El Constitucional acumula recursos que enfronten Sánchez amb el PP i Vox en plena amenaça d'una majoria conservadora després del 29-N

El Tribunal Constitucional (TC) té marcat al calendari aquest 29 de novembre –data de les eleccions generals– com una data clau. I és que el PP, a través de la seva majoria absoluta al Senat, manté bloquejada des de fa gairebé un any la renovació de quatre dels seus 12 magistrats, dos del sector progressista (el mateix president, Cándido Conde-Pumpido, i María Luisa Balaguer) i dos més del sector conservador (Ricardo Enríquez i José Senado Macías).

Amb la renovació posposada almenys fins al 30 de novembre, el PP i Vox han redoblat la seva aposta pel control absolut del tribunal de garanties en segellar la seva unió en les llistes del Senat. Si s'aconsegueix la majoria de tres cinquens (160 senadors), l'aliança de la dreta i la ultradreta tindria la capacitat de desbancar l'actual majoria progressista i imposar una majoria conservadora.      

A l'espera d'una nova composició a l'atzar dels resultats electorals, el Constitucional acumula desenes de recursos de marcat caràcter ideològic, que enfronten l'actual Govern amb el PP i Vox. També, i no és una qüestió menor, el tribunal de garanties té pendent resoldre els recursos que demanen anul·lar la condemna a l'exfiscal general de l'Estat, presentats pel propi Álvaro García Ortiz i per la Fiscalia.

El nou TC decidirà previsiblement sobre el recurs d'empara anunciat per l'exministre José Luis Ábalos contra la seva condemna a 24 anys i tres mesos de presó pel cas mascaretes. També hi ha la possibilitat que arribi fins al tribunal de garanties la sentència contra David Sánchez, el germà del president del Govern espanyol, actualment recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura.

Entre els 2.590 recursos d'empara pendents de decidir sobre la seva admissió (segons l'avanç estadístic del tercer trimestre del 2026), el Constitucional també té en un calaix un total de 83 recursos d'empara interposats per les famílies de les víctimes mortes en residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Aquestes peticions van ser presentades almenys des de 2022 després de l'arxiu massiu de querelles per homicidi contra la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, el seu conseller de Sanitat aleshores, Enrique Ruiz Escudero, així com altres alts càrrecs autonòmics i responsables de residències on van morir milers de persones grans.

En el marc d'aquesta causa, arran de l'arxiu de les querelles presentades a partir de 2025 per denegació discriminatòria d'una prestació sanitària (art. 511 del Codi Penal), al Constitucional també han arribat almenys altres 14 procediments contra aquestes resolucions judicials en els diferents tribunals d'instrucció.

Així mateix, el tribunal de garanties decidirà sobre la petició perquè no apliqui l'aforament “fraudulent” –segons la presidenta de Associació de Víctimes de la DANA 29 d'Octubre, Mariló Gradolí– a l'expresident valencià Carlos Mazón, que va mantindre la seva acta de diputat a Les Corts després d'abandonar la Generalitat valenciana acorralat per la gestió de la DANA.

I també, el Constitucional resoldrà l'empara presentada per una dona contra les sentències que van desestimar la seva reclamació per responsabilitat patrimonial de l'Estat per lesions produïdes sota detenció policial, una qüestió que va ser admesa pel Ple el passat mes d'abril.

Després d'inadmetre els recursos de Dolores Delgado contra la decisió del Suprem d'anul·lar la seva designació com a fiscal de sala de Memòria Democràtica i Drets Humans, el TC té en el seu haver un altre recurs d'empara sol·licitat per l'exfiscal general d'Estat contra la sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar el seu nomenament com a Fiscal de Sala de la Fiscalia Togada del Tribunal Suprem, admès a tràmit al gener de 2025.

Recursos contra lleis clau del Govern progresista

Entre els 61 recursos d'inconstitucionalitat admesos pel Ple i pendents de sentència, destaquen els plantejats pels d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal contra lleis estrella de l'Executiu de coalició, com la llei trans, la llei del només sí és sí, la llei de memòria democràtica, la reforma que va derogar el delicte de sedició i va modificar el de malversació, o la llei de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència. Aquests van ser admesos entre el 2021 i el 2023.

Es dona el cas que la decisió sobre la Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de las Personas Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI va quedar ajornada l'abril de 2025 sine die en constatar-se la falta de suports a la ponència elaborada per l'exministre socialista Juan Carlos Campo, fins i tot dins de la majoria progressista del tribunal.

També, estan a l'espera de resolució els recursos plantejats per deu comunitats autònomes contra el reial decret de repartiment de menors estrangers no acompanyats; el recurs de la Xunta contra el decret sobre les zones d'acceleració de renovables; o el conflicte positiu de competència del Govern d'Ayuso contra l'acord que declara Lloc de Memòria Democràtica la "Extinta Direcció General de Seguretat franquista", actualment seu del Govern autonòmic.

El TC, ariet contra el retrocés de drets

Així mateix, el Constitucional estudia diversos recursos presentats pel Govern contra les retallades de drets impulsats des de les comunitats autònomes governades pel PP en solitari o juntament amb l'extrema dreta. El passat mes de juliol, el TC va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat i va suspendre la derogació de la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, una decisió que va ratificar dimecres passat a l'espera de resoldre sobre la seva constitucionalitat.

També, manté en suspens -fins que resolgui sobre el fons- la derogació de la Llei càntabra de Memòria Històrica i Democràtica. Així mateix, guarda en un calaix el recurs contra la llei aragonesa de PP i Vox que va derogar la llei de Memòria Democràtica aprovada pel Govern socialista de Javier Lambán el 2018.     

Al setembre de 2026, el Ple del TC va admetre a tràmit del recurs d'inconstitucionalitat promogut pel president del Govern i va suspendre diversos preceptes de la Llei de Concòrdia d'Extremadura. Al maig de 2025, el Ple va alçar la suspensió d'un dels preceptes de la Llei de Concòrdia del País Valencià, però va mantenir bloquejat l'article que reconeix la cerca i identificació de desapareguts, i la disposició que organitza una unitat autonòmica dedicada a memòria històrica. A més, el Govern va portar al Tribunal Constitucional la negativa d'Ayuso a col·locar una placa sobre el franquisme a la Reial Casa de Correus.

L'Executiu de Sánchez també va promoure un recurs contra les retallades introduïdes per l'Executiu madrileny en la llei trans autonòmica. El novembre del 2024, el TC va acordar mantenir la suspensió del precepte que disposa que els menors trans, en cas de presència de malalties o patologies mèdiques prèvies, han d'obtenir un informe favorable del facultatiu que estigui tractant el menor com a condició per iniciar un tractament farmacològic hormonal per a la seva transició.

Al maig, el Ple del TC també va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat del president del Govern i va suspendre diversos articles de la modificació realitzada en 2025 per PP i Vox en la llei trans del País Valencià.

En un altre ordre de coses, el tribunal de garanties té pendent resoldre sobre les impugnacions de l'Executiu contra la llei per la qual s'habilita a la Comunitat de Madrid per a l'exercici de l'acció popular, la reforma de la llei d'ajudes a sindicats a la Regió de Múrcia, l'article sobre els barems per valorar el grau de discapacitat a Cantàbria o les mesures fiscals i administratives aplicades per la Xunta relatives a la reordenació dels parcs eòlics i a les prestacions de dependència.

El TC també té per davant diversos recursos d'inconstitucionalitat del Defensor del Poble, que també té la potestat per presentar-los (encara que no pot demanar la suspensió de les lleis). Per exemple, Ángel Gabilondo va fer el mateix contra les reformes de la llei trans madrilenya i valenciana anteriorment citades; l'aprovació de la caça del llop al nord del Duero (que va tirar endavant amb els vots de PP, Vox, Junts i PNB a través d'una esmena en la llei de malbaratament alimentari); la Llei de la Regió de Múrcia de 2026 que modifica els límits del Parc Regional de Sierra Espuña; i la modificació sobre els Consejos Sociales i Coordinació del Sistema Universitari de Canàries.

Xoc del Senat amb el Govern espanyol i el Congrés

Durant la passada legislatura, el Senat --controlat pel PP-- va elevar davant el Constitucional diversos conflictes d'atribucions davant del Govern i el Congrés --admetent diversos d'ells--, per no presentar nous Pressupostos, per la incompareixença de Sánchez a la Cambra Alta per donar compte dels accidents ferroviaris d'Adamuz i Rodalies, per l'ampliació successiva de terminis en les lleis provinents del Senat, i per la tramitació parlamentària de les lleis de mobilitat sostenible, i de navegació i seguretat aèria.      

De la mateixa manera, el TC va acceptar estudiar el conflicte promogut pel Senat davant del Congrés pel xoc amb la reforma legal que va permetre rebaixar penes a etarres. I, precisament, les decisions adoptades pel president del Senat, Pedro Rollán, per intentar vetar la tramitació d'aquesta reforma, que va tirar endavant gràcies al suport "per error" del PP, també van ser motiu d'impugnació per part del PSOE davant el TC.

Així mateix, els socialistes tenen recorregudes davant el Constitucional dues reformes més del Reglament imposades per la majoria absoluta del PP al Senat. Una d'elles qüestiona la regulació del denominat "veto presumpte", equiparant el rebuig d'un text legislatiu per majoria absoluta del Ple a l'aprovació formal d'un veto constitucionalment previst.

L'altra reforma faculta la Mesa de la Cambra per sol·licitar, si escau, els antecedents necessaris per determinar si concorren els motius que justifiquen l'aplicació del procediment d'urgència, "cosa que podria condicionar en la pràctica i contradir de manera efectiva el contingut del que estableix sobre aquesta qüestió l'article 90 de la Constitució en relació amb el procediment d'urgència".

Així mateix, entre molts altres recursos, el TC veurà els recursos d'inconstitucionalitat del PP en relació amb una disposició de la norma que retorna a Catalunya les competències sobre els seus treballadors públics, i contra la llei catalana d'habitatge.