La constant desfilada pels jutjats, el trist epíleg de les antigues caixes d'estalvi

El mapa financer català ha canviat radicalment en la darrera dècada. L'últim moviment ha estat el recent trasllat de les seus de Caixabank i Banc Sabadell, les dues grans entitats del Principat, a València i Alacant, respectivament. Abans, però, l'antic mapa de caixes d'estalvi ja havia desaparegut gairebé completament, fins al punt que avui només resten amb seu a Catalunya dues entitats petites com són Caixa d'Enginyers i Caixa Guissona. Amb l'excepció de la totpoderosa Caixabank, el gruix de les caixes va passar a la història mitjançant processos de fusions i adquisicions després que la crisi econòmica posés de manifest la pèssima gestió que, en nombrosos casos, havien arrossegat. En molt poc temps van passar de ser el gran poder econòmic local a convertir-se només un record del passat, en bona part esquitxat per una desaforada aposta pel totxo en els anys de la bombolla. Fruit d'aquesta gestió, els últims anys han sortit a la llum diversos escàndols que han portat als tribunals els responsables d'algunes de les antigues caixes.

El nou exemple es viurà a partir del 20 de febrer, quan comencin a declarar els 15 exdirectius de l'antiga CatalunyaCaixa citats com a imputats a l'Audiència Nacional per un presumpte delicte d'administració deslleial que va generar un forat de 720 milions d'euros a l'entitat. No és l'únic escàndol de CatalunyaCaixa, ja que una part de la seva cúpula, que presidia l'exministre socialista Narcís Serra, també té pendent el judici oral pels sobresous que van atorgar-se. Directius de les antigues Caixa Penedès i Caixa Laietana també han trepitjat els jutjats per escàndols diversos. Cap d'aquestes entitats existeix avui en dia.

Fa una dècada hi havia una desena de caixes d'estalvi de certa dimensió a Catalunya, de les quals només resisteix Caixabank, tot i que transformada en un banc. L'entitat de l'estrella va absorbir Caixa Girona el 2010. Les antigues caixes Catalunya, Tarragona i Manresa van fusionar-se per crear CatalunyaCaixa també el 2010. Dos anys més tard, l'entitat va ser intervinguda i rescatada amb 12.000 milions d'euros públics i el 2014 va passar a mans del BBVA. La mateixa entitat va abonar un euro el 2012 per quedar-se Unnim, que havia estat el resultat de la fusió de les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa. Caixa Penedès va unir-se a d'altres entitats de l'Estat per formar el Banc Mare Nostrum, però al maig de 2013 va sortir-ne per integrar-se al Banc Sabadell. Finalment, l'antiga Caixa Laietana va quedar dissolta a Bankia, una altra entitat rescatada amb fons públics.

La ruïnosa aposta pel totxo de CatalunyaCaixa

Què va passar a CatalunyaCaixa? Segons la investigació de la Fiscalia Anticorrupció, entre els anys 2000 i 2007 -quan encara s'anomenava Caixa Catalunya- l'entitat hauria participat en una quinzena d'operacions immobiliàries en què s'haurien produït "notables irregularitats". Segons la instrucció, la caixa va avalar "la majoria" de les operacions analitzades "confiant en la paraula" dels socis en la inversió, "sense informes previs externs independents al projecte" i sense dur a terme "anàlisis exhaustives d'aspectes com la solvència i capacitat dels associats". Tampoc s'haurien dut a terme informes jurídics sobre els contractes de les operacions.

La Fiscalia afegeix que gairebé totes les operacions analitzades requerien superar tràmits urbanístics "ineludibles" i de "resolució incerta" abans de poder construir-els habitatges. En alguns casos es van adquirir terrenys no urbanitzables o, fins i tot, declarats d'especial interès. El mateix Narcís Serra, president de l'entitat entre 2005 i 2010, va resumir l'aposta per l'immobiliari amb una frase reveladora: "Hi ha caixes que tenien una immobiliària, però nosaltres érem una immobiliària que tenia una caixa". Els projectes especulatius anaven molt més enllà de la seva àrea d'influència i n'hi havia, per exemple, a Múrcia o Polònia. A banda de Serra, que ha estat alcalde de Barcelona, ministre de Defensa i vicepresident del Govern espanyol, els principals imputats són Josep Maria Loza i Adolf Todó. Loza era el director general de l'entitat quan Serra va arribar a la presidència, mentre que Todó va succeir Loza el 2008 i va mantenir-se al càrrec fins el 2013.

Paral·lelament, Serra, Todó i 39 persones més que formaven part del consell d'administració de l'entitat l'any 2010 estan a l'espera de judici oral, també imputats per administració deslleial, pel cas dels sobresous a l'entitat. Segons la Fiscalia, els exdirectius van aprovar atorgar-se a ells mateixos "retribucions i indemnitzacions desproporcionades" i "alienes a la situació real de solvència" de l'entitat".

Prejubilacions astronòmiques a Caixa Penedès

El maig de 2014 quatre exdirectius de l'antiga Caixa Penedès van evitar l'ingrés a la presó després d'assolir un acord amb l'Audiència Nacional per retornar els 28,6 milions d'euros que s'havien adjudicat irregularment en pensions i prejubilacions el 2010, just abans que l'entitat s'integrés al Banc Mare Nostrum. L'acord va provocar una rebaixa de les penes i, per tant, va permetre esquivar la presó a Ricard Pagès, exdirector general de Caixa Penedès, i a tres dels seus col·laboradors, Manuel Troyano, Santiago Abella i Joan Caellas.

Curiosament, dies abans d'admetre el delicte els quatre condemnats havien defensat la seva innocència a l'Audiència Nacional. Paral·lelament, fa un parell d'anys 760 treballadors van presentar una denúncia col·lectiva per reclamar que el seu pla de pensions i previsió social s'havia reduït fraudulentament en 8,7 milions d'euros. Segons va acreditar la sentència de l'Audiència Nacional, els exdirectius condemnats van ser els que van apropiar-se dels fons en benefici propi.

El frau de les preferents de Caixa Laietana

Caixa Laietana va ser una de les entitats que va contribuir a inflar l'enorme forat de Bankia, posteriorment rescatada amb carretades de diners públics. L'entitat mataronina va ser una de les grans protagonistes de l'enorme frau de les participacions preferents. Segons diversos càlculs, l'entitat hauria venut aquest producte financer a uns 15.000 clients, una xifra elevadíssima tenint en compte la població de Mataró (125.000 habitants), on es concentrava bona part del seu negoci. Amb els anys, nombroses sentències han condemnat l'entitat -ara ja com a Bankia- a retornar els diners a clients, que no van ser informats degudament sobre els riscos d'aquest producte. A més a més, l'exdirector general de l'entitat Pere Antoni de Dòria i l'expresident Josep Ibern, a banda de cinc directius més, van ser imputats per un presumpte delicte d'estafa per la col·locació de participacions preferents a una família de Vallgorguina. El judici va celebrar-se fa un temps, però de moment encara no té sentència ferma.