El Constitucional avala la immersió lingüística, però retalla la Llei d'Educació de Catalunya

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat alguns articles de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de 2009, però no aquells relacionats amb el règim lingüístic, és a dir amb la immersió. La sentència ha estat avançada per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i resol, una dècada després, el recurs presentat pel PP. La formació considerava que la normativa vulnerava els "drets lingüístics" de les famílies que volien escolaritzar els seus fills en castellà. El TC, però,  ha avalat la constitucionalitat de la LEC. 

Entre d'altres qüestions, la llei estableix que els alumnes nouvinguts que no saben català rebran una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l'aprenentatge de la llengua, un precepte avalat pel TC "sempre que no exclogui" que també la rebin amb "caràcter similar" els que no coneguin el castellà.

El tribunal també manté l'article de la LEC que preveu que sigui el Govern qui determini "el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari", perquè entén que es refereix al català, l'aranès i la literatura d'aquestes llengües "com a assignatures de lliure configuració autonòmica". A més a més, també accepta l'aranès com a llengua vehicular i d'aprenentatge a l'Aran, sempre que s'interpreti que "no es priva el castellà i el català" d'aquesta mateixa condició.

Anul·lació de diversos articles

Per altra banda, el TC sí que ha anul·lat altres parts de la llei en considerar que "superposen" la legislació estatal.  Aquest és l'argument que utilitza per declarar inconstitucional l'article 58, que regula l'educació primària, ja que valora que no fa referència a "l'existència de l'avaluació individualitzada" al final d'aquesta etapa educativa, de manera que ofereix "una imatge parcial o distorsionada del règim d'avaluació aplicada en aquest període educatiu". Per contra, sí que manté el precepte de "conèixer els elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya".

També declara inconstitucionals els preceptes 1, 2, 3 i 7 de l'article 59 de secundària, perquè considera que la normativa estatal és molt més detallada que l'autonòmica. A més, afegeix que la norma del 2009 no s'ajusta a la reforma del 2013 impulsada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert.

De la mateixa manera, cauen l'article 65 sobre l'ensenyament artístic i els apartats 1 i 2 de l'article 68 sobre l'ensenyament esportiu. També són declarats inconstitucionals articles que fan referència al currículum educatiu, com el 52.1: "Pretenen ser substituïts per una versió del legislador autonòmic" amb una "descripció pròpia i innecessària", diu el text. Sobre els cossos de docents de la Generalitat, el TC anul·la diferents preceptes de l'article 112 i les lletres a, b i c de l'article 1, ja que les comunitats autònomes "no poden alterar l'estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica".

També veu inconstitucional els apartats 2, 3 i 4. En aquest últim cas, l'apartat apunta que correspon al Govern determinar les especialitats dels cossos docents d'acord amb els currículums de les àrees que han d'impartir, però el tribunal avisa que això és una competència "expressament reservada" a l'Estat.

El conseller d'Educació celebra la sentència

El conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Bargalló, ha celebrat aquest dijous la decisió del Constitucional i ha descartat que l'anul·lació d'alguns articles tingui conseqüències pràctiques: "La LEC segueix en la seva majoria intacte".

Bargalló ha lamentat que la sentència arribi 10 anys més tard i que se sustenti en les al·legacions de la normativa estatal vigent actualment, la LOMCE, tot i que la llei catalana es va construir d'acord amb els principis de la legislació anterior, la LOE: "La sentència no ens impedeix crear un sistema educatiu propi, però ens obliga a fer-ho amb els criteris de la funció pública espanyola, que és molt antiquada". 

En referència al marc espanyol, el conseller ha dit tenir "l'esperança que la LOMCE tingui els dies comptats", tenint en compte la possibilitat que sorgeixi un front d'esquerres després de les eleccions d'aquest 28 d'abril.