Creus que ets addicte a Instagram i això t'impedeix deixar-ho: així ens convertim en esclaus de l''scroll'

Treus el mòbil i obres Instagram. Veus una història darrere l'altra. Passa el temps i tanques l'aplicació. Dos segons després, hi tornes a entrar, aquesta vegada per mirar reels. Passa el temps i tanques l'aplicació. I ara què? Hi tornes a entrar per scrollejar els posts. I una altra vegada reels. Una altra vegada històries. Tanques. Però hi tornes. I hi tornes. I hi tornes. Visites la xarxa social com Odisseu el país dels lotòfags, que vivien en una plaent apatia per menjar flor de lotus –representada com un narcòtic que provocava l'oblit de la llar i dels éssers estimats per a qui la ingeria–. No tens control de les teves accions. Pateixes una addicció. Però realment la tens? O només creus que la tens? Una nova investigació suggereix que més aviat és el segon.  

La psicòloga de la conducta de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC), Wendy Wood, i l'investigador postdoctoral en neurociència social i computacional a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), Ian Anderson, van dur a terme un estudi amb 1.204 adults estatunidencs que es va publicar aquest dijous a la revista Scientific Reports. Les troballes suggereixen que, per a la major part dels usuaris de xarxes socials, l'ús excessiu està impulsat per l'hàbit més que no pas per una addicció genuïna.

Addicció... o hàbit?  

L'addicció a una substància o acció sol caracteritzar-se per un conjunt de símptomes que inclouen dificultats per controlar-ne l'ús, experimentar ansietat o desitjos intensos de consumir-ne, patir símptomes d'abstinència quan no s'utilitza i continuar utilitzant-la malgrat les conseqüències negatives o el risc de perjudici. "No podem confondre la societat amb què és un hàbit i una addicció, perquè són totalment diferents", declara a la plataforma divulgativa Science Media Centre (SMC) Espanya Esther Rincón, investigadora sobre la relació entre psicologia i tecnologia a la Facultat de Medicina de la Universitat CEU San Pablo i que no ha participat en l'estudi.

"Un hàbit és una conducta que repeteixes en el temps, de fet, els éssers humans som força proclius a desenvolupar hàbits. Desenvolupem hàbits constantment en la nostra vida quotidiana. El problema és quan un hàbit es converteix en una necessitat i subratllaria el concepte de necessitat. Aquí és quan tenim una addicció."

Natalia Martín-María, professora ajudant doctora a la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), comenta a SMC Espanya que les conclusions d'aquest treball, en el qual no ha participat, "defensen deixar d'utilitzar el terme addicció per referir-se a aquest tipus de comportaments que més aviat informen d'un hàbit o, en aquest cas, d'un ús problemàtic de les xarxes socials". La investigadora reconeix que pot ser difícil diferenciar entre hàbit i addicció comportamental. "Un comportament comença a ser problemàtic quan ens crea patiment o afecta el nostre dia a dia", aclareix.

Wood i Anderson inclouen al seu article dos estudis diferents. El primer és un estudi observacional en què van enquestar una mostra aproximadament representativa de 380 usuaris estatunidencs d'Instagram amb una mitjana d'edat de 44 anys. Les persones participants van descriure fins a quin punt se sentien addictes a Instagram i van ser avaluades quant a símptomes d'ús addictiu de la xarxa social. Tot i que el 18% dels participants estava almenys una mica d'acord amb l'afirmació que tenien una addicció —i un 5% hi estava molt d'acord—, només el 2% mostrava símptomes que indicaven un risc real. "Les nostres troballes ofereixen bones notícies als usuaris: la gran majoria no és addicta a les xarxes socials, tot i que així ho senti", conclou l'estudi, consultat per Público.

L'origen possible d'una percepció social  

Els autors es van preguntar per la possible causa d'aquesta escletxa entre la percepció i el comportament. En el segon estudi, van analitzar com es descriu l'ús de xarxes socials en articles publicats en mitjans de comunicació estatunidencs entre novembre de 2021 i novembre de 2024. Van identificar 4.383 articles que mencionaven l'expressió "addicció a les xarxes socials" i 50 que mencionaven l'expressió "hàbit de les xarxes socials". Per a l'equip d'investigació, els resultats suggereixen que la premsa dels Estats Units tendeix a descriure l'ús freqüent de xarxes socials com una addicció. Els autors plantegen que això podria influir en com els usuaris perceben el seu propi ús d'aquestes plataformes.

Utilitzant una segona mostra de 824 adults estatunidencs usuaris d'Instagram, els autors van investigar els possibles efectes negatius d'etiquetar l'ús freqüent d'Instagram com una addicció. Van descobrir que induir els participants a emmarcar el seu ús de xarxes socials com una addicció s'associava amb menors sensacions de control sobre el seu ús i amb nivells més alts d'atribució de culpa tant a si mateixos com a la plataforma pel seu ús excessiu. "Emmarcar l'ús d'Instagram en termes més realistes que l'addicció pot millorar l'autoeficàcia i reduir l'autoculpabilitat. A més, amb una comprensió correcta que gran part de l'ús excessiu és habitual, els usuaris tenen un camí per frenar l'ús de manera efectiva", determina l'article.

Quina és la situació a Espanya?  

L'estudi se centra en adults estatunidencs amb una mitjana d'edat de 44 anys. Segons dades del Panell de Llars de la CNMC del segon trimestre de 2025, Instagram va ser la xarxa social més utilitzada, seguint una tendència a l'alça. Un informe publicat el 2024 per l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat, dependent del Ministeri per a la Transformació Digital, assenyala que "WhatsApp continua sent l'aplicació més popular i és utilitzada pràcticament per la totalitat de la població, mantenint la seva posició com a líder indiscutible: un 79% l'utilitza diverses vegades al dia". No obstant això, "Instagram (35,7%) i Facebook (30,6%), tot i comptar amb menys usuaris, són xarxes utilitzades amb més freqüència". Un 23,8% no utilitza mai Instagram, un 17,5% la fa servir menys d'una vegada al dia o fins i tot amb menor freqüència.

A l'informe Estudi de xarxes socials 2025, l'associació de la publicitat, el màrqueting i la comunicació digital IAB Spain destaca que "més d'un terç dels usuaris l'assenyala [WhatsApp] com la seva xarxa preferida. Instagram i YouTube completen el podi de l'usuari digital". El 75% de les persones enquestades van afirmar utilitzar la segona plataforma líder de Meta una o diverses vegades al dia. En la mateixa línia, "Instagram avança Facebook com la plataforma amb més inversió publicitària", afirma el document de l'entitat.

Pel que fa a les diferències per edat, l'informe d'IAB Spain indica que "els joves entre 18 i 45 anys són els que utilitzen més xarxes socials, especialment WhatsApp, Instagram, YouTube, TikTok, Spotify, Facebook i Telegram". També apunta que "la Generació Z i els Millennials no només utilitzen més xarxes al mes (5,1 de mitjana), sinó que també hi dediquen més temps diari". Per a Natalia Martín-María, "seria altament recomanable poder replicar aquest estudi amb una mostra de joves i adolescents, des dels 12 anys –edat a la qual de mitjana tenen el primer mòbil– fins als 30 anys". La científica coincideix amb Esther Rincón que una descripció matisada que sàpiga diferenciar adequadament els hàbits de les addiccions permetria millorar les intervencions necessàries per a cada situació.