'Cas Pegasus'La directora del CNI admet que s'ha espiat Aragonès i l'entorn de Puigdemont amb autorització judicial

La directora del CNI, Paz Esteban, ha presentat aquest dijous a la comissió de secrets oficials documentació sobre els avals judicials de 29 operacions d'espionatge a polítics, activistes, advocats i periodistes catalans. Entre aquests espiats, segons han explicat a l'ACN fonts coneixedores del contingut de la compareixença, hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a Waterloo. Altres noms són els dels diputats de la CUP Carles Riera i Albert Botran o la diputada de Junts al Congrés Míriam Nogueras.

Inicialment havia transcendit que Esteban havia mostrat l'aval judicial a l'espionatge a 18 persones, si bé hores més tard s'ha sabut que n'havia afegit 11 més, si bé d'aquestes últimes no se n'ha revelat la identitat. En qualsevol cas, la xifra reconeguda queda molt per sota de les més de 65 destapades per Citizen Lab. 

Aragonès veu "inajornable" l'assumpció de responsabilitats

La revelació, tot i que no s'ha fet en un espai públic, ha provocat que Aragonès hagi reaccionat reclamant la desclassificació immediata de  "l’autorització judicial" del seu espionatge "per tal de conèixer-ne les motivacions i poder exercir el dret de defensa". En un comunicat, el president de la Generalitat ha afegit que "que és urgent rebre totes les explicacions públiques sobre aquesta qüestió, així com saber qui en va donar l’autorització política i qui en tenia constància".

Per tot plegat, exigeix "una resposta al més alt nivell" i insisteix en què "és inajornable l’assumpció de responsabilitats". Segons ell, el cas Pegasus constitueix "una vulneració flagrant del dret a la intimitat, de participació

política i institucional, tant de les persones espiades com de totes aquelles que

s’hi han relacionat".

Esteban no confirma l'ús de Pegasus

Esteban no ofert cap detall sobre la majoria dels casos d'infiltració amb Pegasus que apareixen al llistat de Citizen Lab i que, a priori, no tenen cobertura legal. Segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença, Esteban no ha explicat si per a aquestes operacions d'espionatge el CNI va utilitzar el sistema Pegasus. 

Segons han explicat fonts coneixedores del contingut de la compareixença, Aragonès va ser espiat el 2019, quan era vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda. El setembre del 2019 va ser nomenat coordinador nacional d'ERC i l'octubre del 2019 es va fer pública la sentència als líders independentistes.

La directora del CNI ha assenyalat que totes les operacions d'escolta s'han fet amb l'aval del jutge del Tribunal Suprem que les ha d'autoritzar, Pablo Lucas, i ha aportat documentació que ho acredita. Les mateixes fonts apunten que en el llistat de persones espiades pel CNI en relació amb el moviment independentista que Esteban ha desgranat a la comissió de secrets oficials hi ha altres càrrecs però també persones sense projecció pública. La motivació, segons les mateixes fonts, és la vinculació al moviment independentista i la possible participació a les activitats del Tsunami Democràtic.

Esteban ha fet aquestes revelacions en el transcurs de la seva compareixença de 3,5 hores a la comissió de secrets oficials, que no ha convençut a les formacions independentistes.

Posteriorment, el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha apuntat en roda de premsa que Esteban ha confirmat les informacions sobre el Catalangate però amb "molta menys gent que la que s'ha publicat i amb autorització judicial". En aquest sentit, ha apuntat que Esteban ha donat a entendre que hi ha dues vies d'espionatge: "una nació estrangera o organismes de l'Estat que espien per sobre les seves possibilitats".

La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha explicat que la directora del CNI ha parlat de les operacions d'espionatge a l'independentisme que s'han fet amb autorització judicial, sense aportar informació ni assumir la responsabilitat de la resta.

Les fonts coneixedores de la compareixença de la directora del CNI apunten que aquesta no ha ofert aclariments sobre l'espionatge als membres del govern espanyol perquè aquest punt no constava a l'objectiu de la compareixença.