Canvia el perfil dels universitaris: estudien menys, necessiten treballar més i tenen més ansietat

Els estudiants universitaris fan servir més ingressos provinents de treballar durant el curs per pagar-se les despeses, pateixen més ansietat i dediquen menys temps a l'estudi. Aquestes són algunes de les conclusions d'un informe elaborat per la Xarxa Vives d'Universitats amb la participació de més de 45.000 persones. L'estudi Via Universitària 2023-2025 conclou que els estudiants tenen cada cop més "pressió econòmica". 

Com en anteriors edicions de l'estudi, la principal font d'ingressos és la família, tant en els estudis de grau com en els de màster. Tot i això, els resultats mostren que el 22,2% dels ingressos que utilitzen per afrontar les despeses de l'estudi provenen de treballar durant el curs, quan en l'edició del 2022 eren el 16,9%. Una altra font d'ingressos són les beques, que baixen del 17,2% al 13,9%. Tot i que els que estudien a temps complet continuen sent la majoria, augmenten els que treballen en feines intermitents o menys de 35 hores. 

Per bé que baixa lleugerament la depressió, cert és que puja l'ansietat dels estudiants, passant d'un 22,8% el 2021 a un 25,9% el 2024.. Sobre això, el catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Miquel Martínez, ha apuntat que el que s'observa a les universitats és el reflex de què hi ha a la societat. Però ha apuntat que els docents han de tenir en compte aquestes realitats i, sense baixar l'exigència, incrementar l'acompanyament a aquests joves.

D'altra banda, l'estudi també apunta a una baixa vinculació dels estudiants amb la universitat, una valoració positiva per part dels alumnes de les metodologies d'estudi més actives i una recuperació de la mobilitat internacional.

Viuen a casa dels pares i creix la modalitat en línia

Pel que fa a l'accés a l'habitatge, l'enquesta revela que l'accés a la universitat no comporta necessàriament una emancipació dels joves. Així, sis de cada deu viuen a casa dels progenitors o familiars mentre estudien un grau o un màster. En general, el 57,1% viuen amb progenitors o altres familiars, el 26,4% en un pis llogat amb més persones, el 9,1% té un habitatge de propietat, el 3,3% viu en una residència universitària i un 4,2% té un habitatge llogat a soles.

Una altra de les conclusions de l'enquesta és cada cop són més els estudiants que opten per la modalitat a distància. Els resultats mostren que un de cada cinc estudiants, més de 8.000, segueixen una modalitat no presencial. En total, el 28,1% tenen 26 anys o més, el 24,4% de 27 a 32, el 24,3% de 33 a 43 i el 23,2% més de 43. Martínez ha explicat que els resultats mostren la diversificació d'aquells que estudien a distància, i que posa de manifest el repte d'anar cap a models més híbrids i flexibles.

El 62% són de classe social alta

El 62% dels estudiants universitaris són de classe social alta, el 29% de classe mitjana i només un 9% de classe baixa. Els percentatges no difereixen gaire si se separa els estudiants que estudien un grau i els que cursen un màster. Amb aquestes xifres, que superen les d'estudis anteriors, el treball conclou que el sistema universitari "encara està lluny d'assolir l'equitat desitjada".

Tot i que les dones representen el 63% de la mostra de l'estudi, no hi ha una distribució equitativa d'aquestes estudiants. Així, s'orienten majoritàriament a àmbits d'estudi relacionats amb les cures, les arts i l'ensenyament, mentre que els homes es decanten per estudis vinculats a posicions de poder i presa de decisions (enginyeries, economia i tecnologia). El treball conclou que les titulacions masculinitzades són triades per les sortides laborals i el sou, mentre que les feminitzades per les aptituds o les vocacions professionals.