CONFLICTE AL CAMPVagues de temporers que treballen en la recollida de la fruita a les terres de Lleida

Temporers que treballen en la collita de la fruita a les comarques de LLeida han protagonitzat diferents actes de protesta per reclamar que els empresaris que els contracten compleixin el que preveu el conveni del camp. Afirmen que els agricultors no respecten la normativa, els paguen salaris molt per sota del previst i es veuen obligats a viure en condicions molt dolentes, perquè ningú no els facilita allotjaments dignes.

Les organitzacions d’agricultors i pagesos individuals, no obstant això, insisteixen que no es pot criminalitzar el sector i que la gran majoria compleix escrupolosament els acords laborals.

Un grup de temporers s’ha concentrat aquest dilluns a La Granja d'Escarp, segons ha informat el diari Segre, i han explicat que s'han declarat en vaga perquè no estan cobrant els 6,18 euros l’hora que estipula el conveni i tampoc els 10 euros que, asseguren, haurien de percebre en cas de les hores extraordinàries. A més, insisteixen que han de treballar els caps de setmana també. En aquesta línia, afegeixen que el salari net per a alguns d’ells és de tot just 4 euros l’hora. Un dels concentrats ho explicava en poques paraules: "massa feina i pocs quartos".

També han informat que s’han posat en contacte amb l’alcalde de la localitat, Manel Solé, que, segons afirmen, s’ha compromès a parlar amb els agricultors per solucionar la situació.  En declaracions als mitjans, Solé ha precisat que "la major part dels pagesos està fent bé les coses"

Els pagesos, per la seva part, reiteren que si algun productor no compleix les seves obligacions salarials, cal denunciar-ho davant la Inspecció de Treball i actuar, però sense criminalitzar a tot el sector.

Jaume Pedrós, coordinador de la Unió de Pagesos a la Plana de LLeida, ha explicat a Públic que efectivament alguna empresa o pagès "feia les coses com no s'havien de fer".

En referència a les condicions de vida, els temporers de La Granja d’Escarp asseguren que molts malviuen perquè no compten amb allotjaments dignes. En el cas que un agricultor faciliti habitatge als treballadors, pot descomptar un 10% del salari. De tota manera, segons Unió de Pagesos, només estan obligats a donar allotjament en cas que el pagès hagi anat a contractar el treballador en origen.

"S'ha de vigilar", "picaresca sempre hi pot haver", "s'ha de mirar molt cada cas", ha insistit Jaume Pedrós en conversa amb aquest diari. "Pel mig hi ha alguna ETT" i "gent espavilada" disposada a oferir temporers a canvi de cobrar comissió.

Pedrós, però, precisa que de vegades hi ha persones que van ser contractades amb unes condicions i ara, "com que hi ha una mica més de feina,  volen unes altres". "No és culpa d'un sol", ha afegit.

Per posar solucions al conflicte, la Unió de Pagesos ha organitzat xerrades i assenyala la seva disposició a convocar altres "on convingui".

Protesta precedent a Seròs

El conflicte social que s'ha posat de manifest a la Granja d'Escarp tenia però un precedent immediat.

Dijous passat, uns 200 temporers van participar en una vaga similar i pels mateixos motius, a Seròs. No van anar a recollir fruita i van reclamar davant de l'ajuntament millores en el sou i en la qualitat de vida.  Des del 2004, van explicar, els paguen 5 euros l'hora, quan haurien de cobrar-ne 6'18, que és el que marca el conveni. Això suposa 300 euros menys al mes dels que tocarien en el seu salari, calculant que la majoria d'ells treballen entre 9 i 12 hores al dia.

Van denunciar també  que durant els 100 dies que dura la campanya, de mitjans d'abril fins a finals d'agost, no tenen cap dia festiu.

La intervenció de la Unió de Pagesos i de l'alcalde de Seròs van fer possible l'acord entre les parts i els temporers van posar fi a l'acció de protesta. 

L'alcalde, Gabriel Pena, va fer arribar les reivindicacions al delegat de Treball a Lleida, que va demanar el pagament als temporers del que els pertoca per conveni.

Pel que fa a l'allotjament, el consistori va explicar que no hi ha recursos al poble per disposar d'un alberg. També a Seròs els temporers van denunciar que viuen en unes condicions infrahumanes. Els propietaris de pisos, diuen, no els volen llogar habitatges. Per això es veuen obligats a malviure al carrer, en cotxes, granges amb animals o cases abandonades.

Procedents del Marroc, Gàmbia o Senegal, alguns ja porten més de 15 anys fent campanya a Catalunya. Altres, segons els pagesos, no són treballadors del camp.