El Col·legi d'Economistes denuncia el paper decisiu de l'Estat per forçar el trasllat de seus empresarials després de l'1-O

L'Estat va tenir un paper fonamental en el trasllat de seus empresarials que va produir-se a Catalunya durant la tardor del 2017, just després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi presentat aquest dimecres pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), que analitza l'impacte dels fets d'aquella tardor sobre l'economia catalana i subratlla que va ser molt inferior al que determinats sectors van voler fer creure. "No hi ha cap dubte sobre la coordinació i impuls des del cor del govern central i de l'Estat", del trasllat de les seus, que van liderar Caixabank i el seu grup d'empreses i el Banc Sabadell.

El document afegeix que la pressió de l'Estat sobre les empreses "va ser important", però es va concentrar en companyies de "sectors molt regulats, o molt orientats al mercat espanyol o amb estructures societàries que els feien més vulnerables". Ara bé, l'impacte fiscal del trasllats ha estat mínim, ja que els grans impostos, com l'IVA o l'IRPF, es paguen allà on es desenvolupa l'activitat, de manera que no ha tingut una repercussió significativa.

Una altra mesura de pressió de l'Estat sobre l'economia catalana va ser la retirada de dipòsits de les principals entitats financeres del país -bàsicament Caixabank i Banc Sabadell- que en el seu moment va xifrar-se en 30.000 milions, si bé al cap d'un any n'haurien retornat uns 8.000. Per al CEC, aquest va ser l'impacte econòmic més rellevant de l'1-O, si bé subratlla que va ser "orquestrat des del govern espanyol".

Segons Modest Guinjoan, president de la Comissió d'Economia del CEC, amb les diverses operacions -retirada de dipòsits, impuls del trasllats de seus o aplicació del 155- l'Estat "va voler demostrar qui mana aquí en l'àmbit econòmic". Amb tot, deixa clar que l'impacte de tot plegat va ser a nivell "polític i propagandístic", mentre que va ser mínim a nivell econòmic. L'únic sector que va patir va ser el turístic en el darrer trimestre de l'any passat, provocat sobretot per l'impacte de les imatges de brutalitat policial durant l'1-O.

Finalment, el CEC també ha recordat que l'aplicació del 155 va tenir un cost directe de 130 milions sobre els comptes de la Generalitat, una xifra que arriba als 1.800 si s'hi inclouen els costos derivats del bloqueig pressupostari i de l'ajornament de pagaments.