Condemnat a 4 anys i mig de presó l'exconseller Buch per posar escorta policial a Puigdemont a l'exili

L'Audiència de Barcelona ha condemnat l'exconseller d'Interior Miquel Buch a quatre anys i mig de presó per haver posat escorta policial a Carles Puigdemont quan aquest va marxar a l'exili l'any 2017, després de la declaració d'independència Parlament de Catalunya i l'aplicació de l'article 155. El tribunal, presidit pel magistrat José Carlos Iglesias, també el condemna a 20 anys d'inhabilitació.

El tribunal el considera culpable de malversació de fons públics i prevaricació per nomenar el 2018 com a assessor del Departament d'Interior l'exsergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, que feia d'escorta de l'expresident quan aquest va marxar de Catalunya el 2017. Escolà també ha estat condemnat a quatre anys de presó i 19 d'inhabilitació.

La sentència arriba enmig de les negociacions d'una llei d'amnistia per als càrrecs independentistes encausats 

El cas de Buch era un dels judicis pendents del Procés, i la decisió judicial arriba enmig de les negociacions d'una llei d'amnistia per als càrrecs independentistes encausats en el marc de la investidura de Sánchez.  La sentència condemnatòria es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'exconseller s'ha sorprès de la rapidesa de la decisió judicial, i l'ha considerat "injusta i molt bèstia" en declaracions a RAC1. "Fa la sensació que hi havia molta pressa a condemnar-me", ha insinuat. "Feia més de dos anys que estàvem pendents de judici i la sentència l'han redactada en menys d'un mes. La justícia no és tan ràpida", ha dit. 

L'exconseller de l'Interior s'ha mostrat convençut que "qualsevol que seguís el judici" pot veure que la sentència és "desorbitada". Per això, ja ha anunciat que presentarà un recurs. Per últim, ha volgut desvincular la sentència i el recurs que presentarà de les negociacions per una possible llei d'amnistia. "És un element extern a tot el que estem parlant. Estem segurs que no vam cometre cap il·legalitat i anirem a defensar-ho a tots els estaments judicials que calgui", ha conclòs.

"Clar ànim de venjança"

Per la seva banda, Junts veu un "clar ànim de venjança" en la "sentència, que demostra que la repressió no s'atura, que la desjudicialització no existeix". "Cal que d'una vegada per totes acabi aquesta persecució permanent, sistemàtica i planificada contra l'independentisme", afegeix Junts en un comunicat.

El partit expressa el seu suport a Buch i al Mosso d'Esquadra Lluís Escolà. "Una autèntica animalada. És venjança, no és justícia. Hi ha una cúpula judicial i un Estat totalment desbocats contra l'independentisme", ha dit el secretari general de Junts, Jordi Turull.

"Tasques d'assessorament"

L'escrit de la Fiscalia apuntava que Escolà i dos agents més van escortar Puigdemont fins a Brussel·les el 29 d'octubre del 2017. La Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos li va obrir un expedient intern. A partir de llavors, va encadenar festes i baixes mèdiques entre el 30 d'octubre del 2017 i el 20 de juliol del 2018. En aquest temps s'han acreditat, diu el ministeri fiscal, diversos serveis internacionals a l'expresident de la Generalitat.

El jutge ha donat per bona la tesi de la Fiscalia

El 19 de juliol, el llavors director de la Policia va tancar l'expedient d'Escolà i el va traslladar a una altre lloc de treball, apartant-lo definitivament de l'àrea d'escortes. L'endemà es va activar una plaça d'assessor, que la Fiscalia creu que va ser creada específicament perquè fos ocupada per Escolà. El 27 de juliol es va publicar el nomenament i Escolà va agafar l'alta mèdica. El 30 de juliol va prendre possessió del càrrec.

El jutge, doncs, ha donat per bona la tesi de la Fiscalia, que apuntava que l'objectiu era, "únicament, procurar des del Govern, i amb càrrec als fons públics, un servei d'escorta permanent a Puigdemont, declarat processat rebel".  Buch, però, va defensar en el judici que la contractació d'Escolà es va fer per a tasques d'assessorament al president i no per fer d'escorta, tal com assenyalava la Fiscalia.

Per la seva banda, el sergent dels Mossos va negar que se li hagués demanat protegir Puigdemont i que tampoc l'hagués pogut fer a causa d'uns problemes físics que l'incapaciten.