'Casa en flames' supera 'Alcarràs' i ja és la pel·lícula en català més vista l'última dècada a Catalunya

La pel·lícula Casa en flames, dirigida per Dani de la Orden i protagonitzada per Emma Vilarasau, Alberto San Juan, Clara Segura i Enric Auquer, s'ha convertit en la pel·lícula en català més vista dels últims deu anys a Catalunya, després que l'hagin visionat 270.599 persones, segons dades de ComScore consultades per l'ACN a diumenge 1 de setembre.

El film, que porta deu setmanes en cartellera i que explica la reunió d'una família burgesa catalana a l'entorn de la venda d'una casa a Cadaqués, ha superat la cinta que fins ara ostentava el títol, Alcarràs, de Carla Simón, amb 269.912 espectadors al país. Amb tot, la cinta guanyadora de l'Os d'Or a la Berlinale va fregar els 400.000 espectadors als cinemes de l'Estat. A aquests 270.000 espectadors a Catalunya del film de Dani de la Orden cal afegir-hi les 2.022 entrades venudes per a sessions doblades a altres llengües.

Per darrere de Casa en flames i d'Alcarràs, el tercer film en català més vist en els últims deu anys és una altra cinta de Carla Simón, Estiu 1993. El debut de Simón com a directora de cinema va aconseguir vendre 108.495 entrades. En quarta posició apareix Incerta glòria, cinta del 2017 d'Agustí Villaronga basada en la novel·la homònima de Joan Sales que van anar a veure 80.316 persones, i en cinquena Saben aquell, el biopic de David Trueba sobre l'humorista català Eugenio, amb 70.708 espectadors.

La comèdia dramàtica de De la Orden Casa en flames porta recaptats fins ara 1,84 milions. La cinta gira al voltant de la reunió d'una família un cap de setmana a la Costa Brava. La protagonista, interpretada per Emma Vilarasau, està emocionada perquè podrà veure tots els seus membres. Divorciada fa temps, el seu ex té una nova parella, els seus fills han crescut i fa temps que fan la seva vida sense fer-li cap cas.

El cineasta va explicar en declaracions a l'ACN que el film reflexiona sobre la idea "d'estimar-se malament" i del rebuig vers les persones que més a prop tenim, com les parelles o els membres de la família. També va afegir que els personatges del film retraten "des de l'amor d'una mare que se sent menystinguda o l'amor tòxic d'un home que necessita que la seva parella li digui tota l'estona que se l'estima".