Carmen Balcells, la totpoderosa agent literària vista per Carme Riera

"Carmen Balcells era una persona fora del comú. Ella era capaç d'entendre's amb Fidel Castro o amb els reis d'Espanya. Era una dona sense prejudicis, podia admirar a la reina Letizia i a una guerrillera de les FARC", assegura l'escriptora Carme Riera que es va passar bona part del confinament de la Covid més estricte "convivint" amb Carmen Balcells.

"Carmen Balcells era una persona fora del comú. Ella era capaç d'entendre's amb Fidel Castro o amb els reis d'Espanya. Era una dona sense prejudicis, podia admirar a la reina Letizia i a una guerrillera de les FARC"

"Escriure sobre ella era recordar-la de manera absoluta vint-i-quatre hores durant tota la primera pandèmia", diu Riera, que empesa per l'afecte i l'estimació cap a la qual va ser la seva agent literària, però també amiga, ha escrit Carmen Balcells, traficant de paraules, publicat en català per Rosa dels Vents i en castellà per Debate.

"Sempre hi ha coses que et quedes per tu, jo sé més coses de les que he escrit, però crec que el llibre és força complet i les coses que em quedo són íntimes", assegura Carme Riera, que des de petita, per situacions familiars complicades va aprendre a callar i a mirar. I potser sí que s'ha guardat coses, no obstant això aquest volum, extens i exhaustiu, aprofundeix en la vida i trajectòria de l'agent literària que va canviar les regles del joc dels drets d'autor.

Una dona genial però terrible

Per escriure Carmen Balcells, traficant de paraules, Carme Riera ha tingut en compte una extensa bibliografia i un munt de testimonis que han parlat de Balcells. Tanmateix Riera no només es fa ressò de les veus que elogien a Balcells i també recull el que va escriure Daniel Vázquez Sallés fill de Vázquez Montalbán a Recuerdos sin retorno on fa un retrat despietat de l'agent literària i assegura que van ser els escriptors els primers a mitificar Balcells a la qual considera una dona genial, però terrible.

Jorge Herralde la defineix com una barreja entre Santa Claus i Orson Welles

En aquesta línia, Riera també recull l'opinió de Jorge Herralde que la defineix com una barreja entre Santa Claus i Orson Welles, o les consideracions d'Esther Tusquets. Temuda per alguns i admirada per altres, els testimonis recollits coincideixen en subratllar que Carmen Balcells era una dona de formes sovint excessives i fins i tot explosives, però sobretot genial, "una faedora de prodigis".

Nascuda a Santa Fe de Sagarra el 1930, la formació de Balcells va ser minsa, no tenia ni el batxillerat, no obstant va aixecar l'agència literària més poderosa de l'Estat espanyol i se la considera l'artífex del Boom. Riera explica que amb les seves maneres de rei de l'Orient, al barri de Sarrià dels anys seixanta va aixoplugar a Gabriel García Márquez i família, a Vargas llosa, Cortázar...

Aleshores Barcelona era un formiguer d'escriptors que deixarien empremta en la història de literatura. I en certa manera, Balcells va posar Barcelona al mapa literari mundial. Per tot plegat, en opinió de Riera, Carmen Balcells era una persona fora del comú i podia relacionar-se amb tota mena de gent, des d'una guerrillera fins a l'aristocràcia. I és per això que la figura de Carmen Balcells traspassa les fronteres literàries, (fins i tot la van incloure en un episodi de Cuéntame).

Lara i Balcells, la topada de dos catxalots enormes

"Lara sabia molt bé què podia molestar a una persona, i la feblesa de la Carmen era molta"

"La Carmen és l'exemple d'una emprenedora nata, amb una capacitat enorme i amb una extraordinària vista literària. A mi per exemple Dins del darrer blau me'l va explicar sencer plorant. Si plorava era que li agradava", detalla Riera. Sembla que Balcells plorava força, tant d'alegria com de pena. I una d'aquestes ploreres la va presenciar Carme Riera al despatx del fundador de Planeta, quan José Manuel Lara, enmig d'una negociació d'un contracte, com argument per guanyar li va dir a la Balcells: "El que passa és que tu no folles". Aquella trobada ha quedat gravada en el record de Carme Riera i la descriu com "la topada de dos catxalots enormes embrancats en una lluita per plantar la seva bandera". Riera assegura que "Lara sabia molt bé què podia molestar a una persona, i la feblesa de la Carmen era molta".

I aquí es planteja un altre tema: el sobrepès de l'agent literària més poderosa era objecte de comentaris i befes per part dels que se sentien exclosos dels seus favors. Sobre la qüestió Carme Riera ho té clar: "Si hagués estat home li haurien parlat dels quilos? Evidentment no!, ningú s'hagués fixat amb els quilos. Però ella els tenia a ratlla, se'n reia i acceptava aquests aspectes".

"Carmen Balcells fou l’agent més important del món pel que fa a les lletres hispàniques a la segona meitat del segle XX i en els primers anys del XXI".

D'aquesta lluitadora infatigable pels drets d'autor i enganxada a l'esoterisme per influència de Gabriel García Márquez, la Carme Riera en va aprendre moltes coses com per exemple "aquesta capacitat de sintonitzar amb la gent, la simpatia extraordinària, l'empatia, la generositat, això de si tens un amic o una amiga, envia-li unes flors! Després ella intentava conjugar els editors amb els autors, per això feia els dinars i sopars tan agradables on hi havia opinions de tota mena”.

Com apunta Riera a l’apèndix d’aquest llibre imprescindible per entendre millor els mecanismes del món literari, a cap agent del món se li han dedicat tants llibres com a Carmen Balcells, i és que Carme Riera no dubta en afirmar que "Carmen Balcells fou l’agent més important del món pel que fa a les lletres hispàniques a la segona meitat del segle XX i en els primers anys del XXI".