Cercs treballa pel desmantellament del cadàver de l'antiga central tèrmica: "És un perill públic"

L'antiga central tèrmica de Cercs, un dels emblemes industrials del Berguedà, es troba fa un grapat d'anys en un estat de degradació preocupant, d'ençà del seu tancament definitiu el 2011 després de 40 anys en funcionament. A mig desmantellar, amb estructures en perill d'ensorrament i restes de materials potencialment perillosos, la seva presència continua generant un impacte ambiental i social per als veïns, visible al costat de la carretera C-16. Tant l'Ajuntament de Cercs com els grups ecologistes han manifestat la necessitat urgent d'una intervenció per al desmantellament definitiu d'un cadàver de ciment per al territori.

I és que el canvi de govern al consistori després de les darreres eleccions municipals -ara hi governa l'agrupació d'electors Som Cercs després de dos mandats de Jesús Calderer, de Demòcrates-Junts- ha comportat també un nou posicionament municipal respecte a la problemàtica. Després de posar-se sobre la taula diversos projectes per a la infraestructura -com una incineradora o una planta d'hidrogen verd, ara l'ajuntament ho ha traslladat al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya: "Em refio que ara ens ajudi, hi confiem. Si no, estem arreglats", diu a Públic l'alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga. "No queda més sortida que el desmantellament", afegeix.

La instal·lació "està molt deteriorada". Regularment, "hi entra molta gent", alguns que van a fer vídeos, explorar la zona o a "divertir-se", però també d'altres que van a "treure ferro, alumini o el que s'hi troben, i es va deteriorant". Un dels problemes és la caldera, l'estructura de ferro, amb un planxer al capdamunt que "inclús amb el tema de la dilatació podria baixar". "Toquem fusta i esperem que no hi passi res, està sense vigilància", adverteix el batlle.

Martina Marcet, portaveu de la Plataforma Anti-Incineradora de Cercs, lamenta que la central estigui "a mig desmantellar" i "mig destrossada". També destaca que on hi havia les calderes queda l'estructura, però s'han emportat el ferro. A més, hi ha zones tapiades amb pneumàtics i d'altres que s'estan degradant: "No se sap què s'ha tret". "El rar és que no hi hagi hagut a ningú que li hagi caigut alguna cosa a sobre", considera. "A l'estiu qualsevol guspira allà dins, tal com està, pot començar a cremar i tindrem un incendi d'indústria", insisteix a Públic sobre la preocupació dels veïns.

Un perill mediambiental

Pel que fa a l'àmbit mediambiental, quan es va treure ferro de la instal·lació s'hi van deixar aquests pneumàtics, i el consistori creu que també hi pot haver fuel, "que deu estar petrificat", segons l'alcalde. A més, hi ha dipòsits de components químics "perillosos". "Es treia el carbó per superfície i es tirava la terra de qualsevol manera. Hi ha terra que està feta esquerdes", afegeix l'alcalde de la localitat.

Malagarriga alerta que amb una DANA o una riuada d'uns 200 o 300 litres d'aigua, cada vegada més freqüents, tots aquests residus podrien acabar al pantà de la Baells, a tocar de la instal·lació. Segons detalla, hi passa un torrent natural que, si bé es va fer un torrent subterrani, fa 20 anys que es desconeix com està: "Pot ser que passi un bri d'aigua, que estigui taponat o que estigui bé". En el cas d'estar tapat, agafaria el torrent natural, que passa parcialment per la instal·lació, i podria acabar a l'embassament.

La xemeneia grossa de la central "encara es conserva bastant bé", però la resta estan "plenament contaminats i en molt mal estat". L'alcalde admet un "problema visual" perquè es veu "una estructura de ferro vell tot penjat" de la caldera: "Fot una fressa de por, fot llàstima. S'hauria de treure i els tallers també", reivindica, afegint que dins la central no hi han accedit. "Això és un perill públic per qualsevol cosa que passi, des d'un esfondrament, un incendi… Hi ha material, combustible, inflamable, gent que entra sense autorització", insisteix Marcet en aquesta línia.

Sense responsabilitats

Segons detalla el batlle, amb les centrals hi sol haver un "pla de funcionament" i un "pla de clausura", que determina que, un cop finalitzada l'explotació, la zona s'ha de "tornar a l'estat natural demolint-la, fent el desmantellament, i això suposa tornar les terres, recuperar el medi". "Seria una de les coses que amb el pla de clausura hi hauria de ser, però nosaltres no l'hem arribat a veure, segur que s'ha extraviat o no interessa", afegeix Malagarriga.

En la línia, Marcet recorda que hi havia aquest acord per desmantellar i s'ha de "recuperar l'espai". En les condicions que està ara, "gestionar alguna cosa en l'àmbit de patrimoni no te cap mena de sentit", diu tot destacant l'impacte visual, més enllà de desconèixer en les condicions que està, i "si s'estan filtrant restes".

La solució, a Madrid

La solució a tot plegat ha de passar per Madrid. Recentment, l'Ajuntament de Cercs ha traslladat la problemàtica al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, concretament en una reunió el passat estiu. Segons fonts municipals, un dels responsables es va mostrar sorprès per la situació de l'antiga central, admetent que no podia estar com estava, i demanant temps per estudiar com donar-hi solució.

Tot apunta que el Ministeri estudiarà quines empreses han tingut responsabilitat en la degradació de la central i si se'ls pot exigir el compliment dels compromisos, amb la pressió també de L'Energètica. Segons ha detallat recentment el batlle de Nació Berguedà, el director general de l'empresa pública de la Generalitat, Daniel Pérez, ha apuntat que Repsol es podria fer càrrec de l'enderroc.

"Si en 14 o 15 anys no s'ha fet res, hem de treballar perquè es faci alguna cosa. Hem d'anar fins al final, pel bé de la comarca, del medi ambient i per evitar un col·lapse estructural. No podem deixar que caigui sol", assenyala l'alcalde. Posa en valor que la Generalitat ha començat a implicar-se en el tema, i des de l'Ajuntament es confia que aquest suport pugui ajudar a augmentar la pressió sobre el Ministeri per una solució definitiva. "Com més siguem a fer força, millor. Serà difícil, però l'objectiu és clar", afirmen des del consistori.

En aquest sentit, Malagarriga critica que fins ara "hi ha hagut inacció" i que "aquest tema no s'havia posat mai sobre la taula, semblava que no se l'havia de tocar". Com recorda, en els darrers anys s'ha plantejat fer una incineradora, i després un complex turístic amb una planta per produir hidrogen verd. "Ara el problema l'hem agafat de cara, hem anat a Madrid i la Generalitat ens ha enviat el secretari general. Hem d'aprofitar totes les oportunitats perquè es tiri a terra. S'han de fer passes, que es faci alguna cosa. És un perill públic", insisteix.

La Plataforma donarà suport a la tasca de l'Ajuntament. De fet, han retirat el contenciós administratiu per cedir la lluita al consistori. "Però serà llarg i l'ajuntament no vol quedar-se amb el mort, no és responsabilitat desmantellar, és responsabilitat de les empreses que se n'ha fet càrrec i n'han tret benefici", diu la portaveu. En última instància, qui se n'ha de fer càrrec és el Ministeri, a qui demanen que després "trobi la via per reclamar els costos que suposi".

"No vull dos cadàvers"

L'antiga central tèrmica de Cercs no és l'únic projecte energètic que genera debat a la zona. Entre les propostes que s'han plantejat hi ha la construcció d'una central hidroelèctrica reversible de la Baells. No obstant això, l'alcalde de Cercs ha expressat el seu rebuig a la idea: "Jo no vull dos cadàvers. No és una incineradora, però suposa un perjudici molt gran. Vull que ens ajudin a solucionar el problema de la tèrmica abans de pensar en un nou projecte de grans dimensions". El batlle també critica el marcroparc solar a Fígols perquè "l'impacte és molt bèstia".

Pel que fa al projecte de fer-hi una incineradora, des de la Plataforma descarten que revifi: "La tendència dels projectes energètics està anant per una altra banda i no creiem que es torni a remoure en aquests moments, almenys d'aquesta manera". "Hem fet feina per tota la recuperació dels emprius. L'ajuntament també va estar en contra i ara té la voluntat d'investigar i fer la recuperació dels emprius. El que toca ara és insistir en el desmantellament", insisteix Marcet.

Cercs acumula un històric de projectes amb fort impacte ambiental i social. "Ens han fotut un pantà a sobre, ens han tret el tren, tenim una tela d'aranya de línies, les mines de carbó, el celobert, dues carreteres que ens parteixen el municipi, tenim quatre abocadors... Ja en tenim prou. Hem de tenir aquest altre mort o cadàver aquí? És una amenaça mediambiental terrible pel pantà", sentencia l'alcalde.