Entrevista a Miquel Borràs"Com a moviment veïnal no ens sentim escoltats pel govern de Collboni"

A finals d'abril, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) va escollir la seva nova junta directiva, presidida per Miquel Borràs. També membre de la Xarxa Veïnal del Raval, ens trobem amb ell per parlar dels reptes d'un moviment transversal que està enfortint la xarxa i la col·laboració amb entitats centrades en àmbits més sectorials, ja sigui l'habitatge, la contaminació de l'aire, el soroll o la denúncia de la massificació turística, entre d'altres. Borràs lamenta que el govern municipal, que encapçala Jaume Collboni, no els escolta prou i es mostra preocupat pel creixement de les idees d'extrema dreta als barris de la ciutat, ja que "poden destruir-hi la convivència".

Fa poques setmanes va ser escollida la nova junta de la FAVB, amb tu al capdavant. Quins són els principals reptes del moviment veïnal a Barcelona?

El moviment veïnal és molt transversal i hi van a parar tot tipus de problemes i reivindicacions i la principal dificultat és poder-ho abastar tot, però ho estem intentant. Amb la nova junta intentarem donar més ajuda i suport a les associacions federades perquè puguin donar resposta a cada un dels barris. Si la pregunta és quines són les temàtiques que ens ocupen a nivell de ciutat, doncs n'hi ha una bona llista. L'habitatge potser és la més punyent, però també hi ha l'ocupació de l'espai públic, la mobilitat,...

Cada una d'elles té diferents vessants. Per exemple, en habitatge no és només la gent que desnonen, sinó la que malgrat tenir una vida i una feina absolutament estàndards ara també s'hi veu afectada, per l'increment dels preus. I també hi ha qüestions com els habitatges que es van fer als anys 60 i 70 i que inicialment eren públics, però han anat passant al mercat privat i ara tenen problemes de rehabilitació molt greus. Aquesta privatització l'estan pagant els que hi han anat a viure molt més tard i com que no són públics l'administració no en vol saber res ni se'n fa càrrec. Tots són coses que van agreujant la situació.

La nova junta té la voluntat de treballar conjuntament amb associacions més sectorials, dedicades al dret a l'habitatge, la gestió pública de l'aigua, la limitació del soroll, la contaminació o els límits del turisme, entre d'altres?

Sí, sí, tindrem tota la col·laboració possible amb aquestes entitats, que han anat sorgint com a resposta a una sèrie de problemàtiques i a la necessitat de canviar la situació. Potser per la manera d'organitzar-se o per la pròpia situació del moviment agrupen gent més jove, amb necessitats de respostes més urgents, però són reivindicacions compartides. Ara mateix estem fent tot tipus de trobades i acords amb aquestes entitats, hi col·laborem i participem en les seves reivindicacions i mobilitzacions.

Aquesta tasca en xarxa permet rejovenir la FAVB i connectar-la amb lluites concretes?

És una possibilitat, que ens sembla perfecte si es produeix. Nosaltres sempre tenim les portes obertes a tothom que vulgui participar en el moviment veïnal. L'única dificultat aquí és que els moviments més sectorials tenen una convicció política molt més acotada, tenen una ideologia molt més reforçada pel que fa a les seves reivindicacions, estan molt més segurs en el que plantegen, i a les associacions de veïns, com que toquem moltes coses, doncs no acostuma a haver-hi tanta especialització. Però seria desitjable que aquesta gent que està en moviments sectorials també entengués que el moviment veïnal és una peça molt important per organitzar la gent i plantejar alternatives a les administracions.

Paral·lelament, no sé si la FAVB contribueix a aportar una mirada integral de ciutat, que va més enllà d'un barri o districte en concret i, alhora, d'un sector o un altre?

Les mateixes associacions de veïns tenen una mirada transversal, però per necessitat, perquè t'arriba de tot. I com a FAVB això encara es nota més, perquè hi ha una vessant de la nostra tasca que és representar el moviment veïnal davant de la institució i normalment ho fas amb mirada de ciutat i intentant fer propostes més enllà del barri. Sí que la FAVB aporta això i esperem que també hi hagi gent dins aquests moviments sectorials que ho entengui així i li agradi participar amb nosaltres.

 Les associacions de veïns tenen una mirada transversal per necessitat, perquè t'arriba de tot    

La perseverança, és a dir, la capacitat de mantenir lluites durant anys fins a aconseguir-ne els objectius, i la independència són dos dels trets que defineixen històricament la FAVB. És bàsic perpetuar-los?

I tant! A més a més, ara precisament hi ha moltes associacions que estan complint els seus 50 anys de legalitat i fan activitats i exposicions de la seva trajectòria i és molt emocionant veure com han contribuït a transformar Barcelona. El moviment veïnal ha estat una de les peces fonamentals a l'hora d'anar formant la ciutat i en aquesta línia seguirà. També és un moviment perseverant no només perquè hi hagi gent tossuda, sinó també perquè amb més o menys intensitat hi ha hagut relleus, amb nova gent que hi ha anat posant el seu gra de sorra. Sempre dic que les associacions de veïns si no les tinguéssim, les hauríem d'inventar. Poc o molt, funcionant més bé o més malament i amb més o menys gent, han existit sempre perquè sempre hi ha moments on són necessàries.

Tot i la independència política i el rol de fiscalització del poder municipal que juga, és evident que la FAVB defensa postulats clarament d'esquerres. En aquest sentit, us sentíeu més escoltats durant l'alcaldia d'Ada Colau que en l'actual de Collboni?

El moviment veïnal ha estat una de les peces fonamentals per transformar Barcelona 

El que destacaria no és si ens escolten a nosaltres o no, si no si la forma de fer política és escoltar més uns o altres. Als partits d'esquerres se'ls pressuposa més que han de saber escoltar la ciutadania en general, però no és una exclusivitat, depèn una mica de cada govern i les ganes que tingui de deixar participar la gent. Nosaltres no ens sentim ben escoltats pel govern actual.

Encara no us heu reunit amb l'alcalde?

No, però tenim la reunió acordada més o menys per a finals de juliol. Amb una reunió no resoldrem totes les coses. A banda que fins ara com a entitat no hem tingut una reunió formal amb l'alcalde, cada associació de veïns ens ha anat transmetent que durant aquests dos anys de mandat no se'ls ha deixat reunir i no se'ls ha escoltat, quan han presentat mesures han passat d'elles, o quan se'ls ha donat algun tipus d'informació ha estat molt minsa. Per tant, en general el govern de Collboni no ha fet els esforços suficients cap a un moviment que porta tants anys i que representa una ciutadania organitzada a cada barri.

El govern escolta més a estaments lligats a poders econòmics i empresarials que al moviment veïnal

Tens la sensació que escolta més a altres actors?

Està claríssim, com a mínim pel que surt a nivell de mitjans de comunicació, que són reunions amb altres estaments més lligats a poders empresarials, econòmics, de negocis... Ell tria i sap a qui vol escoltar i a qui no, però ja arribarà algun moment on li farà falta escoltar-nos.

Lluís Rabell, un dels regidors, va ser president de la FAVB i, per tant, coneix perfectament la importància del moviment veïnal. No ha estat una porta d'entrada al Govern?

Quan hem tingut contacte amb l'actual alcalde ha estat a través d'ell i la seva àrea i crec que és dels pocs membres del govern de Collboni que té consciència de la importància del moviment veïnal, perquè l'ha viscut. Estigui més o menys d'acord amb les posicions que va agafant cada generació [del moviment], el coneix i intenta que hi hagi un cert acostament amb el govern, però la veritat és que no sembla que hagi estat gaire escoltat allà dintre, perquè ha faltat molta d'aquesta connexió.

Heu denunciat que moltes propostes veïnals en els pressupostos participatius de Barcelona han estat vetades. Això simbolitza la concepció de participació de l'actual govern municipal?

Ara estem fent un procés de revisió de com ha funcionat a cada barri el procés dels pressupostos participatius i amb això intentarem fer una reunió amb el departament de Participació i plantejar-li quines són les qüestiones bones i dolentes que hem vist. Però en general hi ha hagut una sèrie de projectes, que tenien a veure amb carrils bici i mobilitat, que han estat bloquejats per diferents raons tècniques i, per tant, no s'han pogut votar. També hem vist que hi ha hagut una certa acumulació de projectes que evidentment la gent els ha demanat i que haurien de fer pensar al govern si això no hauria d'estar als pressupostos corrents. Hi ha hagut una muntanya de peticions de millora de patis de les escoles, de pacificacions de l'entorn escolar... Cal que fem uns pressupostos participatius perquè te n'adonis que això s'ha de fer?

Quin paper juga la Crida pel Dret a l'Habitatge, que heu impulsat amb unes 60 associacions i entitats?

Hi ha tota una sèrie d'organitzacions implicades en el problema de l'habitatge, però no l'estàvem abordant de la mateixa manera. Des de grups antidesnonaments i la PAH, al Sindicat de Llogateres i els sindicats d'habitatge de barri o els mateixos sindicats de treballadors. Amb l'habitatge ara hi ha tota una sèrie d'afectacions de capes socials diferents que hem d'intentar agrupar-les i la Crida el que busca és posar-les en comú i intentar conjuntar els esforços de cada una de les organitzacions i dels públics als quals cada una d'elles pot arribar per coordinar una mica les mobilitzacions. O, fins i tot, per tenir una certa capacitat d'influència política a l'hora de negociar amb els partits o els governs de manera més conjunta.

Amb la Crida per l'Habitatge busquem posar en comú les mobilitzacions en aquest àmbit

Us oposeu a la modificació de la reserva del 30% per a habitatge protegit, que pretén tancar aviat Collboni. Si la tira endavant, podria provocar una mobilització en contra de les entitats de la Crida per l'Habitatge?

És una de les possibilitats. Hi ha diferents sectors i organitzacions que veuen la qüestió com a important i, per tant, es farà una tasca de pressió perquè el 30% no es modifiqui o, si es fa, que no converteixi la mesura en inútil. El 30% és de les poques maneres d'aconseguir que la iniciativa privada posi la seva capacitat no només de finançament, sinó també d'organització del treball al servei de la generació d'habitatge protegit. Perquè la proposta que, en comptes de fer-ho directament, el promotor privat pagui una taxa a l'administració i aquesta ja veurà on fa l'habitatge públic es converteix en inútil, perquè no hi ha sòl, no hi ha possibilitats i l'administració és molt més lenta a l'hora de construir habitatge. Hem de buscar maneres en què la pròpia iniciativa privada creï aquest habitatge i no fent-ho perdut a la muntanya, sinó a la ciutat.

La reserva del 30% és de les poques maneres d'aconseguir que la iniciativa privada posi la seva capacitat al servei de la generació d'habitatge protegit  

Un altre gran tema de ciutat que s'arrossega de fa anys són els impactes negatius del turisme. Aposteu perquè s'avanci cap al decreixement de visitants, però no sembla ser que aquesta sigui la voluntat de l'actual govern.

No. Ja sé que el lliure moviment de la gent és imparable i jo també soc turista quan viatjo, però has de mesurar quins són els límits de cada territori i la seva població per assumir aquesta allau, i quines conseqüències socials i d'habitabilitat provoca a la teva ciutat. I això és el que crec que l'actual govern no està tenint en compte. Està apostant per l'ampliació de l'aeroport, diu que està intentant regular els creuers però continuen augmentant, és partidari de generar esdeveniments enormes perquè portaran gent a la ciutat i això crea una sèrie d'inconvenients importants als ciutadans. A més a més, el tan publicitat benefici econòmic també és molt discutible, perquè al final el sector turístic està molt precaritzat, amb la gent més mal pagada, ...

La ciutat en molts casos ja ha sobrepassat els seus límits turístics    

Com es pot limitar? Doncs no invertint diners públics en promoció turística, ni en grans esdeveniments, no ampliant l'aeroport, disminuint el nombre de creuers... La ciutat en molts casos ja ha sobrepassat els seus límits turístics i això impacta en l'habitatge, perquè n'augmenta el preu, en l'ocupació de l'espai públic per diferents activitats de negoci privat, des de les terrasses, a botigues de cotxes de luxe, el lloguer de bicicletes privades... I procurar que el sector turístic no sigui el més precari de la ciutat. Es poden fer un seguit de coses perquè el turisme no sigui tan perjudicial per a la ciutat, i després el Park Güell, la Sagrada Família, la Casa Batlló o la mateixa Rambla no tenen una capacitat infinita i, per tant, també hi has de posar uns límits, busquem les maneres. Perquè si no actuem ens trobarem que molta gent de la ciutat ha de marxar de la ciutat, com ja passa.

Li va faltar ambició o potser pressió social al govern dels Comuns per anar més enllà en mesures com la pacificació de la ciutat o la regulació del turisme?

La funció dels moviments reivindicatius és estirar, reclamar més, més ràpid i millor i sempre ens semblarà poc. Però això no vol dir que no sapiguem diferenciar entre qui realment aposta per una ciutat més agradable per viure i els que tracten la ciutat com un pur negoci.

En vuit anys i dos mandats no n'hi ha prou per canviar el model de ciutat-aparador que heu denunciat?

Segurament hi ha coses que en vuit anys no les canvies. I després, encara que acabis ocupant l'alcaldia d'un municipi no vol dir que el governis i això a vegades s'oblida. Un partit polític que aconsegueix l'alcaldia té unes eines, que són més importants que les que té una associació de veïns, però té unes lleis que el limiten, un pressupost que el limita i, sobretot, una activitat econòmica amb el suport d'una sèrie de lleis que li permeten fer unes coses que qui assoleix l'alcaldia potser voldria evitar però no pot. Per això la nostra posició sempre és demanar més, més ràpid i millor.

A vegades s'oblida que ocupar l'alcaldia d'un municipis no vol dir que el governis

Quin paper pot jugar el moviment veïnal per frenar el creixement de l'extrema dreta i els discursos d'odi als barris?

És un tema que ens preocupa molt. Diria que a un barri el pitjor que li pot passar és que hi arrelin aquestes idees que l'enemic és el teu veí, és el que pot destruir-hi la convivència, les ganes de viure-hi, el poder-t'hi trobar bé i això és el que està fent l'extrema dreta. Està aprofitant alguns problemes que són reals per magnificar-los i exagerar-los per intentar convèncer la gent que el culpable d'aquestes situacions de molèstia és qui està per sota teu. El que intenta sempre és que no te n'adonis de qui són els veritables culpables, és a dir, menteix per desviar l'atenció, és la seva funció, no governar millor. Hem d'intentar canviar la mirada de la gent. Qui pensa que el nouvingut pot prendre-li la feina, se n'oblida que qui pren la decisió de contractar un o altre és l'empresari i la decisió la pren perquè pot explotar molt més una persona sense papers que no a algú que en té. Per tant, si vols tenir la mateixa oportunitat en el mercat laboral has d'aconseguir que tothom tingui papers. El pitjor que fa l'extrema dreta és assenyalar com a culpables qui no en té la culpa.