CLAVEGUERES D'INTERIORLes 'pràctiques d'una dictadura' des d'Interior arriben a la pantalla

"Semblen pràctiques d'una dictadura i no d'una democràcia". Aquesta va ser una de les expressions recurrents en la 'première' del documental Las cloacas de Interior sobre la trama del Ministeri de l'Interior per subministrar als mitjans informes apòcrifs per acusar rivals polítics de delictes de corrupció, revelada per Public l'any passat. Una estrena amb gran èxit de convocatòria, 1.100 persones, que va omplir de gom a gom ahir dimecres al vespre el cinema Aribau de Barcelona, tant de públic en general com de personalitats. Especialment, de polítics dels partits damnificats per les males pràctiques del Ministeri de l'Interior, i amb l'absència -esperada- de representants d'altres partits.

"Els que hem patit les conseqüències des del començament sabíem que hi havia tots aquests muntatges", explicava, acabada la projecció, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, una de les primeres víctimes dels muntatges d'Interior, que el 2014 -just després de fer el seu gir cap a l'independentisme, i en plena campanya de les eleccions al Parlament- va ser acusat per alguns mitjans de tenir diners en paradisos fiscals, a partir d'un dossier apòcrif elaborat des d'Interior, segons s'explica al documental. Unes acusacions que van fer el seu efecte, segons lamenta el propi Mas. "En algun moment vam tenir la sensació d'estar absolutament sols, perquè la gent s'ho creia. Com que hi havia polítics implicats, es pensaven que érem culpables d'entrada, i ara es veu fins a quin punt com aquest muntatge fastigós estava fet per treure'ns de l'escena, de manera, a més a més, il·legal", deia l'expresident.

Del GAL a la "Operación Cataluña"

El documental repassa les males pràctiques del Ministeri en l'època que el dirigia el 'popular' Jorge Fernández Díaz -amb algunes digressions sobre altres capítols foscos de la guerra bruta policial a l'Estat, com ara el GAL-, amb el fil conductor de les converses entre el propi exministre i l'ex director de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, en què tots dos planejaven com involucrar rivals polítics del PP, especialment, dirigents sobiranistes catalans. Una gravació difosa pels periodistes de Público Carlos Enrique Bayo i Patricia López, present a la darrera fila de la sala, i molt aplaudida i reconeguda, abans i després de la projecció, per tot l'equip del film, com a artífex de la investigació que ha revelat la trama.

"És una estructura paral·lela a nivell dels aparells policials i judicials que es dedica a fer 'investigacions prospectives': busques si qui et vols carregar té algun mort a l'armari, i si no el té, te l'inventes", va dir abans de la projecció, el productor i director del documental, Jaume Roures, que va apuntar que signa com a director perquè, amb 'Las cloacas de Interior', "ens havíem de mullar una mica més, i posats a mullar-se, ja m'hi mullo jo".

En la seva presentació -conjunta amb el periodista Jordi Évole, que va optar bàsicament per fer preguntes-, Roures va carregar especialment contra Fernández Díaz, de qui va dir que "en un país normal no hauria durat gaire al seu càrrec". Tant per les males pràctiques que mostra la pel·lícula com pel fet incontrovertible que "no sabia control·lar les gravacions al seu despatx". Roures va ironitzar igualment sobre les possibilitats que el documental s'emeti per alguna televisió d'àmbit estatal, que veia llunyanes: "l'hauré d'empaquetar amb algun partit de futbol", va exclamar. I va cridar a la implicació ciutadana per aturar aquesta mena de males pràctiques. "Al final, tot depèn de nosaltres", va assenyalar.

El comissari Barrado, el més aplaudit

El film, a més de recordar el ja cèlebre "esto la Fiscalía te lo afina", compta amb el testimoni directe de diversos policies que han denunciat internament aquestes males pràctiques, com ara el comissari Jaime Barrado -extensament aplaudit cada cop que sortia en pantalla, i citat per Roures com el més creïble dels testimonis que apareixen al documental-, així com de polítics falsament acusats a partir dels dossiers apòcrifs, com ara el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, o l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

"Això no hauria de passar en una democràcia", es queixava el propi Trias en l'estrena. Un Trias que, des de la pantalla, ja havia definit el leitmotiv del film, quan exclama que "això no passa ni a les dictadures més fortes... bé de fet sí que passa a les dictadures". I que considera "inadmissible" que els dirigents del PP esmentats en el documental com a artífexs de la trama "continuïn en els seus càrrecs". I que lamenta molt particularment l'efecte de les falses acusacions a polítics en l'opinió pública. "El que queda és que tot està podrit, i això és un drama".

"Semblen pràctiques d'una dictadura i no d'una democràcia, és com si estiguessim encara en una dictadura", coincidia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en declaracions a Públic "Això és la punta de l'iceberg, aquí hi ha molt més", va afegir. "Seria un bon exercici de democràcia que el documental es pogués veure en la televisió en obert", va asseverar.

Escepticisme sobre l'emissió en canals estatals

"Si aquest documental no s'emet enlloc, seria un escàndol, perquè això qüestiona l'essència democràtica de l'Estat espanyol, 40 anys després d'haver mort Franco", va incidir Mas. "Si això no interessa a cap mitjà espanyol, ja no és només un problema de la policia o de periodistes, el problema és una mica més general", va concloure.

"Estic convençut que encara queda molt perquè es pugui emetre a la televisió pública espanyola", va abundar el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, que si creia que el documental es podrà veure "a segons a quines cadenes autonòmiques o alguna televisió privada valenta". Rufián també va desitjar que el documental impedeixi "que PP i Ciutadans matin la comissió d'investigació" del Congrés sobre la 'Operación Cataluña'. "Surto d'aquí com si surtís de veure una pel·lícula de por, però encara més por perquè tot és real", va afegir Rufián, per a qui el documental "reflecteix el funcionament d'un Estat absolutament putrefacte", que "fa servir la guerra bruta contra la dissidència política".

"Fa por, fa molta por", va exclamar també el líder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachín. "Això ho hauria de veure tothom", va afirmar igualment, explicant que, "per moltes comissions d'investigació que fem, l'únic que pot canviar les coses és que la societat se n'adoni del que està passant".

"Nosaltres fa temps que ho sabem"

"No crec que s'arribi a emetre a cap televisió generalista perquè aquest poder existeix", opinava igualment el cantautor i diputat de JxSí Lluís Llach. Que creu que "els espanyols mereixen saber" el que explica el documental. "Nosaltres fa temps que ho sabem, i per això estem intentant fer una república nova", va apuntar Llach. Que va mostrar un especial interès a felicitar personalment la periodista Patricia López, cosa que aquesta explicava després, contenta pel gest.

Més breu -però més explicit- es va mostrar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que va convidar un ampli grup a l'estrena: "Acollonant, acollonant", va repetir.