El cens català de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme supera les 8.000 inscripcions

El cens català de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme ha arribat als 8.069 inscrits, segons dades de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, basades en la informació facilitada pels seus familiars. El registre té com a objectiu recopilar i centralitzar tota la informació disponible sobre les persones desaparegudes durant aquest període per tal de determinar on van morir i on podrien estar inhumades les seves restes.

Són dades de l'actualització semestral dels principals indicadors, que recull l'evolució de les inscripcions al Cens de persones desaparegudes, les noves altes al Programa d'identificació genètica i les actuacions en fosses comunes. "El seguiment regular dels indicadors ens permet garantir que les polítiques públiques en matèria de memòria es fonamenten en el rigor tècnic, la transparència, el respecte a les víctimes i el servei a la ciutadania", ha assegurat el director general, F. Xavier Menéndez, segons recull una nota de premsa.

Cada vegada que s'incorpora un nou cas al cens, la Direcció General inicia un procés exhaustiu per localitzar tota la informació possible. Recopila dades especialment pel que fa al lloc i la data de defunció i, en cas que hi estigués adscrit, a la unitat militar a la qual pertanyia. Els resultats d'aquestes investigacions permeten, en alguns casos, acotar les possibles fosses on podrien trobar-se les restes, d'acord amb el mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya. 

A Catalunya hi ha registrades actualment 965 fosses, amb prop de 13.000 persones documentades. Des de 1999, s'han excavat 131 fosses, de les quals s'han recuperat 1.010 individus, i s'han dut a terme 260 recollides de restes en superfície. Des de l'any 2017, totes les actuacions s'emmarquen en el Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya, també coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica.

Nous perfils genètics

D'altra banda, des de l'inici del Programa d'identificació genètica l'any 2016, s'han recollit 4.423 perfils genètics de familiars de persones desaparegudes, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Paral·lelament, s'han obtingut 764 perfils genètics corresponents a restes òssies exhumades o localitzades en superfície. Gràcies a l'encreuament d'aquestes dades, s'han pogut identificar fins ara 26 individus, 25 dels quals han estat retornats a les seves famílies.

El Programa té com a objectiu facilitar la identificació de les víctimes a través de l'anàlisi genètica. Per fer-ho, es nodreix de dues bases de dades complementàries: una amb els perfils genètics aportats pels familiars i una altra amb els perfils extrets de les restes humanes exhumades. L'encreuament d'ambdues bases permet establir relacions de parentiu i, així, determinar la identitat de les víctimes.