CRISIS A CIUTADANSDe Carolina Punset a Roldán, els cops de porta a un Cs que vol liderar la dreta espanyola

Els resultats electorals del 28-A i del 26-M van tenir un doble impacte sobre Ciutadans. El primer, el més directe, és que van fer créixer exponencialment als de Rivera, i van passar a ser la tercera força més important del Congrés, amb 57 escons, a més d'obtenir una representació i un poder municipals i autonòmics que fins a aquest moment eren pràcticament inexistents.

El segon efecte és que va suposar per al president del partit la constatació del “bon rumb” de la seva estratègia, una estratègia que es basa a confrontar radicalment al PSOE de Pedro Sánchez, i que per a alguns és un dels símptomes que demostren que Rivera s'ha ficat de ple en una carrera de fons amb el PP per liderar la dreta espanyola. El debat sembla que no és tant si Ciutadans s'ha “dretitzat” (o, al contrari, sempre ha estat en aquest espectre ideològic) com si realment anhela el primer lloc entre els conservadors i bolca de forma conscient tots els seus esforços en això, amb totes les conseqüències.

Toni Roldán, Javier Nart i Juan Vázquez

Les tres dimissions del dilluns, Toni Roldán, Javier Nart i Juan Vázquez, formen part d'aquestes conseqüències, igual que l'alçament de la veu de crítics en Ciutadans que fins ara no havien mostrat, almenys de forma tan contundent i pública, el seu rebuig al rumb que ha pres Rivera. Aquests crítics, i també els dimitits, acusen un “gir” estratègic del partit, però, sobretot, exposen un desig: un pacte de Ciutadans amb el PSOE que permeti desenvolupar les polítiques econòmiques liberals impulsades per la formació.

Sense aquest pacte, no hi ha possibilitat de dur a terme aquestes polítiques, i l'aritmètica parlamentària actual no fa possible un acord de Govern entre les tres dretes, que no sumen per a una investidura. Però les dimissions d'aquesta setmana no són les primeres pèrdues que pateix Ciutadans, ni tampoc les primeres veus que s'alcen en contra d'una estratègia concreta.

Carolina Punset i Francesca Benito

“Passejar banderes va en contra de l'ADN del que va ser aquell Ciutadans al qual jo em vaig allistar quan gairebé ningú el coneixia. A Cs, lamentablement, s'ha triat deliberadament barallar únicament pel vot de la gent de dretes o, millor dit, molt de dretes, la qual cosa suposa abdicar de polítiques socials, educatives o econòmiques que beneficiïn al conjunt de la població i no només a uns pocs”. Aquesta crítica, que apunta a un viratge estratègic, podria imputar-se a una de les dimissions que aquesta setmana han dinamitat el partit de Rivera; no obstant això, és d'octubre de 2018, i es corresponen amb la carta de comiat d'una de les primeres grans pèrdues de la formació, la de l'eurodiputada Carolina Punset.

Punset, que pertanyia a la plataforma Moviment Ciutadà (germen del partit actual) des de 2013, va ser una de les principals cares de la formació al Parlament Europeu, i va ocupar el càrrec de portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes. Responsable de Medi Ambient a escala orgànica, va deixar l'Executiva del partit a la fi de 2015 per discrepàncies amb la direcció, i es va desvincular totalment del partit tres anys després, amb una carta demolidora en la qual va acusar la direcció, entre altres coses, de voler “legalitzar la prostitució”.

“Se'm regiren els budells quan es parla des del que era el meu partit de regular, que no és més que un eufemisme per a evitar usar la paraula legalitzar, la prostitució. Vergonya sento com a feminista quan des de postures pròximes al Hazte Oír es titlla d'ideologia de gènere o violència en l'àmbit familiar al que en realitat és terrorisme masclista. O quan es nega la necessitat de llistes paritàries tot i que allà on no han estat imposades no existeix suficient representació de dones”, va escriure Punset.

El 2014, la que fora sotssecretària d'Organització de Ciutadans a Catalunya, Francesca Benito, havia abandonat la direcció per “greus desacords i discrepàncies” amb l'estratègia que estava duent a terme el partit. Però les sortides no són els únics símptomes de la ruptura que s'ha produït en el si de Cs arran de l'estratègia de Rivera.

Les crítiques dels fundadors i la ruptura amb Valls

Cofundadors del partit, com Francesc de Carreras, Félix Ovejero o Arcadi Espada s'han volgut desmarcar també d'aquest rumb i han criticat al president de Ciutadans. Fins i tot membres del partit que en l'actualitat exerceixen una funció rellevant tant en el polític com en l'orgànic (continuen formant part de l'Executiva), han volgut expressar les seves discrepàncies. Aquest és el cas del líder de Cs a Castella i Lleó, Francisco Igea, que, encara que ha decidit seguir a l'Executiva i acatar el seu mandat, ha demanat que el partit li presenti un programa polític al PSOE per poder facilitar la investidura de Pedro Sánchez, i que aquesta no depengui dels partits catalans.

Només unes setmanes abans, el fitxatge estrella de Rivera per a la ciutat de Barcelona, Manuel Valls, donava un altre sonor cop de porta en desvincular-se de les directrius de Ciutadans i donar suport amb el seu vot la investidura d'Ada Colau com a alcaldessa, una acció que va trencar el grup municipal. El que fos primer ministre de França havia mostrat en diverses ocasions el seu rebuig al fet que Cs entrés en les mateixes equacions polítiques que Vox per aconseguir formar governs municipals i autonòmics de dretes.

El creixement electoral de la formació serveix, de moment, com a escut enfront d'aquestes crítiques, i l'argument de l'“aval dels electors” és el més repetit pels afins a Rivera. No obstant això, el fet de no haver sobrepassat al PP en el seu moment de major feblesa, allunya la possibilitat que els crítics puguin desistir en el seu afany d'aconseguir l'anhelat pacte PSOE-Cs.