CLAVEGUERES D'INTERIORMartin-Blas: "El cas Nicolás és la clau que revela les maniobres de Pino i Villarejo"

Gairebé tots el culpen de la major part de les maniobres il·legals executades des del Ministeri de l'Interior -fins i tot de les que es van cometre quan ell ja no hi era-, però fins ara el comissari Marcelino Martín-Blas no havia dit ni una paraula en públic . Avui trenca el seu silenci a través d'aquesta entrevista exclusiva amb Públic i dóna la cara també al documental Las cloacas de Interior que aquesta nit estrena Mediapro amb una 'premiere' a Barcelona.

Ara tothom parla d'ell, especialment després de la campanya d'entrevistes amb les que ha intentat contrarestar aquest documental el comissari José Manuel Villarejo Pérez, el membre més truculent de la brigada política que es va organitzar a Interior amb l'exministre Jorge Fernádez Díaz i que va dirigir l'exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino. Però pocs coneixen de veritat la seva trajectòria, incomparable amb la de l'autodenominat "agent encobert" i empresari multimilionari, Villarejo.

Martin-Blas, que s'acaba de jubilar en complir 65 anys a l'abril, va ascendir a comissari el 1990. El seu primer destí va ser dirigir la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92, on va obtenir el primer gran èxit de la seva carrera. Així que va ser nomenat secretari general de la Comissaria General d'Informació i a continuació Cap de la Unitat Central de Seguretat Privada. Però tres anys després va ser cessat per haver-se enfrontat als interessos de grups financers que controlen les empreses de seguretat i va ser enviat a la comissaria de Chamberí.

Quatre anys més tard va ascendir a cap de la Unitat Provincial de Policia Científica a Madrid. I va ser destituït de nou, el 2004, perquè va comunicar directament al jutge -veient que aquest magistrat del Jutjat Nº6 així ho havia demanat- unes circumstàncies concretes sobre els atemptats de l'11-M i això no va agradar gens als seus superiors. Va ser relegat a la comissaria de Retiro fins guanyar-se de nou l'ascens com a cap de la Unitat d'Afers Interns de la Policia, que s'ocupa de perseguir els agents corruptes.

Però a finals de març del 2015 va tornar a ser cessat, aquest cop per haver-se atrevit a investigar les activitats del pequeño Nicolás. Tres cessaments en una carrera de 27 anys com a comissari.

Per què és tan important en tota la trama de les clavegueres d'Interior el cas del 'pequeño Nicolás'?

Perquè és en aquest procediment en el qual es cometen les irregularitats policials més grosses que jo hagi vist en tota la meva carrera, des de pressions al magistrat encarregat del cas fins a maniobres d'obstrucció de la Justícia, passant per campanyes mediàtiques per destruir reputacions d'investigadors judicials i fins amenaces a un inspector encarregat del cas. De fet, l'ofensiva de Pino, [José Ángel] Fuentes Gago [cap de gabinet del DAO] i Villarejo per impedir que s'investiguessin les aventures del jovenet són les que acaben per treure a la llum les maniobres d'aquesta cúpula policial.

Com van ser les pressions al jutge del cas, Arturo Zamarriego?

El jutge del cas Nicolás es veu obligat a constituir una comissió judicial perquè l'endemà de la detenció comença una campanya mediàtica en contra de la seva instrucció. El magistrat no reacciona al que diu la premsa, però el primer que li passa és que el visita Villarejo per dir-li que ens deixi fora de la investigació als que procedim d'Afers Interns. Després, apareix Fuentes Gago amb un altre comissari oferint a qualsevol unitat de la Policia per seguir amb aquesta investigació, però que no sigui Afers Interns. Així que el jutge s'espanta. Es pregunta: "Però, bé, aquí què passa? Primer ve un a denunciar, però no denuncia; després vénen dos i m'ofereixen qualsevol unitat de la Policia i jo els dic que estic content amb aquesta investigació i tot i així el següent que fan és cessar el cap de la Unitat ". Que vagin a veure el jutge a aquestes altures de la investigació perquè la corregeixi i posi a altres investigadors al capdavant, no és normal. Així que es veu obligat a constituir una comissió judicial, cosa gens habitual, incloent-nos als que estaven intentant apartar del cas. Tan estrany ho veu tot el jutge, que en la seva providència, Zamarriego ens prohibeix parlar amb qualsevol autoritat o funcionari del Ministeri de l'Interior, només hem de comunicar-nos amb ell. Això, en un altre país, o marxa el ministre de l'Interior o es carreguen al jutge.

Bé ... van intentar carregar-se al jutge, no?

Tot el que s'ha fet per part d'Interior i la Fiscalia en aquest cas ha estat irregular. Per començar, només posar-se en marxa la comissió judicial, Eugenio Pino em demana per escrit que li diguem si estem investigant Villarejo, malgrat que es trobava sota secret de sumari. M'ho demana per escrit en dues ocasions. A més, Villarejo es presenta com a testimoni de la defensa de Nicolás, sense que li hagi demanat ningú. Es persona de motu propi un comissari de policia com a testimoni de la defensa d'un encausat d'estar per casa, acusat d'estafa, suplantació, falsificació de documents de la seguretat de l'Estat ... Això no té precedents.

Hi va haver amenaces també?

"A l'inspector de la comissió judicial el van amenaçar amb expulsar-lo de la policia si seguia investigant al 'pequeño Nicolás'"

Doncs sí. Després de les primeres pressions al magistrat es produeix una reunió, el 17 de desmbre del 2014, a la qual assisteixen Gago, Pino, Villarejo i [el comissari Enrique] García Castaño, amb Rubén Eladio López [l'inspector que participaria mesos més tard a la comissió judicial per decisió del jutge], en la qual -segons declara aquest últim- l'amenacen amb expulsar-lo de la Policia i li comminen a que no li digui res a Martín-Blas de l'existència d'aquesta reunió. I tot això és al sumari! El mateix Villarejo admet que aquesta reunió es va produir.

Més encara, després de la seva compareixença com a testimoni de la defensa de Nicolás, Villarejo li posa una querella criminal al jutge. A continuació, presenta una queixa davant el Consell General del Poder Judicial. Les dues les ha perdut, però presenta reiteradament peticions de dissolució de la comissió judicial, fins que per tres cops consecutius l'Audiència Provincial s'ha de pronunciar dictaminant que la comissió ha de seguir. I en el seu últim pronunciament, l'Audiència adverteix al fiscal que ja n'hi ha prou; que si segueix unint-se a les posicions de la defensa de Nicolás i de Villarejo podria generar una dilació indeguda del procediment.

Tot això sembla una conspiració ... o com es digui això legalment

Per descomptat. A l'informe que lliurem sobre la investigació que hem fet sota la direcció del jutge, mantenim que cal continuar amb la investigació i que per això cal efectuar el registre de la casa de Villarejo. I demanem la seva detenció, perquè vam argumentar que hi ha una organització criminal per impedir la investigació, per obstruir l'acció de la Justícia, un delicte molt i molt greu, pel fet que l'estan cometent alts càrrecs de les pròpies forces de seguretat. I ho fan mitjançant la gravació que ens van fer, i després la seva difusió pública, i més tard intentant carregar-se la comissió judicial. Sobre tot això, l'Audiència Provincial els ha donat cops contundents una i altra vegada, no és només el que nosaltres hem conclòs i sostingut amb proves obtingudes legalment, sino el que dictaminen els jutges de l'Audiència.

"L'últim que ha fet el fiscal va en contra de les meves garanties constitucionals i contra uns quants articles del Codi Penal"

Jo vaig demanar marxar de la comissió per dues raons: una, perquè si era jo el problema perquè continués la seva investigació, doncs jo em vaig per alleujar el procediment, i l'altra perquè se m'acabava el temps ja que m'arribava la jubilació. Però, és clar, si l'objecte de la investigació és que m'han gravat a mi, al meu despatx, i no s'ha personat ni la Fiscalia, ni la policia, ni el CNI ni ningú, doncs jo he de procurar que continuï el procediment i em persono com a acusació particular. I llavors el fiscal s'hi oposa, el mateix que porta un any intentant tirar-me perquè de la comissió perquè diu que sóc víctima del delicte ara s'oposa que jo em personi com a víctima. Això és molt greu, perquè va en contra de les meves garanties constitucionals i contra uns quants articles del codi penal. Què impulsa el fiscal a prendre aquesta postura clarament il·legal?

Com va ser l'afer de l'enregistrament il·legal, en el seu propi despatx d'Afers Interns, de la seva reunió amb agents del servei secret?

Aquesta reunió va tenir lloc després de la detenció de Nicolás, el dia 14 d'octubre del 2014. És el CNI [Centre Nacional d'Intel·ligència] el que ens dóna notícia de les conductes irregulars de Nicolás i jo em poso en contacte amb el CNI per ordre del DAO. És Eugenio Pino qui em transmet la denúncia que la Vicepresidència del Govern i l'Oficina Econòmica del Govern remeten al secretari d'Estat de Seguretat [Francisco Martínez, número dos del ministre Fernández Díaz], qui la fa arribar al DAO. És també Pino qui m'indica en una targeta el nom i número d'un agent del CNI perquè em posi en contacte amb ell. Però és aquest agent el que em crida a mi primer, doncs jo havia estat ocupat en altres coses. Em proposa que ens reunim i així ho fem. Però aquesta conversa, al meu despatx oficial, no només és gravada il·legalment en seu policial, sinó que després es difon en mitjans de comunicació i fins i tot se li lliura al mateix imputat, amb l'evident finalitat d'engegar a rodar tota la investigació. Una cosa que, a més, afecta la pròpia seguretat de l'Estat: durant la reunió va trucar al meu telèfon Carlos Mier, el periodista que treballava a Información Sensible que ara es troba sota investigació en la peça separada sobre aquesta gravació il·legal, juntament amb Villarejo i la seva dona, que dirigeix aquesta pàgina web.

De què havia de parlar amb els agents del CNI?

En el seguiment de Nicolás vam descobrir que estava fent còpies de documents falsificats amb capçaleres del CNI, i signats pel seu director [Félix Sanz], i que va a dirigir-los a Javier de la Hidalga per intentar cometre una estafa, fent-se passar per enllaç entre la Vicepresidència i la Casa Reial. A la vista de tot això el detenim i és a l'interrogatori quan ell comença a parlar del comissari Villarejo i d'algun altre policia.

A més, en el registre del seu domicili es troben documents relacionats amb Villarejo, així com el número de mòbil del comissari en una agenda de Nicolás. Per tant, ens disposem a investigar també a Villarejo, i això no és res extraordinari per a una Unitat d'Assumptes Interns, ja que entra dins de la normalitat de les nostres operacions. El que faig és informar d'això al DAO, que és el meu cap immediat, i aquest em diu que informi també al secretari d'Estat, cosa que faig.

Què el fa sospitar que hi ha un entramat de la cúpula policial, dirigit per Villarejo, per protegir el 'pequeño Nicolás'?

"Com poden seguir acusant-me de fets que van ocórrer quan jo ja no hi era a Interior?"

Doncs que a l'endemà de la detenció de Nicolás s'inicia una campanya de premsa contra aquesta diligència, ordenada per un jutge, contra un xaval que en un principi semblava un simple delinqüent comú d'estar per casa. I l'ofensiva mediàtica es dirigeix fins i tot contra el mètode de la investigació sobre les correries d'aquest noi de vint anys. Però, sobretot, la campanya comença en una publicació digital que comença a revelar tot el que estem fent com si sabés tant com nosaltres mateixos.

Vam començar a esbrinar, ja que és inusitat que el periodista que publica aquestes informacions conegui els fets amb el mateix detall que nosaltres, i mirem què és Información Sensible. Vam descobrir que és una pàgina web d'una empresa que s'oculta en un llarg entramat empresarial que culmina en CENYT, i que CENYT pertany al comissari Villarejo.

D'això informo una altra vegada al DAO i al secretari d'Estat i constato fredor i indiferència per part seva. Al cap de molt poc començo a percebre una animositat personal directa contra mi per la seva banda ... fins que em cessen per anticipat: assenyalant aquesta mateixa publicació el dia concret en què em van a destituir. Vaig preguntar com és possible que surti això publicat i la seva resposta és pressionar perquè me'n vagi de vacances i deixi de parar atenció en el cas Nicolás.

Però jo continuo amb el cas, fins que a finals de març del 2015 em destitueixen. De seguida, el jutge Zamarriego em reclama per a la seva comissió judicial i m'aparta completament d'Interior. Com poden seguir acusant-me de fets que van ocórrer quan jo ja no hi era a Interior? M'he querellat contra tots aquests que m'acusen de greus delictes, com d'haver-me portat "un camió de material" quan em van destituir, i aquesta querella ha estat acceptada a tràmit, de manera que ara estan ells imputats -bé, Pino també ho està pel pendrive fantasma dels Pujol, que també van intentar col·locar-me a mi-, inclosos periodistes al servei de Villarejo com Eduardo Inda.

També l'acusen d'haver obtingut i després filtrat les gravacions del ministre de l'Interior que va donar 'Público' en exclusiva ...

És clar! Villarejo, Pino, Gago i els seus companys m'acusen a mi de tot el que ells han comès, fins i tot del que és evident que no vaig poder haver fet mai, com això. A Interior saben que és impossible que jo ho fes, ja que es van gravar just en el moment en que també em van gravar a mi sense el meu coneixement i quan la cúpula ja no tenia confiança en mi. Mai vaig tenir accés a aquestes gravacions i a més em van apartar immediatament. Me les havia de donar el mateix que pretenia destituir-me pocs mesos després? En canvi, uns periodistes que estan en la mateixa trama de Nicolás i Villarejo, i als que la comissió judicial del cas proposa que se'ls investigui, són precisament els que estan difonent aquestes notícies.

Sembla mentida que algú se les cregui ... o que els mitjans creguin una sola paraula del que diu Villarejo. Ell està acusant-me a mi i a tots els que intenten parar-li els peus dels actes il·lícits que precisament ell sempre ha comès.

D'acord, però vostè sí que va participar en l'anomenada 'Operación Cataluña', oi?

Anem a veure, el que passa és que, abans de tot el que he relatat fins aquí, el mateix Pino m'envia a Barcelona per parlar amb el fiscal [Emilio] Sánchez Ulled, i jo vaig de mil amors. A mi em sembla bé l'encàrrec. El que no em sembla bé és que vingui [José Luis] Olivera [aleshores cap de la UDEF i íntim de Villarejo] amb mi. Però bé, ho accepto. Això va ser tot: dir-li a un fiscal, "miri vostè, al meu entendre, pot continuar la investigació del cas Palau pel successor de Carles Torrent [com a tresorer de CDC], que és Daniel Osácar. Res més. Si vostè la vol continuar, faci-ho, i si no, no ho faci. Però el seu deure és promoure l'acció de la Justícia i jo crec que ho ha de fer. Res més.

"Hi ha testimonis del que li vam dir al fiscal del cas Palau, com Fernando Bermejo. Que li preguntin a ell"

Allà no es va parlar de registres a Convergència ni de res. A més, hi ha testimonis. Perquè amb Sánchez-Ulled estava [el fiscal anticorrupció] Fernando Bermejo i pot ratificar-ho si li pregunten. Que li preguntin a ell si vam dir alguna cosa més que expressar la nostra opinió que es podia continuar amb la investigació. Res més. I com a resultes d'aquesta investigació s'ha destapat finalment tot el del cas Palau. Així que no era tan desgavellat el que vam anar a dir-los, no?

Però també va estar vostè en els contactes amb els propietaris de la Banca Privada d'Andorra per aconseguir els comptes dels Pujol ...

Sí, és clar. Després que es reactivés la investigació judicial del cas Palau ... què es buscava? Doncs on podien estar els diners del cas Palau ... i per què no podien estar a Andorra? És tan desgavellat pensar que potser estaven a Andorra els diners del Palau? És per això que ve Pino a parlar-me de la BPA i em diu: "Escolta, hi ha un empleat infidel que potser et dóna informació". I tota la resta és de sobres conegut.

Però ni jo vaig amenaçar als [germans] Cierco [propietaris de la BPA] ni de bon tros vaig fabricar proves contra polítics i partits catalans. De tot això s'encarregava Villarejo, com ell mateix ha reconegut en declarar-se autor, davant notari, de les notes informatives internes irregulars, sense capçalera, ni signatura, ni número d'agent, en què s'acusava els Pujol de tenir fins a 1.800 milions d'euros! a Andorra.

Però si Joan Pau Miquel [director general de la BPA] només em va ensenyar un paperet informal amb una quantitat sense gran rellevància, de menys de dos milions d'euros, crec recordar. I ara Villarejo admet haver comès falsedat documental, en aquestes notes internes apòcrifes i irregulars, només per ajudar els Cierco en la seva demanda de les suposades amenaces, que denuncien només per salvar els mobles del seu banc. Sisplau, tot això és tan pueril que no s'ho creu ni un nen.

Però, s'han comès accions il·legals al ministeri de l'Interior durant el mandat de Fernández Díaz?

És clar que es van cometre irregularitats. Però el fonamental de tot això és el que ha passat amb la investigació del cas Nicolás. I després fixa't fins on s'ha arribat en aquest cas aparentment menor: fins la fortuna de Mario Conde, [del seu soci i testaferro Arturo Romaní] i de tots ells. Allà hi són tots, començant per Adrián de la Joya [multimilionari investigat en el cas Lezo], a la finca de l'Alamedilla, que no és una finca, sinó una societat. I tot això és al sumari. A més de que ja sumen al voltant de 20 anys de presó les peticions contra Nicolás dels tres procediments, al marge de les estafes ...

[En resum, el que manté Marcelino Martín-Blas al llarg de l'entrevista és que el més greu és el que s'ha fet des de la cúpula d'Interior i des de la Fiscalia per impedir l'avanç la investigació del cas Nicolás. Les més altes instàncies de l'Executiu han intentat descaradament, gairebé públicament, impedir l'acció de la Justícia. I assegura]: "Això no havia passat mai!"