Batalla pels símbolsNova pancarta al Palau de la Generalitat per recordar el dret a la llibertat d'opinió i expressió, recollit a la declaració de Drets Humans

El president Quim Torra ha decidit substituir la pancarta de reclamació de llibertat dels presos polítics, que hi havia a la façana del Palau de la Generalitat, per un altra en la qual es recorda que el dret  a la llibertat d'opinió i expressió, recollit a l'article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans.

La nova pancarta ha estat penjada a les 15:05 h.

Dos treballadors de la Generalitat havien retirat aquest divendres a les 12.27 h. la pancarta amb el llaç groc i la que havia estat col·locada a sobre amb el llaç blanc i una franja de color vermell,  amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" de la façana de la institució pública.

La Junta Electoral Central (JEC) havia requerit al president de la Generalitat, Quim Torra, retirar la pancarta amb el llaç groc per preservar la neutralitat de les institucions durant el període electoral i el líder de l'Executiu va demanar un informe al Síndic de Greuges sobre aclarir de símbols dels edificis públics.

Després de l'informe del Síndic emès dimecres que recomanava retirar-los, treballadors de la Generalitat van cobrir la pancarta del llaç groc amb una altra amb un llaç blanc amb una franja vermella i, en una resolució aquest mateix dijous, Torra va assegurar que defensaria fins a les "últimes conseqüències" drets com el de la llibertat d'expressió, de manifestació i a l'autodeterminació de Catalunya.

Després de la retirada dels llaços, el president Torra ha confirmat a través d'un comunicat que presentarà aquest divendres un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la Junta Electoral per demanar la suspensió immediata dels seus acords sobre la retirada dels llaços grocs d'edificis públics , i la setmana que ve presentarà una querella "per un presumpte delicte de prevaricació" d'aquest organisme de l'Estat.

Quim Torra havia assegurat que defensaria fins a les "últimes conseqüències" drets com el de la llibertat d'expressió

Torra considera que les resolucions de la JEC són "manifestament injustes perquè són arbitràries, com es demostra en la notificació de ahir a la nit, on exigia al president fer coses que la Llei no li permet". Segons Torra, la JEC veu una greu vulneració de la llei en un cartell, però no veuen cap irregularitat "en què un partit polític faci campanya des de l'estrada del Tribunal Suprem, on dos membres de la JEC estan jutjant" diversos candidats que es presenten a les eleccions generals i municipals.

El president ha fet a més una crida a la ciutadania per a que posi més llaços grocs i senyeres estelades als balcons dels seus domicilis.

La Fiscalia contra Torra

Mentrestant, la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha ordenat a la Fiscalia de Catalunya que, una vegada que tingui coneixement de totes les actuacions, interposi una querella contra Torra per ignorar els requeriments de la JEC.

La ministra protaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, ha declarat que el president de la Generalitat ha fet el que havia d'haver fet abans, però no ha volgut pronunciar-se sobre si la seva actitud ha estat delictiva. Ha assegurat, en qualsevol cas, que el govern socialista ha estat "diligent i eficaç" en aquest assumpte i que no ha estat "permissiu".

Escorcolls a escoles

La policia ha entrat aquest divendres en alguns centres educatius amb instruccions de retirar tots els elements "susceptibles de ser interpretats com a elements polèmics", com a llaços grocs i pancartes pels presos, ha denunciat el sinticat USTEC.

La JEC no té cap autoritat per ordenar la intervenció als centres educatius, ja que inclou membres que procedeixen del mateix tribunal que jutja als dirigents independentistes "a partir d'una interpretació esbiaixada i interessada de la llei", ha assenyalat aquest sindicat en una nota que ha fet pública aquest mateix divendres.

Considera que la JEC ja va actuar de forma partidista en les eleccions del desembre de 2017 i ha actuat "al dictat d'aquells partits que odien i menyspreen l'escola pública", la llengua i les institucions catalanes, informa l'agència Europa Press.

"La JEC no garanteix cap neutralitat, sinó que amb la seva actuació busca demostrar que, en la pràctica, encara funciona el 155", per a la qual cosa compta amb la passivitat o col·laboracionisme de la Conselleria d'Educació, segons el sindicat, que ha convidat a la comunitat educativa a actuar d'acord amb la necessitat de defensar la llibertat d'expressió: "Entenem que tota la simbologia contra l'arbitrarietat de l'Estat ha de mantenir-se per a recordar a la ciutadania l'estat d'excepció que vivim".

La Intersindical·CSC també ha informat que parelles de Mossos d'Esquadra han entrat en centres educatius públics per a fer "observació de símbols polítics en espais públics", i ha demanat explicacions al conseller d'Interior, Miquel Buch, i al d'Educació, Josep Bargalló.

En un comunicat, el sindicat ha qualificat aquests fets com a "molt greus". "Mereixen una resposta clara i contundent, així com la depuració de responsabilitats que qui ha autoritzat aquests registres", ha manifestat.

Adéu també al llaç blanc a Economia

A més, el llaç blanc situat des de dijous a la façana de la seu del Departament d'Economia de la Generalitat, que va substituir un anterior de color groc, ha estat retirat aquest mateix divendres al matí, segons han confirmat fonts d'aquesta conselleria. Per la seva banda, l'encara consellera de Cultura, Laura Borràs, ha assegurat aquest divendres que no ordenarà treure llaços després del requeriment de la "Junta Inquisitorial Central", però ha apuntat que probablement no serà necessari que els Mossos actuïn perquè potser els retiraran els propis funcionaris.

La JEC ha acordat portar al president català, Quim Torra, a la Fiscalia per la responsabilitat penal en què pogués haver incorregut en mantenir els símbols i als edificis públics de la Generalitat i ha ordenat als Mossos d'Esquadra que els retirin abans de les 15.00 hores d'aquest divendres. En una entrevista a la Cadena Ser Catalunya, Borràs ha assegurat que veu a Torra "determinat" i ha recordat que va assumir el càrrec de president de la Generalitat amb "plena assumpció de les conseqüències" en una situació que creu que és de "repressió" .

Després que els llaços hagin desaparegut ja de la seu de Departament d'Economia, Borràs no ha volgut aventurar què passarà en altres edificis de la Generalitat, però ha assegurat que en els que són de la seva competència no va donar l'ordre de retirar llaços .

"No he donat l'ordre ni la donaré", ha remarcat la consellera, qui tot i això ha posat èmfasi que són els funcionaris els que van col·locar aquests símbols i els que també podrien suprimir per evitar la intervenció dels Mossos. "L'altre dia vam veure que treballadors públics, que havien col·locat els llaços, ells mateixos van posar el llaç censurat (el blanc amb la franja vermella); a nosaltres ens violenta utilitzar la policia contra les institucions, no ens sentim còmodes i potser no haurem de veure aquestes imatges -de Mossos actuant-", ha afirmat.