Cara i creu del hub farmacèutic d'AstraZeneca al centre de Barcelona, rehabilitació i gentrificació
Després de dos anys d'obres, l'Esquerra de l’Eixample celebra la recuperació del degradat edifici icònic de Telefònica, però l'arribada de treballadors estrangers d'alt poder adquisitiu de la multinacional, i la revalorització de la zona, desperta el temor del teixit veïnal

Mar Bermúdez i Jiménez
Barcelona-
Una esvelta estructura recoberta d'una façana de vidre al bell mig de l'Eixample Esquerre de Barcelona se suma al skyline de la ciutat. Es tracta de l'edifici Estel, ara el nou hub farmacèutic d'AstraZeneca a punt de començar la seva activitat. Els veïns estan contents, les obres han durat anys i han donat molts maldecaps. A més, abans de ser seu de la farmacèutica, havia quedat abandonat i generant inseguretat en el veïnat. Però, el que sembla un regal, és també una promesa de revalorització del barri, de substitució de comerç de proximitat per cafès d'especialitat i restaurants on dinar a preu d'or. La vida al barri està a punt de canviar. Sota una aparent millora, s'amaga l'inici de la gentrificació.
L'edifici Estel va ser seu de Telefònica a Barcelona durant anys, fins que el 2007 es va vendre a diversos propietaris que hi van impulsar projectes que van fer fallida. Així es va convertir en una gegantina baluerna de formigó abandonat i deixat de la mà de Déu, situació en què va existir durant més d'una dècada. El secretari de la junta de veïns de l'Esquerra de l'Eixample i veí de l'edifici Estel, Alfons Sort, explica que era "una mina de coure a l'aire lliure. Hi havia robatoris constants perquè allò no era de ningú". Així es va generar una sensació d'inseguretat al barri.
El veïnat està content
Ara, divuit anys després de quedar buit, l'edifici torna a lluir esplèndid i acull el hub farmacèutic d'AstraZeneca després de la compra ara fa dos anys d'un grup inversor per fer oficines. Tot i això, arribar fins aquí ha estat molt complicat per al veïnat que ha hagut de viure dos anys d'obres que Afons Sort descriu com un malson: "es va fer tot a cel obert quan en aquest tipus de reforma a gran escala es fa una atmosfera tancada per evitar la pols i el soroll als veïns, però no era viable i això va anar degradant botigues i va fer marxar veïns". Cal apuntar que a aquesta obra s'hi sumava també la de la línia L8 que va tallar el carrer Urgell i va afectar restaurants, bars i comerços del barri.
Passades les obres el veïnat està encantat "realment l'obra ha quedat molt bé i la propietat ha tingut un gest d'aproximació al barri: es va fer una visita a la qual es va convidar l'associació de veïns i als col·lectius més afectats", narra Sort. També apunta que s'han obert botigues noves dinamitzant el comerç i que vindran prop de 3.000 persones a treballar al barri el que valora molt positivament i diu que "obligarà a prendre mesures com reestructurar el tràfic, per exemple, del carrer Mallorca, que s'ha carregat molt". En definitiva, que aportarà més vida i millores a l'Eixample Esquerre.
I el futur?
L'increment de preus del lloguer que es pot donar al barri a causa de la reforma de l'edifici Estel no és una preocupació actual del veïnat perquè, com diu Sort "no és imminent", però no deixa de ser una possibilitat molt real. Trobem un exemple amb el cas del 22@, el districte tecnològic del Poblenou, un dels barris costaners de la ciutat.
Aquesta zona nova i majestuosa d'edificis de grans empreses de la comunicació havia de portar benestar al barri, i per a molts és un motiu d'orgull de la ciutat. Tot i això, els preus dels lloguers s'han disparat dràsticament i el Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou són ja els barris de Barcelona on més car és el m2, amb una mitjana de 21,8 €/m2. El Poblenou és també el tercer barri on més ha incrementat el preu del lloguer de temporada en l'últim any, tant d'habitatge complet arribant als 1.950 euros, com d'habitació. Aquesta realitat fa anys que es repeteix.
Ja fa més de vint anys que es va crear aquest districte i amb el temps altres grans empreses han vist una oportunitat en aquest barri situant-hi les seves seus, com és el cas de Glovo i del hub tecnològic establert a la Torre de Glòries.
Els col·lectius del barri que s'hi oposen destaquen que el Poblenou s'ha convertit en seu d'hotels i oficines, i ha deixat de ser un lloc per a les veïnes. També que els joves no hi poden viure, i que la zona, dedicada a l'empresa, queda deserta a les tardes eliminant tota opció de vida de barri en una part molt important d'aquest. També apunten que les botigues de proximitat han quedat substituïdes per llocs de brunch on una torrada d'alvocat pot costar 18 euros.
La diversitat d’opinions
El veïnat, però, és molt divers tal com explica el secretari de la junta de veïns de l'Eixample Esquerre "és molt complicat perquè cal tenir en compte a tothom i ho intentem fer, però hi ha opinions molt diferents, tenim propietaris, joves, famílies, gent que ve de fora, i cadascú té els seus interessos, alguns estan més contents i altres no tant".
L'estudi Gentrificació. Capitalisme cool, turisme i control de l'espai urbà exposa: "Que la gentrificació constitueix l'única solució viable per als barris abandonats és un argument que des d'alguns sectors involucrats es repeteix com a mantra, legitimant així un dels principals mecanismes contemporanis de gestió urbana neoliberal, emmascarada sota conceptes ambigus com regeneració, revitalització o renaixement".
Continua afirmant que "les noves classes mitjanes, atretes per fenòmens com la barreja social, l'escena alternativa o l'imaginari de la cultura popular, escullen aquests barris prèviament desvaloritzats i converteixen ràpidament el deteriorament urbà en un producte 'chic'. La cara oculta és l'expulsió, la segregació i el desplaçament d'aquells que ja no es consideren rendibles".



Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.