El CGPJ estudia diverses queixes per "maltractament institucional" de la jutgessa Verdejo cap a víctimes de violència masclista

L'escàndol sobre la suposada violència institucional que relaten algunes dones després del seu pas pel Jutjat de Violència sobre la Dona núm. 2 de Barcelona, sota la responsabilitat de la jutgessa Francisca Verdejo —tal com ja va informar aquest diari—, ha tingut conseqüències polítiques i ha arribat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que estudia, d'una banda, una petició d'empara de la pròpia jutgessa i, de l'altra, diverses queixes de víctimes que denuncien un suposat "tracte vexatori, discriminatori i institucional" per part de la magistrada, que a més és la degana delegada dels Jutjats de Violència sobre la Dona de Barcelona.

Els relats d'almenys una vintena de dones i dels seus fills i filles, organitzats en dos grups principals d'afectades, coincideixen a descriure "el menyspreu" i "la manca d'empatia" per part de qui hauria d'escoltar-les quan acudeixen a la justícia per situacions de maltractaments i violència vicària, entre altres formes de violència masclista. En comptes d'un ambient calmat i d'escolta activa, aquestes dones asseguren que es troben amb "hostilitat" al jutjat de Verdejo, que els denega "sistemàticament" proves i testimonis en els seus procediments, mentre es dirigeix als homes amb un to afable i respectuós.

Cal recordar que la violència institucional és la violència física, sexual i psicològica contra les dones, perpetrada o tolerada per l'Estat.

Público ha tingut accés a la resolució de l'Oficina d'Atenció Ciutadana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat), que fa pocs dies ha derivat al Promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ la queixa d'una dona contra la jutgessa Verdejo, on es diu que, durant el judici, la "tallava", "no l'escoltava", la feia "sentir insegura" i" intimidada".

Segons el TSJCat, "alguns aspectes de la queixa semblen referir-se a actituds de la magistrada que, segons el relat, podrien tenir encaix disciplinari", i per això s'ha traslladat al CGPJ per al seu estudi.

Público ha comprovat que almenys tres queixes més de la mateixa índole han estat enviades al CGPJ, tot i que no hi ha constància, de moment, que ja siguin en mans del Promotor de l'Acció Disciplinària. El CGPJ ha declinat informar aquest diari sobre el nombre exacte de queixes rebudes contra la jutgessa Verdejo. Tampoc el TSJCat no vol fer declaracions ni confirmar si la jutgessa hauria demanat un trasllat de destí, com ha pogut saber aquest mitjà a través de fonts pròximes al cas. La magistrada, per la seva banda, rebutja oferir la seva versió dels fets.

El focus sobre Verdejo

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha posat el focus en aquesta jutgessa. Primer, a escala local, demanant el passat mes de febrer que fos vetada de la Taula contra la Violència Masclista liderada per l'Ajuntament de Barcelona. El grup republicà ha aconseguit que el consistori aprovi una declaració en què "es rebutja i es condemna la violència institucional estructural contra les dones i els seus fills, exercida o tolerada per autoritats, institucions i poders públics".

La jutgessa demana empara

El cas també ha arribat al Parlament, a través de la diputada republicana Ana Balsera, que va fer públics diversos testimonis de dones suposadament afectades. La magistrada va reaccionar demanant empara al CGPJ per les intervencions tant de la regidora d'ERC Eva Baró com de la diputada Balsera.

La jutgessa sol·licita que el CGPJ la protegeixi davant el que considera una intromissió en la seva tasca jurisdiccional. L'òrgan de govern dels jutges pot desestimar o admetre la petició d'empara. Si l'admet, suposaria donar suport explícit a la magistrada, però no implica sancions per a les persones implicades.

En les seves al·legacions al CGPJ, ERC considera que la jutgessa, "lluny de limitar-se a una defensa tècnica o jurídica, va formular valoracions sobre el discurs polític de la diputada, arribant a qüestionar la legitimitat de la seva intervenció en matèria de violències masclistes i acusant-la de generar alarma social".

ERC pregunta al Govern

L'assumpte també ha tingut ressò a nivell estatal. El Grup Republicà al Congrés dels Diputats va registrar el passat 5 de maig una sèrie de preguntes al Govern arran del cas concret de la jutgessa Verdejo i pregunta quan preveu incloure el principi de diligència deguda a la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, per complir amb el Conveni d'Istanbul.

Parlen les víctimes

Público ha pogut recollir testimonis de víctimes que apunten a la "violència institucional" que presumptament haurien patit al jutjat de Francisca Verdejo. "A banda dels abusos sexuals i els maltractaments, hi ha tot el que vam patir després. Ja no crec en la justícia per culpa de la jutgessa Francisca Verdejo. Només confio en la meva mare i en la gent de la meva família que m'estima. La meva justícia és saber que elles em defensaran", diu en Pau, en una trobada amb aquest diari a Barcelona. El jove, de 21 anys, que ha demanat utilitzar un pseudònim per protegir la seva identitat, conté la ràbia mentre explica la seva experiència, de fa tretze anys, amb qui avui és titular del Jutjat de Violència sobre la Dona 2 de Barcelona.

L'acompanya la seva mare, la Sara (nom fictici), qui presumptament també va ser víctima de violència verbal, física i sexual per part del seu agressor i, segons relata, també es considera víctima de violència institucional per part de la jutgessa Verdejo. Tots dos formen part del grup No hay gritos que nos callen, creat recentment per mares i fills que han viscut violència vicària i de gènere, i que denuncien "maltractaments" i "discriminació" [respecte als homes] en els seus processos judicials a Barcelona.

"El nostre cas ja està tancat, però volem ajudar altres nens i mares innocents que estan passant pel que nosaltres ja vam passar", continua en Pau. Encara li costa parlar dels abusos sexuals que assegura que va patir per part de l'exparella de la seva mare, però es manté ferm en la decisió d'exposar el seu cas per "derrocar" la jutgessa Verdejo. Entre 2008 i 2012, la Sara va mantenir una relació amb un home que, de mica en mica, va anar augmentant les vexacions cap a ella. "Em maltractava psicològicament i, més endavant, també física i sexualment, però no veia res estrany amb el meu fill, més enllà d'estirades d'orella. Em tenia sotmesa, enganxada a ell. Aguantava perquè idealitzava una estructura familiar", explica la mare.

Va aguantar fins que el seu fill, de vuit anys aleshores, li va xiuxiuejar a l'orella, al juliol del 2012, que en José (nom fictici) el "follava". Un cop paït allò que en Pau li acabava de dir, van anar a denunciar-ho a comissaria. Tots dos asseguren que el tracte dels Mossos d'Esquadra no va ser qüestionable, a diferència del que van rebre al jutjat dos dies després. "No podia parar de plorar. Em sentia mala mare, mala dona, mala parella. El meu fill també se sentia culpable per haver parlat i per no saber què li passaria al José", recorda la Sara amb dolor. En Pau era massa petit per entendre què havia passat i es trobava confós per l'afecte que sentia pel seu "padrastre", que li prometia més hores de consola a canvi del seu silenci.

La mare explica que, a la vista ràpida, la jutgessa Verdejo la va fer callar, la va interrompre i li va etzibar que "si havia aguantat quatre anys de maltractaments", aquest era "el seu problema". "La psicòloga de la Ciutat de la Justícia em va dir que tot el que explicava li semblava correcte, però que m'havia tocat la pitjor jutgessa, la del número dos. A mi tant me feia el dos com el cinc, jo sabia que deia la veritat i que m'havien de creure", explica. El cas es va arxivar i es va denegar l'ordre de protecció.

Segons la documentació a la qual ha tingut accés Público, la magistrada va determinar que no hi havia "indicis" que en Pau hagués "patit cap tipus d'agressió o abús" i que la declaració de la Sara tenia "poca credibilitat". El presumpte maltractador va tornar lliurement al Perú, el seu país d'origen, i mare i fill encara arrosseguen les seqüeles de la violència institucional que van patir.

No hay gritos que nos callen

La plataforma No hay gritos que nos callen és de creació recent i ja ha congregat nombroses persones amb històries colpidores. Una de les veus més actives del grup és l'Elma, filla de la Mariam i víctima de violència vicària. La Mariam indica que va patir violència masclista per part de la seva exparella, a qui descriu com un artista conegut. Segons diu ella, la va atropellar el 2018, després del seu primer intent de denúncia per maltractaments.

Seguint el mateix patró, la Mariam assegura a Público que, a la vista ràpida —a la qual va acudir en cadira de rodes i amb un part mèdic— la jutgessa Verdejo "no va admetre proves" i li va denegar l'ordre de protecció. "Em va dir que, si estimava el meu fill, m'aixequés, em deixés de tantes tonteries i anés a buscar-lo. Set anys després, encara no tinc la custòdia. Els seus tentacles són molt llargs", denuncia.

Un altre testimoni del grup que ha volgut parlar amb Público és el de la Marta (nom fictici, perquè el seu procés judicial encara és obert). La Marta assegura haver estat víctima de pornovenjança —la difusió no consentida d'imatges íntimes amb l'objectiu de fer mal— per part de la seva exparella i d'haver rebut un tracte impropi d'una jutgessa especialitzada en violència masclista. "No em va deixar parlar i em posava en dubte. Em va dir que jo consentia les gravacions i no va parar fins a fer-me sentir malament", lamenta. La Marta, com tantes altres dones, està disposada a fer-se escoltar per demostrar que hi ha moltes formes de violència i que totes poden destruir vides.