El cas Ashu, el mimètic precedent alemany de Tsunami que deixa en evidència l'acusació de terrorisme

Segurament passa a mitja Europa, però com a mínim a Alemanya hi ha de ben segur, en aquests moments, tres jutges que estan seguint amb estupefacció l'evolució judicial del cas de les protestes organitzades per Tsunami Democràtic. Especialment pel que fa a les imputacions per terrorisme que, amb les tergiversacions i els tripijocs més inversemblants, està forçant dia sí i dia també el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón. Imputacions de terrorisme fins i tot amb vulneració de drets humans. Aquests jutges alemanys no són altres que Martin Probst, Matthias Hohmann i Matthias Schiemann, els magistrats del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein que van dictar la sentència sobre l'ordre d'extradició contra Carles Puigdemont presentada pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, el 2018, durant la seva curta detenció en aquest land alemany.

I és que, com apunten alguns dels assessors jurídics de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, cal recordar un relat –que ara sembla premonitori– inclòs en aquella resolució alemanya. La sentència no només va descartar qualsevol possibilitat de lliurament de Puigdemont a la justícia espanyola per rebel·lió en no veure justificat el delicte pel qual se'l requeria –sí va admetre la possibilitat de lliurament pel delicte de malversació que el jutge Llarena va rebutjar- . Sinó que ho va justificar amb el que s'ha anomenat cas Ashu, o cas Schubart. Un cas conegut, però que amb la imputació per terrorisme en el cas Tsunami agafa una dimensió paral·lela especial.

El cas d'Alexander Schubart i Tsunami Democràtic

I què és el cas Schubart? Respon al nom d'un dirigent ecologista que va liderar i va impulsar les protestes ecologistes contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt, Alexander Schubart. Acció que va comportar un intent d'assalt amb una multitudinària mobilització, alçament de barricades de foc, llançament de tota mena d'objectes inclosos còctels molotov i nombrosos agents de la policia alemanya ferits. La conseqüència penal per a Schubart en la sentència final que se li va dictar va ser per delictes que a Espanya serien equiparables als desordres públics agreujats, tal com exigeix el fiscal del cas Tsunami al jutge García Castellón que s'apliqui. Schubart no va arribar a trepitjar la presó.

"A cap jutge, ni alemany ni de cap democràcia europea, se li acudiria qualificar de terrorisme unes mobilitzacions de protesta per molt que es facin en un aeroport i per molt virulentes que siguin"

"A cap jutge, ni alemany ni de cap democràcia europea, se li acudiria qualificar de terrorisme unes mobilitzacions de protesta per molt que es facin en un aeroport i per molt virulentes que siguin", apunten els assessors jurídics. Aquestes mateixes fonts consideren que "en el cas de Tsunami hi pot haver algun presumpte cas de desordres públics però la jurisprudència indica que aquest delicte, en cas de provar-ho, s'ha d'aplicar a l'autor o autors dels desordres amb l'autoria de forma provada". "En cap cas ni Carles Puigdemont, ni Marta Rovira ni cap dels acusats d'organitzar les protestes no poden ser condemnats per uns desordres que no han comès".

Les maniobres polítiques del jutge García Castellón

Els juristes no creuen que sigui un debat judicial sinó més aviat de voluntat d'interferència política del jutge García Castellón. "Els desordres públics, fins i tot agreujats, queden perfectament recollits a la llei d'amnistia. I s'estan forçant els fets i la legislació fins al límit per incorporar un tipus delictiu que permeti al jutge deixar Carles Puigdemont i Marta Rovira fora de l'amnistia", apunten. Tot afegint que "ho demostra que el tipus de terrorisme ha estat el primer ariet que s'ha volgut utilitzar per saltar-se el text original de la llei i quan ha estat acotat amb les esmenes, ara el jutge incorpora els indicis de vulneració dels drets humans". "La intenció del jutge de l'Audiència Nacional és evident -conclouen- però això no passaria la prova del cotó jurídic a cap jutjat d'Alemanya ni de qualsevol altre país europeu del nostre entorn".

I segurament és així si ens centrem en allò que relata la sentència de Schleswig-Holstein sobre l'ordre de detenció contra Puigdemont. Perquè els paral·lelismes entre el cas de l'aeroport de Frankfurt i el de l'aeroport de Barcelona-El Prat són perfectament assimilables –amb més violència en el cas alemany– però amb un criteri judicial absolutament dispar.

L'assalt de l'aeroport de Frankfurt amb còctels molotov

Era un diumenge, el 15 de novembre del 1981, quan un bon nombre de persones van aconseguir accedir al perímetre de l'aeroport de Frankfurt, al land de Hesse, on van protagonitzar uns virulents i greus aldarulls. La presència dels manifestants responia a la convocatòria prèvia de grups ecologistes amb l'objectiu de protestar per les obres d'ampliació de la infraestructura aeroportuària, concretament la construcció d'una pista d'aterratge nova (la 18 Oest). Els manifestants es van enfrontar a la policia, van aixecar barricades de foc i van llançar tota mena d'objectes contundents i també còctels molotov. Les càrregues policials, amb ús de gasos lacrimògens i camions amb canons d'aigua inclosos, van ser duríssimes.

Els manifestants van ocupar l'aeroport de Frankfurt, es van enfrontar a la policia, van aixecar barricades de foc i van llançar tota mena d'objectes contundents i també còctels molotov

La brutal batalla campal va comportar un centenar d'agents de policia ferits i es van tallar les autopistes que transcorren al costat de l'aeroport de Frankfurt –cal recordar que en el cas de Tsunami també s'inclou com a acte terrorista el tall de l'autopista AP-7 a la Jonquera-. Els danys materials produïts a l'aeroport de Frankfurt van ser molt elevats. Les detencions van arribar a un centenar. Però a cap dels detinguts se'ls va imposar pena de presó ni de bon tros imputacions de terrorisme, tot i que es va arribar a parlar d'"estat de guerra", al voltant d'aquesta protesta, per la seva virulència. També, com en el cas català, les manifestacions multitudinàries prèvies contra l'ampliació havien estat totalment pacífiques.

És aquí on apareix la figura del dirigent ecologista Alexander Schubart, equiparable a Carles Puigdemont o a Marta Rovira en la imputació pel cas Tsunami, ja que les autoritats alemanyes el van assenyalar ràpidament com a responsable després d'animar les manifestacions i d'haver promogut un referèndum per votar la conveniència de la construcció de la pista. Tot això, malgrat que les seves crides a la no-violència li van valer comparacions amb Gandhi o Martin Luther King. I amb la diferència que el paper de Schubart en la protesta alemanya va ser confirmada i el de Puigdemont o Rovira a Tsunami no ha estat provada.

Acusacions greus, 8 mesos i sense presó

Ashu, com era conegut Schubart popularment al món ecologista alemany, va ser acusat de traspassar els límits d'"una protesta civil legalment permesa" pel fiscal general federal, que li va atribuir diversos delictes. Arribats a aquest punt -i donats els paral·lelismes entre la protesta ecologista i les protestes contra la sentència als dirigents del Procés- es podria arribar a pensar que el de terrorisme n'era un, però no és el cas. Es va optar inicialment per algun tipus delictiu de molta gravetat com el de coacció a òrgans constitucionals pel qual mai no s'havia jutjat ningú a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial. Però no pas pel de terrorisme. I també es va acusar Ashu d'un altre delicte: pertorbació greu de l'ordre públic (article 125 del codi penal alemany).

Schubart va ser finalment condemnat, després de diversos recursos, pel Tribunal Suprem alemany a 8 mesos pel delicte de pertorbació de l'ordre públic

Com explica el tribunal de Schleswig-Holstein en la interlocutòria sobre Puigdemont, Schubart va ser finalment condemnat, després de diversos recursos, pel Tribunal Suprem alemany a 8 mesos pel delicte de pertorbació de l'ordre públic. Ashu no va arribar a trepitjar la presó i la pista de l'aeroport es va acabar construint tot i que les protestes van continuar durant anys.

En el cas Schubart, el Tribunal Suprem alemany va fixar que, malgrat la violència i la demostració de ser l'instigador de les protestes –fets no provats en el cas de Tsunami–, només es podia considerar una conducta delictiva si la "pressió exercida" era "capaç de doblegar la voluntat de l'òrgan constitucional que s'oposa a la voluntat de l'acusat". A la sentència de Schleswig-Holstein sobre l'ordre de Puigdemont es deixa clar que el Suprem alemany no es va fixar en la magnitud de la violència sinó en si aquesta era "suficient" perquè un Govern "es pugui veure forçat a capitular". Una vegada més, paral·lelismes més que evidents entre els dos casos, però on a Alemanya la sentència s'acaba reduint a 8 mesos de presó per desordres públics en un cas definit com d'atac a òrgans constitucionals, a Espanya el terrorisme és sobre la taula dels alts tribunals, de moment a l'Audiència Nacional i a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem.

Inquietud per l'ús del terrorisme contra manifestacions

Els assessors jurídics d'ERC i de Junts admeten que "el cas alemany, ni els d'altres jutjats de països de la Unió Europea, no és vinculant per als jutges espanyols, a diferència del que puguin dictar tribunals europeus com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea". Però asseguren que la imputació de terrorisme en unes mobilitzacions ciutadanes s'està observant amb deteniment, i en algun cas amb preocupació, a les esferes judicials europees i d'organitzacions de defensa dels drets fonamentals.

Segons l'advocat i exdirigent d'En Comú Podem, Jaume Asens, després de les últimes esmenes aprovades, la llei d'amnistia "està ara més blindada" i l'exclusió del terrorisme "està més afinada, es matisa més" i per això "amb aquest redactat el jutge García Castellón, molt difícilment pot excloure la causa que instrueix de la llei d'amnistia". "Potser pot buscar una altra via" però "ara mateix ho té força difícil", ja que "amb aquest redactat es garanteix que un jutge no pugui al·legar terrorisme per no aplicar-la".

La imputació de terrorisme en unes mobilitzacions ciutadanes s'està observant amb deteniment, i en algun cas amb preocupació a Europa

Per part seva, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, considera que "parlar de Tsnunami com a terrorisme és una aberració jurídica i una judicialització política" i el que pretén la llei d'amnistia és precisament "desjudicialitzar la política". Amb tot, la puntualització del jutge García Castellón que veu indicis de terrorisme amb vulneració de drets humans, tipologia que quedaria exclosa de l'amnistia, ha generat la reacció tant d'ERC com de Junts que adverteixen que en els darrers dies de tramitació aprofundiran en més blindatge si cal, tot insistint al PSOE que "ningú no pot quedar fora de l'amnistia".

Pel portaveu de Junts, Josep Rius, caldria apartar el jutge Manuel García Castellón del cas, o bé inhabilitar-ho. Rius també subratlla que el TEDH ha donat una "lliçó" a la cúpula judicial espanyola, avisant que posicionar-se ara sobre el projecte de llei d'amnistia seria "interferir en un procés democràtic". Un altre element que posa de relleu que a Europa se segueix amb inquietud la interferència judicial en la tramitació d'una llei com la d'amnistia i la utilització del terrorisme com a imputació per reprimir manifestacions on es puguin produir desordres.