El coronavirus clava una patacada a la cultura

Davant les dificultats, l’enginy s’esmola, però l’enginy no és suficient per pagar les factures i omplir la nevera. El coronavirus ha paralitzat la vida cultural i això afecta els artistes, productors, propietaris de sales… En definitiva a totes les persones que treballen al sector i que viuen amb angoixa les circumstàncies actuals. Des de l’Associació pel desenvolupament de la propietat intel·lectual (Adepi) han xifrat les pèrdues directes i indirectes en el sector cultural a l'Estat en 960 milions d'euros en un mes per la crisi del coronavirus.

A través d'un comunicat, Adepi ha fet difusió d’aquestes primeres estimacions i consideren que la situació exigeix una "resposta coordinada entre els afectats i els poders públics que permeti pal·liar l'afectació completa durant un mes al funcionament d'un sector que significa el 3,5% del PIB". Així mateix, l'associació ha alertat d'una "contracció del PIB cultural" que ja es pot xifrar en un mínim de 3.000 milions d’euros a cauda de l’inevitable canvi d’hàbits en el consum.

La cultura ja de mena és un sector afectat per la precarietat, i davant el confinament hi ha una enorme xarxa d’autònoms que han vist aturats els seus ingressos. El tancament d’equipaments culturals és total i això deixa sense feina i ingressos a moltíssimes persones. Per damunt de totes elles planeja la incertesa, ara bé, totes les fonts consultades coincideixen en apuntar que malgrat la crisi, la creativitat no s’atura i que una vegada més, la cultura és un refugi apte per a tots els públics.

Teatre

Pel món del teatre el tancament de sales i la cancel·lació de funcions és un cop molt dur. L’actriu Maria Ribera acabava d’estrenar Solitud al TNC amb totes les entrades exhaurides. "Ara encara és un cop calent i tot és molt incert. Nosaltres ho teníem tot exhaurit i no podiem aplicar el terç de l’ocupació, i el TNC ens ha dit que lluitarà per què cobrem. Entenc que cobrarem fins on hem fet, els deu dies d’asaig i l’estrena, però no sabem res. El tema és que treballant a un teatre públic els assajos es paguen a preu de conveni i llavors s’arregla amb les funcions. A part del daltabaix anímic susprendre amb tot exhaurit es d’una impotència i un dolor molt gran! Ara tenia una perspectiva molt bona de curro i ve una pandèmia", es lamenta l’actriu Maria.

Pels productors teatrals, malgrat en alguns casos tenir una mica de xarxa per pertànyer a productores més grosses tampoc és un bon moment, com apunta Enric Cambray, adjunt a la direcció del Terrat i responsable de la producció teatral, "la creativitat no s’atura": "Tenim diferents productes com La gran ofensa, Les coses extraordinàries o l’espectacle de Bob Pop. I al veure com anaven les coses i que baixava la preventa vam cancel·lar les funcions i vam fer retornar a Catalunya tots els treballadors que teníem fora i posar en suspens la producció. Nosaltres encara tenim una mica de marge, perquè el departament teatral del Terrat està sostingut per la productora, i creiem que si això no s’allarga més de dos mesos tirarem endavant les produccions que tenim previstes estrenar al setembre".

Cinema

Si tot just fa un parell de mesos des de l’Acadèmia del cinema català va denunciar que la producció audiovisual catalana havia perdut pistonada i que la precarietat s’apoderava del cinema català, la crisis del coronavirus que obliga a tancar les sales no fa res més que empitjorar les coses. "És molt aviat per fer càlculs però nosaltres estàvem intentant recuperar-nos d’una situació horrible, i estàvem esperançats amb l’aprovació dels pressupostos i ara tots estem fumuts. Les majors potencien els continguts en streaming i la gent consumeix a casa, les produccions s’endarreixen, penseu que el rodatge de sèries dona feina a molta gent. Ara una cosa sí que he vist aquests dies, és que la gent que estima la cultura ho viu millor, està més salvada, perquè llegeix, mira exposicions virtuals", explica Isona Passola, presidenta de l’Academia del Cinema Català abans d’entrar a una reunió telemàtica.

Món del llibre

La gran festa del llibre de Catalunya, Sant Jordi, s'ajornarà enguany com a conseqüència del coronavirus. Ahir a la tarda, la Cambra del Llibre de Catalunya, va acordat celebrar el Dia del Llibre, al marge del 23 d’abril, abans de les vacances d’estiu amb parades i signatures d’autors al carrer. La institució que reuneix al Gremi d’Editors, el Gremi de Llibreters, l’Associació d'Editors en Llengua Catalana, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions i el Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica, va decidir que el dia es concretarà més endavant i estarà en funció de l’evolució de la crisi del Covid- 19.

Tanmateix, en el cas que el dia de Sant Jordi les autoritats sanitàries ja haguessin aixecat la prohibició de tancament de les llibreries, el sector del llibre no renuncia a poder celebrar un 23 d’abril redimensionat i adaptat a les circumstàncies que hi pugui haver en aquell moment tot i que no seria possible organitzar-lo, com fins ara, amb les parades i signatures de llibres al carrer.

Art

Amb els museus, galeries i espais de creació tancats, els esforços de molts mesos per donar a conèixer artistes i obres també s’enfonsen. La històriadora de l’art Glòria Bosch i encara directora de la Fundació Vila-Casas remarca que hi ha moltes exposicions que no es podran veure. "Des de la Fundació Vila-Casas acabem d’inaugurar la Lídia Masllorens a l’Institut d’Estudis Catalans de París i ja ens han dit que es tanca. Els esforços perduts i les pèrdues econòmiques hi són, pero també hi ha moltes il·lusions trencades. L’impacte econòmic és fort, però l’emocional també. Les coses van caient. I crec que tot plegat ens ha de fer reflexionar com ens acostem a la cultura i trobar noves fòrmules. Tot això que està passant és terrible, però ens farà reflexionar", argumenta Bosch.

Per la seva banda, l’antiquari i col·leccionista Artur Ramon que acaba de publicar el llibre Art trobat també apunta que "és una mica aviat per veure la magnitud de la tragèdia, el problema és incert no sabem fins quan durarà i hi ha una sèrie d’esdeveniments programats que no sabem si es produiran i d’altres que ja s’han cancel·lat. La fira de Bassel prevista per primers de juny és una incògnita; o la gran exposició dedicada a Goya que estava preparant la Fundació Beyeler que s’ha cancel·lat tot i que ja hi havien gastat 100 milions d’euros. Tot això al món de l’art afecta moltíssim, perquè passa com al món de l’esport, està pensat per un públic, l’art és una experiència física".

Malgrat les cancel·lacions i les pèrdues econòmiques, Artur Ramon veu més enllà i està convençut que quan tot plegat passi "la gent tindrà ganes de sortir i de consumir cultura. Si en un parell de mesos ens tornem a posar en marxa ho amoteïrem, i crec que en sortirem reforçats. La cultura és una gran medicina, un gran refugi. Hi ha moltes conferències online, menys whats i menys notícies i més omplir-se!".

Música

El que també és una incògnita és com es reconduiran els grans festivals musicals que acullen diverses localitats catalanes com el Primavera Sound, el Sonar, el Vida, el Cruïla… I des del Sindicat de Músics consideren que "és d'urgència actuar immediatament per protegir als més febles de la indústria musical" i exigeixen al Govern de Catalunya "mesures que tinguin en compte no només a les empreses sinó a les i els treballadors culturals intermitents: músics, tècniques, muntadors, etc".

Segons dades del Ministeri de Cultura el sector de la cultura aporta el 3,6% de llocs treball total a Espanya amb 700.000 professionals. És per això que les mesures econòmiques i fiscals que s’han d’articular per garantir la liquidat a pimes i empreses han de contemplar els treballadors del món de la cultura. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat ja ha anunciat que obrirà una línia de crèdit de 1.000 milions d'euros per ajudar les empreses afectades pel coronavirus.