El cas de la gelateria de Gràcia evidencia la creixent discriminació contra el català al comerç

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha exigit a l'administració que actuï davant dels casos de discriminació lingüística al comerç. "Els ciutadans han de ser més actius i fer servir la llengua, però no els podem obligar. A les administracions sí que els hem d'exigir que facin complir la llei", ha indicat Escuder a Catalunya Ràdio, on s'ha referit al cas concret d'una gelateria al barri de Gràcia de Barcelona on un treballador "actua de mala fe contra el català" en un exemple, ha dit, de "catalanofòbia".  

El cas de la gelateria del barri de gràcia s'ha fet viral després que el regidor d'ERC al Districte de Gràcia, Guillem Roma, denunciés a les xarxes que la seva parella havia patit un cas de "discriminació lingüística" en plena Festa Major de Gràcia "per parlar en català" a un treballador de la geladeria. En el missatge a X, detallava la ubicació i el nom de la geladeria, que posteriorment ha estat enganxinada amb cartells contra la discriminació del català.  

Les ressenyes a les xarxes socials de la gelateria han fet aflorar nombrosos casos més de discriminació lingüística per part d'aquest establiment. "Aquí les administracions hi tenen una responsabilitat", ha reblat. Plataforma per la Llengua va fer a l'abril una campanya de recollida de situacions com aquesta al comerç i en 15 dies va recollir més de 450 casos.

Els ciutadans han de ser més actius i fer servir la llengua, però no els podem obligar. A les administracions sí que els hem d'exigir que facin complir la llei

Escuder ha remarcat que la seva entitat va obrir un servei de recollida de queixes per discriminació lingüística el 2013, i en va recollir un centenar. El 2020 ja eren més de 1.300, i el 2022, més de 2.100. L'any passat se'n van registrar més de 2.800, i aquest any es passarà de les 3.000. El president de Plataforma per la Llengua ha argumentat que la situació no ha variat com perquè les queixes s'hagin multiplicat per 30, però ha constatat que "probablement hi ha més conscienciació dels ciutadans" i es conegui més l'entitat. En tot cas, el que ha diagnosticat és que la situació no ha millorat.

"No som lingüísticament un país normal", ha conclòs Escuder, que ha fet èmfasi en els dos vessants: el mateix comportament dels ciutadans, "que moltes vegades renuncien sense cap necessitat a fer servir la llengua", i l'actitud de l'administració, que és una "gran incomplidora" i que "no fa complir" la legislació.