Boscos per refugiar-se de la calor: vuit propostes per desconnectar aquest estiu a Catalunya

Davant la calorada d'aquests dies, buscar ombra i un refugi climàtic es converteix en una necessitat. I poques opcions millors trobem que els boscos, amb el seu aïllament natural i temperatures més agradables, especialment en zones de muntanya. Amb una gran superfície forestal i un espectacular medi natural, Catalunya ofereix racons verds que van dels Pirineus fins als Ports, passant per paratges tan emblemàtics com la Garrotxa o el Montseny.

Sota la frescor dels arbres és possible desconnectar del ritme quotidià i les altes temperatures de l'estiu, gaudir de passejades tranquil·les i, fins i tot, topar-se amb rius, gorgs o piscines naturals que conviden a fer una refrescada. Us proposem fins a vuit indrets que combinen encant, biodiversitat i un punt de frescor imprescindible per aquestes setmanes més caloroses.

1. Bosc de Poblet (Conca de Barberà)

A l'ombra de les muntanyes de Prades, el bosc de Poblet és un dels espais naturals més apreciats de la zona. Al municipi de Vimbodí i Poblet podreu visitar aquest indret, a tocar del monumental i històric monestir. Sorprenen les pintures de bolets que hi ha escampades sobre els arbres del bosc, un homenatge a la diversitat micològica de la zona. Hi ha un itinerari per descobrir totes les obres d'art que s'hi amaguen. 

L'espai forma part del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet i conté una vegetació molt variada i frondosa. Hi trobem alzinar muntanyenc i alzinar amb marfull, rouredes de roure de fulla petita, roure martinenc i roure reboll i també petites comunitats de pi rojalet, pinastre, pinassa i pi blanc.

2. Fageda de Carlac (Vall d'Aran)

En un racó humit i fresc del municipi de Bausen, la fageda de Carlac acull exemplars centenaris que creen un ambient màgic. Les seves ombres espesses i la presència constant de verd fan que sigui un lloc ideal per caminar en ple estiu, quan altres zones pateixen calor intensa.

És ideal per anar-hi amb els més petits de casa, ja que ofereix la possibilitat de fer una ruta circular de 7 quilòmetres amb una mica desnivell, uns 300 metres positius, per bé que no presenta dificultats. El recorregut comença al poble aranès de Bausen i podràs gaudir dels arbres mil·lenaris que alberga.

3. Bosc de la Font Groga (Vallès Occidental)

Dins el Parc Natural de Collserola, a Sant Cugat del Vallès, el bosc de la Font Groga és un refugi verd a tocar de Barcelona. El seu microclima humit afavoreix una vegetació frondosa i manté torrents actius fins i tot en plena calor estival, creant una atmosfera fresca i agradable.

El punt més emblemàtic és la font que li dona nom, d'estructura semicircular i decoració modernista. Datada de finals del segle XIX, és un lloc perfecte per aturar-se, refrescar-se i gaudir de la calma abans de continuar la ruta.

4. Bosc de Castanyet (La Selva)

Als voltants de Santa Coloma de Farners, el bosc de Castanyet destaca pel seu verd intens i per la sensació de calma que transmet. És un espai on el temps sembla passar més lentament, ideal per desconnectar i endinsar-se en la natura sense presses.

Si ens endinsem lleugerament trobarem l'església de Sant Andreu de Castanyet, ja s'esmenta al s. XIII, i que es considera així d'origen romànic. Us proposem passar-hi fent aquesta ruta senderista, que té prop d'uns 15 km, més de 300 metres de desnivell positiu i es considera de dificultat moderada segons l'usuari de Wikiloc, que va fer en tres hores i mitja.

5. Fageda d'en Jordà (Garrotxa)

En ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la fageda d'en Jordà és un dels paisatges més singulars del país. Es tracta d'un bosc de faigs excepcional per créixer sobre la colada de lava del volcà del Croscat, en un lloc pla amb turons suaus, i que ha estat font d'inspiració d'artistes com Joan Maragall que en va fer l'arxiconegut poema.

Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant. Alzinars, rouredes i fagedes de gran valor paisatgístic tenyeixen aquesta zona preuada. 

6. Bosc de Viladrau (Osona)

En ple Montseny, Viladrau és punt de partida per endinsar-se en un bosc que amaga el majestuós Castanyer de les Nou Branques. Aquest arbre, amb uns set segles d'història, més de sis metres de perímetre i prop de 24 metres d'alçada, impressiona per les seves dimensions.

La millor època per visitar-lo és la tardor, quan li cauen les fulles i les castanyes, però també té el seu encant durant l'estiu, ja que la passejada per arribar-hi és molt assequible. El camí fins a arribar-hi és agradable i assequible, ideal per fer en família o amb amics.

7. Fageda de Santa Fe (Vallès Oriental) 

També amagada al massís del Montseny, a una altitud superior als 1.000 metres, però no massa lluny de Barcelona, la fageda de Santa Fe és un autèntic paradís d’ombres i frescor. Aquesta fageda s’estén per la Vall de Santa Fe, on els faigs cobreixen un vessant nord ple de vida. 

Els senderistes poden trobar diverses rutes al seu voltant, que en alguns casos requereixen un mínim d'experiència. Una opció és seguir la pista que va des de la font de Passavets fins al turó de l'Home, travessant la zona coneguda com 'la fageda gran' i acabant envoltats per avets que fan d’aquesta ruta una experiència veritablement immersiva.

8. Fageda del Retaule (Montsià)

I acabem al Parc Natural dels Ports, dins del terme municipal de la Sènia, on s'estén la fageda del Retaule, una de les més espectaculars i singulars del sud d'Espanya i Europa. L'entorn és d'una bellesa agresta, amb algunes cingleres, fonts i una frescor que es manté fins i tot en dies calorosos.

Declarat com a reserva natural parcial, aquest paratge sorprenent i desconegut per a molts, amaga un el Faig Pare. Un arbre monumental que s'ha convertit en un dels símbols del Parc Natural dels Ports.

Sigui al cor del Pirineu, en una plana volcànica o al costat de la ciutat, els boscos catalans són refugis naturals contra la calor. Endinsar-s'hi és molt més que una manera de refrescar-se: és connectar amb un patrimoni natural que combina biodiversitat, història i paisatges que canvien de caràcter amb cada estació.