La Comissió Europea avala que l'amnistia no ha perjudicat els interessos financers de la UE
Sosté que la llei d'amnistia no respon "a un objectiu d'interès general", sinó més aviat "sembla ser una autoamnistia" perquè forma part d'"un acord polític per aconseguir la investidura del Govern". La Moncloa destaca que avala l'aplicació de l'amnistia als casos de malversació

Barcelona-
La Comissió Europea (CE) considera que alguns articles de la llei d'amnistia del Procés poden vulnerar el dret europeu. Els agents de l'executiu comunitari creuen que "sembla una autoamnistia" i no que respongui a interessos generals. No obstant això, diu que no creu que l'acció exterior i el referèndum de l'1-O afectessin els interessos financers de la Unió Europea (UE). Tot plegat ho recull un escrit presentat a principis de desembre passat, en el marc de la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes (TdC), i que ara ha avançat per El Español.
En un document de 36 pàgines i 115 paràgrafs, els juristes responen a la qüestió prejudicial del TdC en el cas dels 35 ex alts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont perseguits per la despesa de l'1 d'Octubre i d'Exteriors. El Tribunal de Justicia de la UE (TJUE) prendrà la decisió després de rebre també les al·legacions de l'Estat espanyol i de l'Advocat General europeu. La CE ha evitat fer comentaris sobre el contingut de l'informe i ha lamentat la seva filtració als mitjans.
"No sembla que la llei d'amnistia respongui efectivament a un objectiu d'interès general reconegut per la Unió; d'entrada, sembla constituir una autoamnistia", diu l'escrit. Ho argumenten dient que "els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovació" i perquè "el projecte de llei és part d'un acord polític per aconseguir la investidura del govern d'Espanya". Afegeix que els qui governen garanteixen "la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari".
També veuen sospitós que la tramitació de la llei es fes per la via d'urgència, el que va fer eludir informes consultius i no hi va haver consulta pública, i critica que el govern espanyol no fes cas a les recomanacions de la Comissió de Venècia. Tot això, hauria aconseguit la "reconciliació social i política". L'escrit també retreu al Congrés que no restringís ni definís amb més precisió l'abast material i temporal per tal que els seus efectes siguin més previsibles. En cas que hi hagi afectació als interessos financers de la UE, considera que no respecta la seguretat jurídica i la igualtat davant la llei, ja que "li manca claredat".
No obstant tot això, segons el tractat de funcionament de la UE, "no existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin com a objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE pel que fa als recursos propis de la Unió". Alhora, creu que la interpretació que fa el TdC suposaria que qualsevol desviació de diners públics afectaria la renda nacional bruta d'un estat i els interessos financers de la UE.
D'altra banda, l'escrit veu contrari al dret europeu imposar als tribunals un termini de 2 mesos per aplicar l'amnistia si aquests tribunals no tenen temps d'avaluar el fons de l'assumpte o volen plantejar una qüestió prejudicial. També considera il·legal la part de la llei que impedeix a alguna de les parts, en aquest cas Societat Civil Catalana, presentar al·legacions contra l'amnistia d'algun processat. Per últim, també consideren contrari al dret europeu la imposició d'un "alçament de les mesures cautelars abans d'haver decidit si l'aplicació de l'amnistia està justificada en un cas concret".
La reacció de la Moncloa
El govern espanyol considera que l'escrit filtrat avala l'aplicació de la llei sobre els condemnats per malversació, perquè nega que s'utilitzessin fons europeus durant el procés independentista i deixa clar que tot plegat "no afecta els interessos financers de la Unió Europea". L'executiu atribueix les crítiques de l'informe a la norma a la mà d'un excap de gabinet de comissaris europeus del PP, que és qui el va redactar mentre era director jurídic de la Comissió Europea.
"El dictamen no és vinculant, però a nosaltres ens sembla positiu, i creiem que s'acosta a l'aplicació total de l'amnistia, que és l'objectiu que tenia el legislador des del principi", ha dit la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría. Per la seva part, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha publicat una piulada a X on recorda que, malgrat les crítiques de caràcter polític que inclou el document, la Comissió "demana rebutjar" la qüestió prejudicial contra l'amnistia plantejada pel Tribunal de Comptes.
Segons Bolaños, les crítiques polítiques que inclou l'escrit, que entre altres apunta que aquesta és una "autoamnistia", són obra de l'excap de gabinet de dos comissaris del PP de "colar el seu argumentari" a l'escrit. En concret, Bolaños fa referència al que va ser director jurídic de la Comissió Europea en el moment en què es va emetre l'informe, Daniel Calleja, que ocupava el càrrec des del 2020 i que va ser rellevat.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.