Ciutat Vella reclama al nou govern de Barcelona més habitatge públic, seguretat i salut

"Venen cocaïna alguns enllustradors (...) i a l'aguait una processó de pidolaires us assalta gairebé amb violència; dormen en les pollegueres de les portes els pobres, i recolzat en un fanal, un borratxo exposa una teoria filosòfica". Si no fos per l'extinció de l'ofici d'enllustrador, semblaria que el paràgraf està escrit en els nostres dies. Però és de 1926 i s'hi descriu la vida en el Districte V, avui el Raval de Barcelona. El signa Francisco Madrid, autor de Sangre en Atarazanas. Tràfic de drogues, inseguretat, desnonaments, pisos buits i falta de salut afligeixen al centre de la ciutat pràcticament des de la seva construcció, però el seu veïnat no es resigna. Aquestes són les seves reclamacions per al nou consistori que Barcelona en Comú i PSC hauran de formar la setmana vinent.

Habitatge

"Tots els problemes de Ciutat Vella, al final tenen a veure amb l'habitatge", sentència Miquel Borràs, de la Xarxa Veïnal del Raval. Porta més d'una hora elaborant la llista de preocupacions que li presentaria al nou executiu i creu que les principals tenen a veure amb la falta d'accés a l'habitatge. L'Ajuntament de Barcelona va analitzar 17 barris el 2018 i va comptabilitzar 434 pisos buits al Raval.

Els narcopisos han deixat de ser un problema greu en el districte, gràcies a les operacions policials i la col·laboració veïnal, clau en les recerques de les forces de seguretat. Però també per la sofisticació i discreció dels traficants. "Al principi s'enfrontaven als veïns, venien de fora i no tenien cap arrelament aquí", explica Borràs, "però ara que saben que som els primers a donar la veu d'alarma, es cuiden molt més". Si el tràfic de drogues ha estat continu en un veïnat pròxim al port, no generava tanta inseguretat perquè abans els narcos eren del barri i no volien ser descoberts.

Ara, assegura Borràs, els narcopisos tenen un pla B: un altre pis buit al que mudar-se si algú els assenyala. "Si es mobilitzessin tots els habitatges desocupats, els traficants no tindrien on anar", resumeix. Molts d'aquests pisos estan en mans de fons d'inversió, que en alguns casos han denunciat a les famílies que deixaven de pagar el lloguer després d'una pujada de preu, però no als traficants que els ocupaven. A vegades, fins i tot en la mateixa finca, com va succeir al febrer en el número 9 del carrer Sant Martí, segons denunciava Acció Raval. Juan Martínez de Velasco, veí del Raval, critica la timidesa del govern de Colau: "han tingut tot en contra i no coneixien la institució, però la meva sensació és que no s'ha estat tot el valent que es podia ser". 

"Als fons d'inversió no els interessa denunciar perquè compren pisos per paquets i no saben ni el que tenen", exposa Borràs, "perquè en tenen prou amb tenir habitatges en el centre de les capitals europees com a valor financer". 50 pisos a Barcelona, d'altres a París, Londres, Madrid o Berlín serveixen per moure's en els mercats, en un nou nivell d'especulació immobiliària.

Seguretat

L'índex de victimització de 2017, últim any disponible, assenyala que Ciutat Vella és el districte on els veïns se senten més insegurs. El 25,6% havia sofert algun delicte aquest any. No obstant això, l'índex de denúncia és el més baix de la ciutat. Només un 15,1% va denunciar en 2017, principalment perquè consideren que "la policia amb prou feines pot actuar".

El que sí que augmenta és la percepció d'inseguretat. Si, en general, les víctimes de delictes van pujar cinc punts en 2017, la seva sensació va augmentar molt més, fins a nou punts. Les associacions veïnals no es posen d'acord sobre l'augment real o no de la criminalitat, però coincideixen que han presenciat més furts o "estrebades", encara que també assenyalen que certs mitjans de comunicació han ampliat el focus sobre els delictes de manera desmesurada.

Borràs té una teoria sobre l'augment de robatoris. "Si el narcotràfic donava feinetes a alguns xavals del barri, amb la persecució policial es troben ara sense ocupació", medita. Ciutat Vella, com molts altres districtes antics de les ciutats, es caracteritza també per tenir un alt percentatge d'economia submergida.

Turisme

Quan Martínez de Velasco surt de la seva casa al carrer del Carme, passa a caminar directament per la calçada. "M'han robat l'espai públic", es queixa. El turisme ha deixat de ser una de les majors preocupacions dels barcelonins, en part perquè s'hi han acostumat, en part perquè aquesta inquietud s'ha traslladat al terreny de l'habitatge. Una de les grans raons per les quals augmenta el preu de lloguer, sobretot a Ciutat Vella, continua sent l'existència de milers de pisos turístics, la majoria il·legals. En la passada legislatura, el govern de Colau va tancar-ne més de 3.000.

En aquest sentit, les plataformes veïnals rebutgen frontalment l'arribada de la seu del museu Hermitage a la Barceloneta. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible el qualifica d'"art de l'especulació" i "meteorit turisgentrificador". Convoquen un debat informatiu aquest dissabte dia 13 perquè es parli d'un assumpte que consideren "de ciutat" i que "certs interessos" volen silenciar.

Salut

Enfront de projectes com el de l'Hermitage, els moviments socials exigeixen que es doni prioritat a uns altres com el CAP en el nord de Raval. L'edifici en el qual es troba actualment té esquerdes, plou a dins i l'accés és gairebé impossible per a cadires de rodes, carrets de nadons o persones grans. El Departament de Salut de la Generalitat, en mans d'ERC, donava el vistiplau al seu trasllat a la capella de la Misericòrdia, un edifici cedit al MACBA durant cinc anys en què la institució no va arribar a plantejar la seva ampliació amb un pla de desenvolupament concret. Però Cultura s'hi oposava. El retorn de l'usdefruit de la capella a les mans de l'Ajuntament depenia d'un ple en el qual només van votar-hi a favor BComú i la CUP.

La plataforma CAP a la Misericòrdia JA va ocupar l'edifici a la fi de març i des de llavors celebra allí reunions i tota mena d'activitats veïnals per a visibilitzar la seva lluita. L'última proposta de la Generalitat va ser construir un nou centre en l'accés a la plaça Joan Coromines des de la plaça dels Àngels, on es troba ara el grafiti de Keith Haring. Però segons Guillem Capdevila, membre de la plataforma, això suposaria que una de les dues places hauria de deixar de ser-ho per a convertir-se en zona de càrrega de museu i del mateix CAP: "és un desastre, sobretot després d'escoltar en els últims 20 anys als governs de la Generalitat dir que era una zona que s'havia d'esponjar i que necessitava que hi corregués l'aire".

Abans d'acudir a un CAP, un altre espai on cuidar de la salut és un gimnàs. El Gimnàs Social Sant Pau, en perill per l'impagament de deutes a la propietat i que ha sobreviscut fins ara gràcies a donacions d'últim minut, demana per a aquest any "un impossible" en paraules del seu director, Ernest Morera, "que és que els polítics compleixin les seves promeses". I en aquest cas, que salvin el projecte que atén a totes les persones que no poden permetre's el luxe de fer esport en un centre especialitzat.

Comerç i contaminació

Des del Sant Pau fan extensius els reptes a la resta de districte, que hauria de "protegir als veïns i comerços de proximitat de l'extermini que estan vivint". Morera qualifica Ciutat Vella com una "zona de guerra" on les mesures dutes a terme fins ara han estat més "de relat" que efectives. Assegura que en menys de tres mesos han tancat sis comerços en un radi de 100 metres del Gimnàs.

"I un altre dia podem parlar dels creuers", diu gairebé entre riures Borràs. Poca broma, segons l'últim estudi de Transport & Environment, Barcelona és el port més contaminat d'Europa. 105 creuers van emetre gairebé 35 tones d'òxid de nitrogen, un tòxic que provoca malalties pulmonars. Els 560.000 cotxes que circulen cada any per la ciutat van contaminar gairebé el 20% del que ho fan els grans vaixells de luxe. El govern municipal que surti del pròxim ple té una llista contundent de reptes que afrontar.