Catalunya pateix l'extinció de papallones més gran des que es tenen registres, arran de la sequera

El període 2021-2023 ha estat el de menor abundància de papallones dels 30 anys que se'n ha fet seguiment, coincidint amb la sequera, i el 2024 s'han confirmat 210 extincions locals a Catalunya, la xifra més alta registrada. Aquests són els resultats principals que revelen el programa de seguiment de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. 

Tot i que aquests tipus d'extincions s'han multiplicat de manera significativa respecte a anys anteriors, l'arribada de les pluges l'any passat va marcar un primer repunt. En global, el 52% de les espècies van incrementar les seves poblacions respecte a l'any anterior, mentre que el 48% van davallar. A través de censos setmanals fets per voluntaris, el CBMS recull dades de papallones des del 1994, un dels indicadors més fiables per mesurar la pèrdua de la biodiversitat en espais oberts i l'estat de salut de la natura.

Andreu Ubach, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, explica que l'estat de la vegetació és clau per al desenvolupament de les papallones. Per tant, la disminució de la quantitat o la qualitat dels recursos quan no plou té un impacte sobre les larves quan s'alimenten o els adults per la disponibilitat de nèctar floral. Al llarg dels 30 anys de seguiment s'havien observat extincions i colonitzacions, la situació del 2024 és un "canvi dràstic" a les dades recollides.

I és que entre el 2021 i el 2023 s'havien detectat abundàncies molt baixes d'individus en moltes espècies, però per dir que una papallona està extingida ha de deixar-se de detectar durant quatre anys en un indret, després d'haver-la detectat en aquell punt durant els quatre anys anteriors. Tot i això, l'extinció és reversible si l'espècie persisteix al voltant de la localitat. Des del 1994 s'han comptabilitzat 495 extincions locals, de les quals 210 es van confirmar l'any passat.

A escala general, s'observen 68 espècies (56,55%) en regressió moderada o forta, 15 (10,34%) en increment moderat o fort, 33 (22,75%) en situació estable i 12 (1,34%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 113 espècies (el 77,9% dels casos) i positiu en 32 (el 22,1%). Els canvis d'un any per l’altre poden fluctuar en la majoria d'invertebrats, ja que cada any és una nova generació la que neix fruit dels impactes climàtics i paisatgístics produïts l'any anterior: l'abundància global ha crescut un 8 %, passant de 199.000 a 215.000 individus

Espècies resistents a la sequera

La sequera dels últims anys ha provocat extincions locals de papallones, però no totes les espècies han patit conseqüències negatives. Dependent del seu cicle vital, de la manera com creixen i es reprodueixen, algunes s'han vist fins i tot beneficiades. Per exemple, les pluges de la primavera del 2024 han estat bones per a les papallones que volen a l'estiu i que tenen més d'una generació a l'any, perquè les seves larves van trobar més aliment durant la primavera.

En canvi, moltes de les que volen a la primavera, ja havien estat afectades l'any anterior perquè, mentre eren larves, van trobar molt poc aliment a causa de la forta sequera acumulada el 2023. D'altra banda, hi ha papallones que hivernen com adultes i després, amb les bones condicions primaverals, van poder reproduir-se amb èxit l'estiu del 2024. Els resultats no són iguals a tot arreu, sinó que depenen molt del clima de cada zona.

Un estiu "ple de papallones"

De cara al 2025, és d'esperar que les pluges reverteixin la situació dràstica de baixa abundància i extincions de papallones, tot i que des del CBMS apunten que encara és d'hora per treure conclusions. En qualsevol cas, s'espera un benefici clar de l'estat de la vegetació i, per tant, és previsible "un estiu ple de papallones".