivindicar que la cultura és un bé essencial i que, com les escoles i les esglésies, s’ha mostrat una activitat segura i necessària per al benestar emocional de la ciutadania com apunta el Síndic de Greuges, i com també ha deixat anar Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna. L’ànima de l’hospital de campanya d’aquesta església també ha destacat que "sense paraules i sense cant no tenim esperança. La cultura és imprescindible perquè fa la paraula poderosa i dóna la capacitat de resistència".

Estava prevista l’actuació de Clara Peya i el seu col·lectiu però finalment no han actuat, perquè segons han explicat davant de l’altar no volen participar en cap acte vinculat a l’Església catòlica. Ambtot han agraït la iniciativa i han reconegut que saben que la parròquia de Santa Anna "és diferent".

L’actuació del Comando Señoras ha posat una nota d’humor, però el seu crit final de "Me levanto del polvo" ha servit per enfocar més encara el perquè d’aquesta litúrgia, per si de cas amb la lectura del manifest no havia quedat prou clar. El manifest de les treballadores de la cultura reivindica un pla de rescat urgent, unes mesures a llarg termini que acabin amb la precarització endèmica del sector; i destinar a la cultura com a mínim el 2 % dels propers pressupostos de la Generalitat, així com de l’actual fons Covid destinat al rescat i la recuperació econòmica. En aquest sentit, el teòleg Xavier Morlans, que ha recordat a Pepe Rubianes, Maria Rosa Sardà, el pare Manel i Carles Flavià, s’ha mostrat contundent: "l’enemic és la societat capitalista salvatge i els algoritmes al servei d’autarquies".

En acabar l’acte, mentre els presents protagonitzaven una sortida endreçada, a la parròquia hi sonava el Somewhere over the rainbow, i una servidora no ha pogut deixar de pensar en la feblesa de les nostres polítiques culturals. (Potser les patronals d’altres sectors en saben més a l’hora de negociar o pressionar el poder?). I a la cua per sortir de l’església, Guillem Clua. "He vingut per reinvindicar respecte i per fer pinya, se’ns ha mentit, se’ns ha traït… i no ens fan cas, no tenim força. Però aquest acte demostra que tots estem al mateix barco i que ens hem de fer respectar", ha dit Clua, que el passat octubre va rebre el Premi Nacional de Teatre per una obra que precisament s’anomena Justícia.