BCNegra celebra el 20è aniversari amb Barcelona, Marsella i Nàpols com a eix central

El festival de novel·la negra BCNegra celebrarà els 20 anys d’història del 10 al 16 de febrer en una edició amb els principals escriptors contemporanis del gènere, com Donna Leon, Benjamin Black, Dominique Manotti, Manuel Rivas, Virginia Feito, Lluís Riera, François Thomazeau o Arnaldur Indriðason. La sala Paral·lel 62, La Paloma i el Mooby Bosque reuniran les millors veus amb 130 participants en 44 activitats, com taules rodones, teatre, música o clubs de lectura. Enguany el festival tindrà tres ciutats fronteres i portuàries com a eixos centrals: Barcelona, Marsella i Nàpols. 

En roda de premsa, el regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé, i el comissari de BCN Negra, Carlos Zanón, han parlat d’una vintena edició que no vol ser només un “aparador de novetats” ni reunir únicament una sèrie d’autors. “Intentem que tingui un sentit”, ha recordat Zanón.

En aquest sentit, la BCN Negra s’allunya de la figura del psicòpata i de l’objectiu únic dels relats de resoldre un misteri. Per trencar amb certs elements habituals del gènere, el festival se centrarà més en com és el camí que porta a resoldre el conflicte, la denúncia social, els personatges perdedors, i en recuperar la idea en què en acabar la lectura d’un llibre hagi generat certa incomoditat.

El Mediterrani, amb Barcelona, Marsella i Nàpols, prendrà el protagonisme. Les tres ciutats, similars i molt diferents a la vegada, han donat peu a la literatura negra amb personalitats fortes com a metròpolis portuàries, mediterrànies i multiculturals, amb imaginaris de derrotes i rebel·lions, capitals sense estat, contrapès a les diferents ciutats on resideix el poder governamental.

El dijous 6 de febrer s’inaugurarà l’exposició del festival a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. De la mà del comissari Quim Noguero, Negra de tres colors: Barcelona, Marsella, Nàpols, oferirà un retrat d’aquestes tres ciutats. Posteriorment, se celebrarà una taula rodona amb representants de les tres ciutats: l’escriptora Margarida Aritzeta (Barcelona), el poeta Jean Poncet (Marsella) i l’artista Enrico Ianniello (Nàpols) moderats per l’escriptora i professora universitària Anna Maria Vilallonga.

Estrena teatral, inauguració musical i projeccions

Entre les activitats destacades, hi haurà teatre amb dues propostes. D’una banda, s’estrenarà l’encàrrec Coses que només saps quan estàs morta, de Francesc Salgado sota la direcció d’Anna Güell, i amb l’actuació d’Àngels Sánchez. L’obra recorre la vida de la reportera més important de la Segona República a Barcelona, Irene Polo, el relat perdut sobre una periodista decidida, lesbiana i valenta que va refulgir com a reportera a la ciutat democràtica dels anys trenta. 

A la segona proposta, la Policia Científica de Mossos d’Esquadra serà requerida per resoldre el cas Obri, som la policia! La recreació mostrarà com treballa la divisió en un enfrontament armat entre dues persones de clans rivals, en un carrer d’una ciutat per un tema de tràfic de drogues.

El festival s’inaugurarà amb un concert de Quique González acompanyat per Toni Brunet. En la programació també hi haurà la projecció de pel·lícules com Le mani sulla città de Francesco Rosi, Borsalino de Jacques Deray, Tatuaje de Bigas Luna i The Attack de Ziad Doueir.

Yasmina Khadra, rebrà el Premi Pepe Carvalho

L’escriptor algerià Yasmina Khadra (Kenadsa, Sàhara algerià, 1955) recollirà el guardó “com a acte de justícia” en una cerimònia de lliurament el 13 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Serà la primera vegada que el festival premia un autor africà.

Yasmina Khadra, pseudònim de Mohammed Moulessehoul, ha estat reconegut pel jurat del guardó per ser sempre “valent i lúcid” i no eludir “cap problemàtica (atur, islamisme, corrupció, colonialisme, absència de futur i llibertats, terrorisme, repressió, aïllacionisme)”.

El festival ha recordat que les seves obres de Khadra posen el focus crític en “qüestions vinculades amb la corrupció, les decisions polítiques o el malmès estat de la societat algeriana”. Per evitar la censura i les possibles represàlies, l’autor va decidir utilitzar el nom de la seva dona com a pseudònim.