La bombolla del ‘coworking’ amaga la falta de rendibilitat dels espais en lloguer

Amb la irrupció de les startup o les empreses amb base tecnològica, els espais de treball compartit, els coworking estan posicionant-se com una alternativa de flexibilitat laboral per algunes companyies o professionals autònoms. A hores d’ara, ja suposen el 20% de les noves contractacions d’oficines a Barcelona. Però darrere d’aquest fenomen apareixen dubtes sobre la rendibilitat del seu model de negoci i els seus efectes perjudicials sobre el mercat immobiliari.

Durant el primer trimestre d’enguany s’han reservat 27.600 metres quadrats destinats al coworking a Barcelona. Aquestes dades, extretes de l’estudi realitzar per Finques Forcadell, mostren que aquestes iniciatives ja representen gairebé el 13% de les operacions total. “Aquests espais s’estan consolidant pel nou marc laboral, la proliferació de les startups i la disrupció tecnològica”, indiquen des de Forcadell.

En aquest escenari, les companyies de coworking han posat els seus ulls a la capital catalana. Regus, WeWork i Aticco són les firmes que més estan apostant per invertir a la ciutat. Sobretot s’està concentrant en tres zones: el districte del 22@, el centre de Barcelona i la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. Llogar una taula de treball pot variar entre els 138 i els 233 euros de mitjana al mes en funció del lloc.

El repte de reduir els costos

Malgrat la necessitat que tenen els treballadors de disposar d’aquest tipus d’equipaments, la rendibilitat econòmica no ha acompanyat en aquest procés de creixement. L’entitat Comunidad Coworking assegura que un 60% dels espais no són rendibles. “Hem detectat, amb dades de 2017, que un 38% dels coworking va haver de tancar les seves portes per la impossibilitat de reduir costos”. En aquest model, el 40% del pressupost se’n va al pagament del lloguer. A aquesta partida, s’hi han d’afegir les despeses fixes de manteniment, treballadors i subministraments. “No som cap excepció a les empreses que tenen dificultats per quadrar números”, assenyalen des de Comunidad Coworking.

Les companyies dedicades al lloguer d’espais compartits depenen en excés dels ingressos que reben dels lloguers. Per aquesta raó, si la presència d’empreses o de persones disminueix, els costos es mantenen o fins i tot augmenten. Aquest és un dels punts dèbils d’aquest model de negoci.

Proworkspaces, que agrupa els principals operadors de coworking, creu que la recuperació del sector vindrà quan “el sistema no només l’utilitzin els autònoms i les pimes”. En aquest sentit, recorda que als Estats Units, les multinacionals compten amb entre un 20 i un 30% de la plantilla sota la fórmula del treball compartit. “És una opció vàlida per empreses amb entorns laborals creatius, oberts i flexibles”, indiquen des de l’organització.

La cultura del ‘coworking’

Per a les grans firmes, els espais compartits es valoren per la flexibilitat que els hi permet reduir o ampliar les instal·lacions en funció de com marxa el seu negoci. En l’àmbit català i estatal, les empreses encara mostren reticències “per la suposada pèrdua de la imatge corporativa i els perills tecnològics que implica per la seguretat informàtica el fet de compartir les dades amb altres usuaris”, comenten des de Proworkspaces.

Davant d’aquesta situació, els grans operadors ja han començat a oferir un espai mixt, on les oficines són privades, però els treballadors poden gaudir d’àrees compartides amb altres empleats del mateix edifici. Amb l’objectiu de fidelitzar els coworkers i millorar la rendibilitat de l’equipament, alguns centres estan realitzant contractes de lloguer de fins a tres anys per superar la rotació habitual d’aquests departaments.

Una ciutat influencer en l’àmbit de les oficines. Aquesta és l’etiqueta que li ha assignat a Barcelona la consultora immobiliària JLL. “És un hub tecnològic pel seu clima i per la seva situació estratègica per les institucions amb influència global”. A aquest atractiu empresarial se li suma l’actiu de la marca Barcelona com a pol tecnològic. Globalment, segons les dades de la consultora, la contractació d’oficines va créixer a la ciutat un 8% l’any passat. El mateix percentatge d’augment van tenir el preu dels lloguers, situant-se de mitjana en els 25 euros al mes per metre quadrat. Així, Barcelona ja és la tercera urbs europea, per darrere d’Oslo i Amsterdam, on està previst que més s’apugin les rendes.

L’obsessió per la rendibilitat

Aquest creixement deriva en un accés escàs a l’oferta. JLL calcula que la taxa de disponibilitat d’oficines a Barcelona és del 5,7%. A Madrid, la xifra supera el 10%. En el cas dels coworking, la mida sí que importa. Quan més gran és l’espai, la rendibilitat s’incrementa. Per obtenir beneficis, els centres han de tenir més de 25 usuaris. A més, per guanyar més, les empreses ofereixen serveis addicionals, com restauració, activitats o esdeveniments.

Aquesta pressió i obsessió per la rendibilitat ja han produït els primers moviments estratègics de les companyies. L’alta demanda d’aquests serveis es visualitza en què les firmes han reduït l’oferta de metres per cada usuari. La mitjana de superfície per persona ha baixat dels 10 als 6 metres quadrats en poc anys. La situació ha tensat el mercat immobiliari a ciutats com Barcelona. Ara, una taula calenta, es a dir ocupar un lloc que estigui buit en un espai compartit, costa una mitjana de 250 euros mensuals. Si es vol tenir el privilegi de tenir la taula assegurada, el preu s’enfila als 500.

El coworking, tot i consolidar-se com una iniciativa productiva adient per les noves formes de treball i garantir avantatges fiscals a les empreses en aspectes com el lloguer, encara ha de millorar el seu encaix legal i social perquè no impacti de forma tan negativa en l’entorn econòmic i en el mercat immobiliari de les ciutats.