CAMÍ DE LA INVESTIDURAQuim Torra: "Només contemplo la possibilitat d'obeir el que decideixi el Parlament"

Quim Torra ha explicat el que considera que han de ser els tres eixos de l'acció política de la Generalitat durant el seu mandat, si el Parlament de Catalunya li dóna la investidura com a president de Catalunya:

"L'espai exterior", ha dit, en referència evident  a l'activitat del Consell de la República que s'articularà a l'exili sota la presidència de Carles Puigdemont, "el Govern i el Parlament" i la "ciutadania mobilitzada".

Tota la legislatura tindrà un caràcter d'excepcionalitat, ha afirmat, i encara no sabia que el PP tenia previst demanar al Tribunal Constitucional la suspensió cautelar del vot delegat de Carles Puigdemont i Toni Comín en el ple d'investidura que comença aquest dissabte.

En la seva primera entrevista després de ser designat com a nou candidat a la Presidència de la Generalitat, concedida a TV3, no ha volgut especular sobre la duració que podria tenir el seu mandat, si resultava investit, però sí ha insistit en la "provisionalitat" de l'actual moment de la política catalana, que ha qualificat com a "etapa de transició".

Ha anunciat l'aplicació d'un pla de "polítiques públiques per prevenir l'intent de fractura social", així com la "internacionalització" de l'acció de govern, com a característiques clau del període que ara comença.

Desobeirà?

A la pregunta de si això pot significar en algun moment les directrius marcades per institucions de l'Estat, Quim Torra ha estat prou clar: "Només contemplo la possibilitat d'obeir el que decideixi el Parlament de Catalunya que és l'expressió de la voluntat dels catalans" .

I en quant al "mandat de l'1 d'octubre", recordat de manera insistent per Carles Puigdemont en el seu missatge d'anunci de la nova candidatura a la Presidència, Torra ha explicat que l'obediència a aquest mandat "passa per la recuperació del contingut de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional", ha parlat sobre el seu propòsit d'impulsar l'inici d'un "procés constituent", com conseqüència del mateix mandat i ha anunciat la creació d'un comissionat per investigar sobre les conseqüències de l'aplicació de l'article 155.

Aposta pel diàleg

"Demanaré al senyor Rajoy que ens veiem quan vulgui, i al senyor (Jean Claude) Juncker, ha afirmat per assegurar que està disposat al diàleg. "La paraula diàleg és la que més es sentirà" al seu discurs d'investidura, ha anunciat. "L'aposta pel diàleg la mantindré" sempre, ha insistit.

I en quant a la seva presència al Palau de la Generalitat, ha dit que desconeixia si utilitzaria o no el despatx que ocupava Puigdemont, però ha assenyalat que, durant l'actual període "d'excepcionalitat", els  gestos simbòlics són importants, com el fet de penjar un llaç groc a la façana de Plaça de Sant Jaume.

"Si algú s'ha sentit ofès, demano disculpes"

Ha estat una entrevista curta però densa, durant la qual Torra no ha esquivat els temes plantejats. Li han demanat opinió sobre les declaracions dels polítics que li han exigit que es disculpés per unes piulades que va publicar l'any 2012 en els quals carregava de manera general contra "els espanyols" i aleshores, a banda de lamentar que aquests dirigents ignorin la major part de la seva trajectòria professional i posi l'atenció sobre sis tuits, ha declarat que si algú ha entès" aquells tuits "com una ofensa", demanava "disculpes, perquè no era en absolut la intenció".

La CUP decideix diumenge

La CUP ha convocat aquest diumenge un Consell Polític per decidir la direcció del vot per la investidura de Quim Torra. Aquesta reunió d'urgència surt de les assemblees territorials del Baix Llobregat, el Barcelonès i Tarragona, on la militància hauria plantejat dubtes sobre l'idoneïtat de Torra per ocupar el càrrec. 

El Consell Polític decidirà si la formació manté l'abstenció en la segona ronda o si vota en contra del presidenciable. En aquest últim cas, la investidura es complicaria pel successor de Puigdemont, ja que el bloc entre Esquerra i Junts per Catalunya només podrien sumar 66 vots a favor, contra els 69 vots en contra que sumarien Ciutadans, el PSC, En Comú Podem, el PP i la CUP.