EL CAMÍ A LA INVESTIDURALlarena veta per segon cop la investidura de Jordi Sànchez

A la segona, tampoc. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat la sol·licitud del diputat de JxCat Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real des de fa mig any, perquè acudeixi aquest divendres al seu propi ple d'investidura, així com perquè pugui defensar el seu programa a distància, en intervenció telemàtica. El jutge considera que persisteix el "risc de reiteració delictiva" en cas que sortís investit president de la Generalitat. I considera que això és motiu suficient com per justificar una "restricció parcial" del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics a què al·ludeix el requeriment del Comité de Drets Humans de l'ONU, en el qual s'havien basat JxCat i el president del Parlament per proposar de nou Sànchez per a la investidura.

En una resolució dictada aquest dijous -menys de 24 hores abans de l'hora prevista per al ple d'investidura-, Llarena considera que hi ha "elements que apunten marcadament i racionalment" que "l'eventual mandat" de Sànchez es pot orientar cap al "trencament" de "l'ordre constitucional", i que això pot ocorre "amb profund menyscapte de les mateixes normes prohibitives penals que han justificat la incoació de la present causa". 

Ara fa un mes, el 9 de març, Llarena ja va denegar a Sànchez el permís per assistir al seu ple d'investidura, que va ser suspès a causa d'aquesta decisió. Aleshores, el jutge del Suprem considerava que "no s'han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l'encausat perseveri a assolir el seu objectiu [la independència de Catalunya] seguint una estratègia contrària a la norma penal". Llarena també ignorava aleshores les paraules de Sànchez, que va assegurar davant seu que només perseguiria la independència per vies legals, en considerar aquest compromís com a "imprecís, arriscat i incert". Aleshores, Llarena va argumentar igualment, com a motiu per vetar la investidura de Sànchez, la pròpia existència d'un moviment independentista. I ho torna a afirmar aquest dijous, quan parla de "l'existència d'un context polític en el qual concorren encara sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata".

En la seva resolució de fa un mes, el jutge també venia a considerar com a agreujant el fet que Sànchez s'integrés "en una llista electoral que s'ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d'implementar la república que van declarar". Unes consideracions que també fa en la resolució d'aquest dijous, quan indica que Sànchez "ha revalidat el seu objectiu delictiu integrant-se en una candidatura que proclama precisament continuar exercint el mètode d'actuació que s'enjudicia".

El Comité de Drets Humans, només "orientatiu"

Llarena, per tant, repeteix les mateixes argumentacions de fa un mes. Però amb un element nou, que és l'apel·lació de la defensa de Sànchez al requeriment del Comitè de Drets Humans de l'ONU a Espanya perquè garantís els "drets polítics de Sànchez". Un requeriment que Llarena no considera suficient com per canviar la seva decisió.

El jutge afirma, en primer lloc, que les resolucions del Comitè de Drets Humans de l'ONU "manquen d'efecte directe" per als tribunals dels estats membres, i només constitueixen una "indubtable referència". Afegeix que aquesta "funció orientativa" és "necessàriament més limitada" en el cas de mesures cautelars, i que aquestes només suposen "convidar l'Estat part a prestar una particular cautela en la seva actuació". "Ni suposa que el Comitè faci una indicació concreta que mai pot ser vinculant per al Tribunal, ni tan sols gosa suggerir que la tutela cautelar dels drets polítics del processat hagi de passar per l'adopció d'alguna de les decisions que el sol·licitant expressa", abunda Llarena.

En aquest sentit, Llarena afirma que "el mateix article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics", que s'esmenta en el requeriment del Comité de Drets Humans de l'ONU, i en la sol·licitud de la Defensa de Sànchez, veta "la restricció dels drets polítics dels ciutadans quan resulta indeguda". I no considera indegut vetar la investidura de Sànchez perquè aquesta pot comportar "la negació parcial de uns drets polítics de la resta de la comunitat" que són "dignes de protecció preferent".

En la mateixa línia Llarena recorda que ja ha indicat, "en tres resolucions anteriors", que "la limitació dels drets polítics d'un individu resulta adient quan vingui fundada en altres finalitats constitucionalment legítimes". El jutge conclou que la "limitació parcial" de drets que imposa a Sànchez, en no permetre'l sotmetre's a la investidura, "resulta plenament justificada en atenció i considerant les greus conseqüències que tindria la seva reincidència respecte dels principis i drets constitucionals i polítics de tots els ciutadans espanyols i d'aquells que constitueixen el propi cos electoral a Catalunya". Afegeix com a argument la "marcada probabilitat que aquesta reiteració sobrevingui en l'eventualitat que se li arribessin a atribuir les funcions executives per a les quals es postula", és a dir, en cas que fos investit president de la Generalitat.

[Hi haurà ampliació]