Cobrir la demanda d'ocupacions 'verdes': una assignatura pendent per la poca oferta formativa

En una època plenament marcada per la digitalització i la descarbonització de les activitats econòmiques per reduir les emissions de CO2, els estudis de les consultores laborals constaten un increment de la demanda de professions que estiguin vinculats al medi ambient, com l'enginyeria, el disseny o l'auditoria. A més, està previst que la transició energètica generi noves ocupacions, les anomenades verdes, vinculades a elements com l'estalvi, l'eficiència o l'electrificació.

Tot i aquest escenari, la demanda d'aquestes competències és difícil de cobrir per una oferta formativa poc vinculada a la realitat del món empresarial. Igualment, els representants dels treballadors denuncien que les empreses no estan apostant decididament pel sistema de la Formació Professional (FP) Dual ni pel reciclatge dels coneixements.

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la patronal Pimec revela que la demanda de competències verdes està experimentant un creixement notable en el mercat de treball català, reflectint l'impacte de la transició ecològica sobre les necessitats ocupacionals i formatives. L'estudi, que analitza 1,7 milions d'ofertes de treball des del 2019, mostra que un 5,3% de les vacants publicades per les empreses durant el darrer any, han requerit competències verdes, superant la mitjana estatal en dos punts.

Els sectors que necessiten més competències verdes són els relacionats amb la gestió de recursos naturals, la producció i la consultoria científica

Els sectors que necessiten més competències verdes són els relacionats amb la gestió de recursos naturals, la producció i la consultoria científica. Destaquen el subministrament d'aigua i la gestió de residus (25% de les vacants), a més de la manufactura (15%) i el subministrament d'electricitat, energia i gas (11,1%). També són remarcables els àmbits emergents, com ara la informació i la comunicació o el sector financer, que cada vegada reclamen més perfils verds.

Una de les conclusions de l'informe és que la velocitat d'aquesta transició ecològica dependrà de la col·laboració activa entre diversos actors econòmics, com els consumidors, les administracions públiques, els organismes reguladors i el sector formatiu. En aquest sentit, la directora de l'Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró, destaca que "els resultats de l'estudi suggereixen que la transició ecològica continuarà impulsant la demanda de professionals especialitzats, per la qual cosa resulta indispensable apostar amb força per la formació en les competències de futur".

Miró creu que sense aquesta capacitació, "la transició ecològica no serà possible i és un camí en el qual les pimes no podem quedar enrere".

Perfils professionals desatesos

Per la seva banda, la directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès, assenyala que aquestes dades indiquen que "la transició verda té un impacte substancial en el mercat de treball". Així, l'estudi aprecia que la demanda de professionals centrats exclusivament en la sostenibilitat és encara limitada. "Els perfils molt especialitzats en sostenibilitat no estan estesos de manera generalitzada".

Un dels col·lectius que més estan demandant les empreses, el dels ambientòlegs, posa el focus en la nul·la representació al mercat laboral. La presidenta del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, Mons Badia, recorda que "hi ha pràcticament el doble d'ofertes de feina al sector que professionals capacitats per dur-les a terme".

Davant del repte ambiental global, Badia reivindica el rol dels ambientòlegs com a professionals que "podem afrontar l'economia del futur i la gestió de les activitats de forma sostenible. Està a la nostra essència". Tot i aquest dèficit, Catalunya és la comunitat autònoma que registra un nombre més gran de treballadors del sector (27.755), xifra que representa el 20% del total de l'Estat espanyol.

La formació a demanda

"Les empreses no estan defensant amb la força suficient el desplegament de l'FP Dual". Amb aquesta reflexió, el responsable d'FP d'UGT Catalunya, Jesús Martín, explica les dificultats amb els quals es troben els centres educatius per insertar els estudiants, una vegada formats, als centres de treball. "Tenim moltes dificultats per col·locar-los, ja que s'estan un període de pràctiques curts a les empreses i, per altra banda, la formació que reben no s'avé amb la demanda del mercat laboral".

El recurs de la formació a demanda, que segons Martín poden utilitzar les companyies, hauria d'anar acompanyat d'una estratègia de reciclatge de les plantilles. Tot amb l'objectiu de satisfer els nous reptes que plantegen les ocupacions verdes. El representant sindical rescata un projecte que va quedar congelat a la legislatura anterior: la creació d'un institut de formació professional en línia de caràcter públic. "Volem que es posi en marxa un centre d'FP online en un termini raonable", apunta. 

Martín creu que el seu tarannà digital afavoriria l'equilibri territorial, però també del talent laboral. D'aquesta manera, s'estaria més a prop de reactivar antics eixos industrials i les zones rurals amb una diversificació d'oferta formativa, alhora que es creen noves oportunitats de negoci amb les ocupacions verdes al centre.