La creació d'una taxa que gravi les grans fortunes, proposta fiscal clau per respondre a la crisi econòmica

La fiscalitat pot jugar un paper clau en la recuperació de l'enorme crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de la Covid-19. En funció de com siguin, les mesures que es posin en marxa poden eixamplar les desigualtats socials o, en canvi, reduir-les i intentar garantir un nivell de benestar mínim per al conjunt de la població. Amb la voluntat d'apropar-nos a aquest darrer objectiu, la Plataforma per una Fiscalitat Justa ha presentat 15 paquets de mesures fiscals per "respondre amb lideratge públic i social" a la nova crisi econòmica, que permetrien aconseguir una recaptació extra addicional a mitjà-llarg termini d'un mínim de 34.300 milions d'euros anuals.

El document té per títol "Rescat Fiscal", ha estat acordat per les diverses plataformes per una fiscalitat justa de tot l'Estat i també hi ha col·laborat el sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha. Combina mesures urgents de xoc, com ara l'establiment d'una renda garantida, amb propostes fiscals a curt termini per finançar la recuperació i d'altres d'estructurals que permetin consolidar un sistema fiscal més just i progressiu. Entre les mesures fiscals proposades a curt termini destacada la creació d'una Taxa Covid, que gravaria els patrimonis de més d'un milió d'euros i tindria una enorme capacitat recaptatòria.

D'altres apostes són l'eliminació de beneficis fiscals, l'equiparació de la tributació de les rendes del treball i del capital, la supressió dels privilegis vinculats a societats inversores, l'increment de l'IRPF per a les rendes altes, apujar en tres punts l'IVA per a béns sumptuaris o garantir una tributació mínima efectiva de l'Impost de Societats del 15% sobre el resultat comptable i del 18% per a grans empreses i sector de la banca i hidrocarburs.

Els increments del dèficit i deute públics "que no poden traslladar-se de nou a un empitjorament de les condicions de vida i de treball de la ciutadania"

La plataforma justifica la necessitat dels canvis fiscals per la caiguda en la recaptació d'impostos i en les cotitzacions que generarà la crisi, i que les primeres previsions situen entre 25.700 i 42.000 milions, el que es traduirà en increments del dèficit i deute públics "que no poden traslladar-se de nou a un empitjorament de les condicions de vida i de treball de la ciutadania", com ja va passar en l'anterior recessió. En aquests sentit, considera que els paquets de mesures han de permetre "mobilitzar la major quantitat possible d'ingressos gravant beneficis extraordinaris, la riquesa de qui més té, productes financers de caràcters especulatius i les activitats que generin un impacte negatiu al medi ambient". I recorda que l'Estat espanyol té marge per executar una reforma fiscal d'aquest tipus, ja que la seva pressió fiscal està clarament per sota de la mitjana europea.

Un impost a la riquesa

Probablement la mesura més ambiciosa que es planteja és la creació de l'anomenada Taxa Covid, que la defineixen com a "temporal i extraordinària amb recaptació finalista per pal·liar els efectes de la Covid-19, tant en l'àmbit sanitari com en l'econòmic i social". El nou impost hauria de gravar els patrimonis a partir d'un milió d'euros amb tipus impositius d'entre l'1% i el 3%. Segons els càlculs de la plataforma, permetria recaptar l'1,05% del PIB de la Unió Europea anualment, de manera que en una dècada "es finançaria tota la despesa causada" per la pandèmia. El document planteja que aquest impost hauria de ser consensuat a tota l'Eurozona, però mentre no es creï "cada estat l'hauria de començar a aplicar al seu àmbit territorial respectiu". A mitjà termini, proposa consolidar la taxa creant un "impost permanent sobre les grans fortunes".

La Taxa Covid hauria de gravar amb un tipus d'entre l'1% i el 3% els patrimonis de més d'un milió d'euros i en una dècada permetria finançar la despesa provocada per la pandèmia

Les altres mesures fiscals a curt termini són rebaixar a 350.000 euros el mínim exempt en l'Impost sobre el Patrimoni i suprimir les bonificacions a la quota que hi ha a alguns territoris; limitar o suprimir bonificacions en l'impost sobre successions i donacions; crear un impost sobre els guanys empresarials excepcionals per a les grans empreses que millorin els resultats durant la crisi i fixar una tributació efectiva en l'impost de societats del 15% sobre el resultat comptable, que s'elevaria al 18% per a grans empreses i els sectors de la banca i hidrocarburs; crear tres nous trams de la quota estatal de l'IRPF a partir dels 60.000 euros, una mesura que permetria augmentar la recaptació en 4.500 milions anuals, i equiparar la tributació de les rendes del capital amb les del treball.

En l'IVA s'aposta per apujar-lo en tres punts pels "béns sumptuaris", fixar un tipus zero per a determinats productes sanitaris i d'higiene personal i crear-ne un del 10% per a productes de primera necessitat i consum habitual per a rendes baixes. La resta de mesures fiscals a curt termini són augmentar del 0,03% actual a un mínim del 0,06% l'impost sobre dipòsits de les entitats crèdits; accelerar la recaptació de l'anomenada Taxa Google, que afecta les grans tecnològiques, i augmentar el gravamen del 3% al 4%; crear, finalment, l'impost a les transaccions financeres -la famosa Taxa Tobin- i estendre'l als productes "més especulatius i tòxics", i prohibir la contractació i les ajudes públiques a empreses que tenen seus en paradisos fiscals.

Canvis estructurals

Finalment, les plataformes per una fiscalitat justa consideren que el moment ha de servir per reflexionar sobre quin model tributari volem com a societat i, per tant, més enllà de les mesures de xoc i a curt termini, n'hi ha d'altres que s'han de fixar de manera estructural. A banda de la creació de l'impost sobre la riquesa a partir de la Taxa Covid, plantegen la creació d'una autoritat fiscal europea, que tingui competències en la lluita contra l'evasió fiscal i el dumping fiscal intracomunitari, i el reconeixement dels paradisos fiscals dins la UE. També suprimir determinats beneficis fiscals, com ara les reduccions de base imposable en l'IRPF per aportacions a plans de pensions, o revisió del règim fiscal que tenen les societats cotitzades d'inversió al mercat immobiliari, les Socimi; garantir la progressivitat del conjunt del sistema fiscal i augmentar i millorar la fiscalitat verda.