Catalunya pateix el pitjor inici d'estiu del segle pel que fa als incendis

Catalunya viu el pitjor inici d'estiu pel que fa als incendis des que va arrencar el segle XXI. Des del 15 de juny -data habitual del període d'alt risc d'incendis forestals, que s'allarga fins el 15 de setembre-, s'han cremat prop de 10.000 hectàrees, un volum que ja el situa com el segon estiu més devastador d'aquest període, només per darrere del de 2012, quan la superfície cremada va superar les 13.000 hectàrees. En aquella ocasió, però, la major afectació va produir-se a finals de juliol, quan un seguit d'incendis a l'Alt Empordà van provocar el que de moment és el foc més important del segle a Catalunya.

A més a més, els dos grans incendis que s'han produït en el que portem de juliol se situen entre els cinc més importants des de l'any 2000. En concret, el de la Segarra de la setmana passada, amb més de 6.000 hectàrees afectades, és el segon major del segle, mentre que el de Paüls d'aquesta, amb més de 3.300 ha, apareix en la cinquena posició. Per damunt se situa el gran incendi de l'Empordà, quan diversos focs (a la Jonquera i Portbou) van cremar unes 13.000 hectàrees entre el 22 i el 30 juliol de 2012, a més de provocar la mort de quatre persones.

Completen el llistat de focs més significatius del segle el que el 26 de juny de 2019 va arrencar a la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) i que fins a extingir-se el 7 de juliol va cremar unes 5.050 hectàrees; i el que l'agost del 2003 va afectar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va provocar la mort de cinc persones d'una mateixa família en una masia de Sant Llorenç Savall i va estendre's per les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Bages, acumulant una afectació de gairebé 4.600 hectàrees. També cal destacar l'incendi forestal de Baldomar (la Noguera) que va arrencar el 15 de juny del 2022 i va calcinar prop de 2.700 hectàrees.

El juliol de 1994 Catalunya va patir el pitjor incendi de la història recent, amb 45.000 hectàrees cremades al Bages i el Berguedà

A més del 2012, quan en tot l'any la superfície cremada de Catalunya va apropar-se a les 18.000 hectàrees, els pitjors anys de la història recent pel que fa als incendis van ser el 1998, amb unes 21.000 hectàrees, i, sobretot, el 1994, amb més de 76.600, prop del 4% de la superfície forestal del país.

El 1998 diversos focs simultanis van devastar la Catalunya Central entre el 18 i el 22 juliol, mentre que el 4 de juliol de 1994 va arrencar un incendi a Sant Mateu de Bages que cremaria 45.000 hectàrees a aquesta comarca i el Berguedà. La tragèdia va accentuar-se amb la mort de cinc persones.

Què ho ha fet possible?   

No es pot dir que el que està succeint en aquesta primera part de l'estiu sigui sorprenent i inesperat. Malgrat la primavera plujosa que hem tingut aquest 2025, i que ha permès deixar enrere la sequera dels tres anys previs, un còctel de factors feien preveure als responsables dels Bombers i del Departament d'Interior del Govern que la campanya d'incendis forestals podria ser complicada.

El passat 30 de maig, en la presentació del dispositiu per a la campanya forestal de l'estiu, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ja avisar que la situació es podria "complicar" especialment durant el juliol. La raó és que, com així ha estat, podrien ajuntar-se una calor fortíssima -hem tingut el juny més càlid des que es tenen registres- amb un gran combustible acumulat. En aquest darrer aspecte s'hi uneixen l'elevat nombre d'arbres morts durant els anys de sequera -el 28% del total-, amb la vegetació crescuda arran de les pluges de primavera, que s'ha assecat amb la canícula de juny.

"No ens podem relaxar ni en la prevenció ni en la dotació de mitjans", avisava aleshores Parlon. Tota aquesta vegetació, morta o seca, facilita la ràpida propagació de les flames, un fet que en el cas de les Terres de l'Ebre s'ha accentuat amb la presència de forts vents que van afavorir l'expansió de l'incendi.

Fa unes setmanes, el cos d'Agents Rurals avisava que l'aigua caiguda durant la primavera feia que els boscos estiguessin en millor situació que en els anys anteriors, si bé assenyalava que "hi ha algunes zones que no han rebut tanta aigua, com l'interior de Tarragona i les Terres de l'Ebre o el litoral gironí". Sobre les Terres de l'Ebre, on ha cremat el foc de Paüls, hi afegia com a potencial agreujant la "recurrència d'episodis de vent".

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, defensa la necessitat de mantenir la gestió forestal "durant tot l'any"

A principi de juny, el conseller d'Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va alertar també que la manca de manteniment de les finques forestals ha convertit els arbres morts de la sequera en "combustible" davant un eventual incendi i va posar l'accent a mantenir la gestió forestal "durant tot l'any". Ordeig, de fet, va recalcar que davant la "multiplicació" exponencial de la densitat forestal a Catalunya "no gestionar no pot ser una opció".

 Els incendis de sisena generació  

A tot plegat s'hi ha de sumar el salt d'escala i d'intensitat que comencen a experimentar alguns dels focs, que ja són considerats incendis del canvi climàtic o de sisena generació, amb un gran potencial de devastació. Els Bombers no van dubtar a situar en aquesta categoria el que va cremar a la Segarra la setmana passada.

Segons els experts, són incendis extremadament virulents que van més enllà dels patrons tradicional i tenen un comportament erràtic. A més de la gran velocitat de propagació que tenen, poden generar pirocúmuls –núvols de gran creixement vertical causats per la interacció del foc amb l'atmosfera- com el de més de 14 quilòmetre d'altura vist a la Segarra, que acaben generant una meteorologia pròpia al voltant de les flames i el fum. Segons els Bombers, el foc de la Segarra "avançava quatre vegades més ràpid del normal" i va arribar als 28 quilòmetres per hora.

La virulència dels incendis de sisena generació supera la capacitat d'extinció 

La violència d'aquest tipus de foc supera la capacitat d'extinció i això implica que l'estratègia per controlar-los passi per intentar fixar punts clau en el perímetre de les flames i intentar que a partir d'aquí no avanci, mentre es deixa cremar la resta. Ja fa uns quants anys que els Bombers catalans es preparen per afrontar una tipologia d'incendis que, definitivament, ja han arribat a casa nostra i amb els quals no funcionen les estratègies de control i extinció tradicionals.

 La gestió forestal, clau  

Més enllà de les noves estratègies dels bombers per afrontar els megaincendis, com sempre la clau passa per la prevenció. En aquest sentit, després de l'incendi de la Segarra el conseller Òscar Ordeig va admetre que hi ha "molt marge de millora" en la gestió forestal i agrícola a Catalunya, i va coincidir amb el sector agrari i ramader que cal fer "canvis substancials".

Com assenyalen nombrosos experts, com ara el cap del Grup d'Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, Ordeig aposta per tenir un paisatge "agroforestal", ja que això constitueix "el millor tallafoc", davant d'un territori amb pastures i camps abandonats en què els boscos s'expandeixen i, de retruc, també ho fa el combustible potencial per alimentar les flames.

"Estem jugant amb foc. Patirem desgràcies en el futur amb el canvi climàtic, l'augment de les temperatures, l'abandonament dels boscos i les dificultats per gestionar la massa forestal", va recalcar el conseller. En aquest sentit, el Govern ha avançat que impulsarà una proposta urgent de franges de protecció de zones habitades que ara no existeixen i d'adequació de més punts d'aigua. A més, plantejarà una proposta d'actuació en zones estratègiques per "evitar grans incendis" de sisena generació que puguin cremar el país gràcies a la continuïtat forestal.

Fa només uns mesos, un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) defensava també recuperar els cinturons agrícoles de la regió metropolitana de Barcelona per protegir-la davant de grans incendis. En concret, el treball calcula que caldria recuperar 17.000 hectàrees de conreus i pastures abandonades en els darrers anys.

Juntament amb la transformació de les zones forestals propenses als grans episodis de sequera, permetria disminuir un 30% de mitjana la connectivitat del foc en cas d'incendis, el que dificultaria que les flames avancessin. Sempre segons el CREAF, aquestes actuacions no només contribuirien a evitar que el foc potencialment arribés a les zones urbanes de la regió metropolitana de Barcelona, sinó que també ajudarien en les tasques d'extinció si arriba un incendi.