El boom del cànnabis: entre l'ús terapèutic i el negoci 'caçaturistes'

Distingir l’ús terapèutic del recreatiu i acabar així amb una normativa massa equívoca. Aquesta és la demanda dels clubs cannàbics catalans per regular la seva activitat i deixar d’estar sempre en el punt de mira. De droga prohibida, la marihuana i l’haixix han passat a ser un negoci. Aquest fenomen no s’ha produït en els llocs on s’ha legalitzat el seu consum, com el cas d’Uruguai o alguns estats dels Estats Units. Fonts del sector indiquen que el debat està mal enfocat, ja que s’està centrant en l’àmbit recreatiu, quan s’hauria de fer en el terapèutic. En cas d’un escenari de legalització, asseguren, el consum acostuma a baixar.

A Catalunya, ja hi ha registrats més d’un miler de clubs cannàbics. La potència del sector es va visualitzar en la recent celebració d'Spannabis Barcelona, el passat cap de setmana a la Fira de Cornellà. El certamen, que ha arribat a la 16a edició, és considerat com la fira de cànnabis més important del món. Enguany va rebre més de 25.000 visitants i va aplegar més de 300 expositors i les primeres marques del sector . El promotor d'Spannabis Barcelona, Raúl del Pino, assegura que “la nostra reivindicació continua sent que l’Administració creï un nou marc legal per regular el sector”. Segons afegeix, “la llei és molt ambigua i cal honestedat per a un sector normalitzat, que diferenciï clarament els usos recreatius dels terapèutics”.

En aquest context, Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció pel sector del cànnabis. La capital catalana ha substituït Amsterdam com a punt de proliferació dels clubs de fumadors, ja que a la ciutat holandesa el canvi de regulació ha frenat el seu lideratge. L’any 2016, Weedmaps, una aplicació que geolocalitza els dispensaris de marihuana, amb una facturació superior als 7 milions d’euros anuals, va obrir una seu a Barcelona. Durant la mateixa època, la companyia més important del sector en l’àmbit mundial, Greenhouse Seeds, també va aterrar a la ciutat.

Barcelona, destí de turisme cànnabic

Aquests moviments empresarials s’han produït per la consideració que ha adquirit Barcelona com a destí de turisme cànnabic. Tot i que el boom dels clubs ha facilitat la normalització del fenomen, també ha derivat en un costat més fosc: un negoci que busca la caça del turista. “Sota la figura d’un captador que actua com esquer, alguns falsos clubs de fumadors ofereixen marihuana als turistes”. Així ho explica Ferran Roig, propietari de la botiga online Cactus Martorell, una de les primeres grow-shop que es va obrir a Catalunya.

Roig comenta que en l’àmbit de les botigues físiques s’està arribant a un punt de col·lapse. Per això, es “creen autèntiques tapadores que es fan passar per coffeeshop i que fan molt mal als clubs cannàbics”. En aquest sentit, precisa que les agrupacions de fumadors necessiten una regulació per seguir funcionant. “La majoria de clubs complim amb el que estableix Salut Pública. Fins i tot, a vegades anem per davant”. Entres els requisits, detalla la necessitat que una persona només pot comprar al dispensador del club si ve avalat per un altre soci i si hi ha consumit prèviament.

Els mateixos clubs admeten que cada vegada està agafant més pes el vessant terapèutic i medicinal de la marihuana. Més enllà d’esdevenir un punt de trobada per fumar cànnabis, les associacions defensen el seu valor com a clubs socials que ofereixen un servei de proximitat. Tot i que el comerç de marihuana i haixix està prohibit a l’Estat espanyol, els clubs aprofiten un buit legal: el consum individual està autoritzat i en un cercle tancat i reduït es pot compartir el conreu.

El Constitucional rebutja la llei de clubs catalana

El passat setembre, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar la llei catalana que regulava les associacions de consumidors de cànnabis. A més de considerar que envaeix les competències, creu que protegeix una activitat declarada com a delictiva. Tot i posseir un principi actiu que permet aplicacions terapèutiques, el tribunal la veu com una substància estupefaent. Aquest supòsit és el que impedeix que Catalunya legisli sobre el sector. La sentència torna a deixar els clubs cannàbics als llimbs legals, ja que als clubs es pot consumir la droga, però el transport o el conreu amb finalitat comercials estan prohibits.

Recentment, els Mossos d’Esquadra van engegar un dispositiu policial que va acabar amb 12 detinguts. Tot ells estan acusats d’un delicte contra la salut pública per captar clients per a clubs cannàbics del barri de Ciutat Vella de Barcelona. Aquestes persones solen cobrar entre 10 i 15 euros per cada soci nou que aportin al club. En aquest aspecte, aquestes empreses tracten el cànnabis com un negoci.

L’oportunitat de negoci també l’han detectat les entitats financeres. Algunes, com el BBVA, Caixabank i Bankinter han invertit tres milions d’euros en empreses del sector com Canopy Growth, Aurora Cannabis i Aphria. Argumenten que el seu interès rau en les propietats medicinals del cànnabis.

La necessitat d’establir una normativa més concreta sobre el funcionament dels clubs cannàbics reflecteix els límits dels drets individuals protegits per la Constitució. Per una banda, el text garanteix valors com el de la intimitat i l’associació, però sense que l’activitat vulneri la llei i es faci en una esfera privada. Aquest és l’aspecte teòric. En canvi, el dia a dia dibuixa una escena totalment diferent. Un passeig per les Rambles de Barcelona serveix per comprovar com cada pocs metres apareix un caçaturistes que intenta reclutar un visitant oferint el servei d’un coffeeshop.