Catalunya rep una allau de projectes de plantes de bateries en ple debat sobre l'emmagatzematge energètic

Un mes després de la gran apagada, que va deixar sense llum l’Estat espanyol, les plantes de bateries per a guardar electricitat han servit per a iniciar el debat sobre les fórmules més adients per a emmagatzemar l’energia sobrant, un supòsit que es dona especialment amb les renovables, que avui dia no disposen d’infraestructures prou flexibles i només produeixen en funció del sol o vent que hi hagi. Per aquesta raó, les plantes de bateries podrien esdevenir una estructura de suport per a les renovables, tot i que els tràmits burocràtics llargs i algunes limitacions tècniques són els seus principals frens. 

Més enllà de la seva viabilitat, ja s’aixequen algunes veus, com les dels ecologistes o altres entitats, que qüestionen la necessitat d’impulsar un model energètic extractivista o l’aposta per un consum excessiu. Tot i que a Catalunya encara no hi funciona cap, la Generalitat té sobre la taula un centenar de projectes, dels quals la majoria van iniciar els tràmits l’any passat. Algunes plantes com la que preveu l'empresa coreana Lotte a Montroig del Camp (Baix Camp) ha aixecat fortes protestes de grups ecologistes i mdiambientals, però també ha rebut el suport incondicional del Govern i del president de la Generalitat, Salvador Illa, en la seva visita a l'empresa a Corea del Sud.

Entre les iniciatives existents, la més avançada és la que promou l’empresa ABO Energy a Vilademuls (Pla de l’Estany), on està previst que les obres s’inicien a finals d’enguany. En aquella planta, s’hi instal·laran diversos contenidors, similars als dels vaixells, que serviran per a emmagatzemar l’energia en una superfície aproximada de dues hectàrees. El cas de Vilademuls resulta paradigmàtic per la seva proximitat a una subestació elèctrica, fet que facilita la seva connexió a la xarxa. D’aquesta manera, l’allau de peticions per a aixecar projectes ha provocat que el consistori hagi suspès les llicències al municipi. Malgrat la necessitat de respondre a la urgència de guardar energia generada per les fonts renovables, encara no existeix una normativa específica per a aquestes infraestructures.

L'emmagatzematge es converteix en una estratègia clau en la transició energètica a mesura que la tecnologia ha permès reduir els costos de fabricació, la vida útil, i aviat, amb les noves bateries de sodi, també se superaran les barreres de materials escassos com el liti. Però tot i aquests suposats avenços, algunes organitzacions creuen que una implantació ràpida de les renovables no garanteix una bona transició energètica.

Equilibri entre oferta i demanda

Les propostes alternatives sorgeixen d’entitats com Renovem-nos, una ONG que té com a objectiu accelerar la transició energètica a Catalunya per a abandonar els combustibles fòssils. Així, planteja que “la transició energètica ha d’anar acompanyada d'un equilibri entre l'oferta i la demanda per a evitar una volatilitat dels preus de l'energia que desincentivi més inversió en renovables. Davant les crítiques per l’excés de renovables, Renovem-nos proposa “una electrificació dels consums que ara es realitzen amb gas natural o derivats del petroli que incrementin la demanda, però això serà un procés de lenta implantació”.

La transició energètica ha d’anar acompanyada d'un equilibri entre l'oferta i la demanda per a evitar una volatilitat dels preus d'energia que desincentivi més inversió en renovables

És en aquest impàs, on, segons el seu judici, la tecnologia d'emmagatzematge ha de jugar un paper clau per a donar estabilitat al sistema energètic, equilibrant l'oferta i demanda al llarg del dia i mantenint una certa estabilitat en els preus de l'energia.

Des de l’Observatori pel Deute en la Globalització (OFG), investigadors de l’àrea d’energia i clima recorden que l’apagada del 28 d’abril va tornar a evidenciar “les disfuncions del sistema elèctric per a emmagatzemar energia, tot i que la premissa potser no ha de ser guardar més electricitat, sinó potser consumir menys”. La reclamació de l’ODG s’emmarca en els requisits intensius en materials derivats de l’aposta per a instal·lar plantes de bateries. “L’extracció de liti, tungstè o sodi es fa a mines de Xile o Austràlia. Per tant, som dependents dels recursos primaris, tenim limitacions tecnològiques per a transformar-les i tampoc disposem de les eines per al desenvolupament de l’electrificació”.

Els usos socials de l’energia

Davant d’aquest escenari, l’ODG defensa analitzar els usos socials de l’energia futura a Catalunya. “No pot ser que no ens qüestionem si calen tants molls al port, encara que siguin electrificats, o si no hem de fer una reflexió sobre la utilització del transport i el vehicle privat”. En relació amb les crítiques per la responsabilitat de les renovables en l’apagada, l’entitat parla “d’oportunisme dels discursos que obvien la importància de mesurar l’aposta per l’electrificació i arraconen el debat sobre el ritme de les renovables”.

No pot ser que no ens qüestionem si calen tants molls al port, encara que siguin electrificats, o si no hem de fer una reflexió sobre la utilització del transport i el vehicle privat

Per la seva banda, el president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, destaca el paper de les bateries, i de les plantes que les puguin acollir, en el context de les hibridacions amb les renovables. Tot i l’allau de projectes en marxa, Pinós matisa que són “tràmits lents i complicats”. En aquest sentit, reivindica l’emergència d’abordar conjuntament les alternatives a les fonts d’energies fòssils. “L’apagada va constatar l’incapacitat d’assolir una interconnexió de les xarxes i hem de reflexionar sobre els elements necessaris per a subministrar més energia”.

Més enllà del component tècnic, ja ha sorgit una oposició social. A principis del mes de maig, unes 3.000 persones es van mobilitzar a Mont-Roig del Camp contra la implantació d’una fàbrica de complements de bateries elèctriques al municipi. Com a protesta, van fer un acte simbòlic: replantar els terrenys on s’ubicarà la planta.

Malgrat les disfuncions de creixement del sistema renovable, el futur de l’emmagatzematge és prometedor, i les rendibilitats econòmiques que pot oferir un sistema combinat de renovable i bateries no són comparables als enormes costos que arrossega la indústria nuclear, afavorint uns millors preus finals al consumidor.