Combinar dos fàrmacs podria millorar la teràpia contra el càncer colorectal, segons una recerca de la UB

La combinació de dos fàrmacs -palbociclib i telaglenastat- podria millorar la teràpia clínica per abordar el càncer colorectal. Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) identifica per primer cop un mecanisme metabòlic decisiu que explicaria la resistència que presenten les cèl·lules canceroses al fàrmac palbociclib en models d'aquest càncer. Aquest fàrmac s'empra en el tractament d'un tipus de càncer de mama avançat, però els assajos clínics i preclínics recents s'han estès a altres tipus de càncer, com el colorectal.

El nou treball és caràcter preclínic i l'article s'ha publicat a Oncogene. En concret, el palbociclib pertany a una classe de medicaments que poden inhibir dues proteïnes importants en les cèl·lules canceroses: les quinases dependents de ciclina CDK4 i CDK6. Aquestes tenen un paper clau en la divisió i el creixement cel·lulars. Com que aquest fàrmac bloqueja l'activitat de les proteïnes quinases, pot ajudar a alentir o aturar el creixement de les cèl·lules canceroses.

Una de les líders de l'equip de recerca i cap del Grup de Recerca Consolidat de Bioquímica Integrativa de la UB, la catedràtica Marta Cascante, explica que els darrers anys s'han identificat diversos mecanismes de resistència de les cèl·lules tumorals als inhibidors de les quinases dependents de ciclina (CDKi). Per exemple, destaca la sobreexposició de reguladors metabòlics com la glutaminasa, descrita en un estudi previ del mateix grup. 

Fins ara, però, no s'havia determinat si aquests mecanismes de resistència entre les dianes terapèutiques més adequades per combinar aquests inhibidors. En els tumors, el tractament amb palbociclib provoca la reprogramació metabòlica de les cèl·lules de càncer colorectal sobrevivents al tractament. Aquesta adaptació acaba potenciant el metabolisme de la glutamina i l'activitat mitocondrial a la cèl·lula.

 S'evita el procés de reprogramació metabòlica  

Els resultats revelen que el tractament combinat amb palbociclib i telaglenastat evita el procés de reprogramació metabòlica de les cèl·lules tumorals supervivents al tractament anticancerígen amb el primer fàrmac. Ambdós indueixen respostes metabòliques complementàries, la qual cosa els fa especialment adequats per contrarestar la reprogramació metabòlica produïda per l'altre fàrmac. 

D'aquesta manera, la seva combinació causa un efecte sinèrgic potent sobre la proliferació tumoral. En conclusió, s'evita la resistència al palbociclib en cèl·lules canceroses i es redueix la proliferació de les cèl·lules tumorals tant in vitro com in vivo en models animals.