Colau veu la coincidència de les eleccions municipals i les europees "com una oportunitat per teixir esperances i il·lusions"

El 26 de maig de l'any vinent coincidiran les eleccions municipals i les europees, una jornada d'alta intensitat política que per a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, constitueixen el gran repte del curs que acaba d'arrencar. En una Europa en què l'extrema dreta no deixa de guanyar terreny, amb l'exemple del "feixista" Matteo Salvini, el ministre de l'Interior d'Itàlia, com a exemple, la també líder de Catalunya en Comú ha situat les ciutats com a territoris on hi ha molts exemples de "resistències" i de desenvolupament de polítiques progressistes. Per tot plegat, Colau ha afirmat que "les municipals i les europees han de ser una oportunitat per teixir esperances i il·lusions. Perquè mai hem de perdre la idea que està a les nostres mans canviar les coses. Està tot per guanyar". Aquestes són algunes de les idees que l'alcaldessa de la capital catalana ha desenvolupat a la conferència que ha pronunciat a les jornades Nou Curs Polític, organitzades per les fundacions vinculades a les diverses organitzacions dels Comuns.

Les sessions, que s'allargaran fins dissabte al migdia, se celebren al campus del Poblenou de la UPF i aborden qüestions com la governança multinivell, política d'escala i transformació social; Europa, sobiranies i democràcia; un nou model econòmic, social i ambiental per a Catalunya; i els reptes de l'esquerra en un moment de canvis de l'escenari polític. Entre d'altres, a les xerrades hi participen dirigents dels Comuns com la diputada al Congrés Lucía Martín, l'eurodiputat Ernest Urtasun, el senador Óscar Guardingo o la diputada al Parlament Elisenda Alamany; periodistes com Enric Juliana; eurodiputats del grup socialista o de Die Linke o professors universitaris.

La conferència de l'alcaldessa de Barcelona havia de servir per inaugurar les jornades, però finalment s'ha endarrerit prop de dues hores i s'ha desplaçat després d'una de les taules de debat. Colau ha volgut destacar la transcendència política dels propers mesos: "El curs que comença no és un de qualsevol, pel nostre espai i per les cites electorals que ens esperen. L'any que deixem ha estat un any de grans mobilitzacions i de repressió". Entre d'altres qüestions, el nou curs ha de servir per completar la construcció de Catalunya en Comú i la seva expansió territorial, uns objectius que van clarament amb retard respecte les intencions inicials. Si bé la confluència d'esquerres es va fundar formalment a nivell català fa un any i mig, la realitat és que el projecte estava en un moment complicat, com ha evidenciat la recent retirada política de qui fins ara n'era el principal responsable, Xavier Domènech, o que tres mesos després de les eleccions internes la formació no hagi definit els càrrecs de la seva executiva.

Colau implícitament ha reconegut les dificultats amb les que avança el projecte dels Comuns en afirmar que després de tantes eleccions l'han anat construint com podien "i ara ja fem l'aposta per construir-lo sòlidament". Després de lamentar la marxa de Domènech, ha afirmat que el pas a la política que van fer persones que, com ella, venien de l'activisme era "per guanyar en el sentit ampla de la paraula, és a dir, per poder transformar la realitat i que guanyin projectes perquè la vida de la gent pugui millorar a curt, mig i llarg termini". També ha afegit que si està en política és "perquè crec que si ens ajuntem podem canviar les coses".

Ciutats en xarxa front el progrés de la ultradreta

Després de recordar que el seu primer viatge a Itàlia va ser el 1992, quan tenia 18 anys, i que va quedar impressionada per la "cultura antifeixista italiana", Colau ha lamentat que ara mateix el país transalpí tinguin un ministre de l'Interior, Matteo Salvini, que considera "feixista". Considera que l'ascens de la ultradreta a nivell europeu s'explica per un context global marcat pel neoliberalisme i el creixement de la desigualtat, però també per la "manca de respostes de les esquerres, que sovint han estat barallant-se entre elles i han prioritzat batalletes de partit i, en termes generals, no han ofert un projecte econòmic alternatiu al de la dreta neoliberal. I per això les esquerres s'han deixat de veure com una alternativa a Itàlia i el feixisme ha arribat al govern".

Ara bé, en aquest context Colau veu les ciutats com un mur de resistència i d'experiències progressistes, com ara París, amb polítiques avançades en camps com l'habitatge i el canvi climàtic, o la pròpia Barcelona. De la capital catalana ha subratllat que hagi "treballat en xarxa" amb ciutats d'arreu de l'Estat, com Madrid, València o Saragossa en un context de clara tensió territorial. "És evident que hi ha moltes dificultats, però hem demostrat que a les ciutats és possible fer el que volíem fer, com democratitzar la democràcia, apostar per una participació real, donar poder a la ciutadania, feminitzar la política, cooperar enlloc de competir". Finalment, ha advocat per una aliança entre "persones, pobles, comunitats, ciutats i territoris", per fer "ciutats més lliures i més felices" i per replantejar i reconquerir sobiranies.