Batalla legislativa per evitar un ‘tsunami’ de desnonaments a partir del novembre

Crit d’alerta de les entitats en defensa de l’habitatge davant d’un possible ‘tsunami’ de desnonaments a Catalunya a partir del 31 d’octubre. Aquell és el dia en el qual finalitza la moratòria dictada pel Govern central a conseqüència de la pandèmia. Després d’aquesta data, 26.000 famílies catalanes estan en risc de patir un desnonament, segons els càlculs efectuats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Fins llavors, les entitats estan negociant canvis legislatius, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats, per tal d’obligar als grans tenidors a què ofereixen l’alternativa d’un lloguer social abans d’impulsar un desnonament per la incapacitat d’afrontar el pagament per part de l’arrendatari.

Delgado (PAH): "Treballem perquè la nova llei es pugui aplicar abans del mes de novembre i evitar així els desnonaments, sobre els quals existeix un gran consens social"

"Treballem perquè la nova llei es pugui aplicar abans del mes de novembre i evitar així els desnonaments, sobre els quals existeix un gran consens social". És l’objectiu que explica la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. L’entitat assenyala que un dels propòsits d’aquesta batalla legislativa rau a recuperar l’esperit de la llei 24/2015, aprovada pel Parlament, que fa referència a les mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Delgado recorda que quan es va endegar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per assolir aquesta norma, "vam aconseguir el triple de signatures de les necessàries".

Des de la PAH s’adverteix que en aquests sis anys, els casos d’emergència residencial han crescut, especialment durant l’actual crisi econòmica. La plataforma es marca el repte, conjuntament amb altres entitats, de rescabalar els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional, que només va deixar vigents els relacionats amb l’impagament del lloguer o la hipoteca i la pobresa energètica. Al respecte, Delgado planteja la necessitat d’establir fórmules com la renovació dels contractes, però amb quotes de lloguers socials, adaptades a la renda dels arrendataris.

Desnonament per final de contracte

Després que a principis d’any el TC suspengués alguns dels articles de la llei 24/2015, com les renovacions obligatòries un cop arriben a la fi els lloguers socials, la necessitat d’establir-los per les llars vulnerables o en casos d’ocupació, les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) mostren que durant el primer trimestre d’enguany, a Catalunya s’han produït 2.437 desnonaments, el que suposa una mitjana de 27 al dia. Davant d’aquest drama, la PAH reivindica la recuperació dels lloguers socials per a grans tenidors en casos d’extincions de contracte i accés precari a l’habitatge, així com la renovació dels milers d’arrendaments socials que han vençut.

Lucía Delgado afegeix que el 73% dels desnonaments registrats a Catalunya procedeixen d’un lloguer i la majoria d’aquests ho són per la finalització del contracte. "Moltes de les famílies que ens estem trobant ja van perdre el seu pis a l’anterior crisi per l’impagament de la hipoteca i ara són víctimes dels fons voltors, que es volen aprofitar de la seva vulnerabilitat". La portaveu de la PAH advoca per "no mirar cap a un altre lloc i proposar alternatives davant la manca d’un parc d’habitatge públic o un accés assequible al lloguer".

La moratòria sobre els desnonaments que finalitza el 31 d’octubre és la tercera en els darrers sis mesos. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, posa en dubte que aquestes mesures aturin els desnonaments. "No inclouen totes les famílies vulnerables i deixen a la discrecionalitat del jutge la decisió final, que en la majoria de casos afavoreix els arrendadors". A més, Aragonès apunta que "aquests pegats no solucionen el problema".

Lleis estructurals pel dret a l’habitatge

Aragonès (Sindicat Llogateres): "No podem esperar a arribar als desnonaments ni a les situacions d’emergència"

Més enllà d’aquestes accions conjunturals, Enric Aragonès proposa d’altres, de caràcter més estructural, com augmentar l’oferta d’habitatge públic o estendre a més poblacions i a tot l’Estat la regulació que limita els preus del lloguer. "Mesures com aquestes s’estan endarrerint per la pressió dels ‘lobbys’ immobiliaris", comenta Aragonès. Fins i tot, el portaveu del Sindicat veu imprescindible demanar lleis estructurals que garanteixen el dret a l’habitatge. "No podem esperar a arribar als desnonaments ni a les situacions d’emergència. No cal haver de viure angoixa ni demostrar la vulnerabilitat per protegir els drets dels llogaters".

Les reivindicacions de les entitats en defensa de l’habitatge, com els casos de la PAH o del Sindicat de Llogateres, no són exclusives d’aquestes plataformes ni tampoc un requeriment que vingui de nou. Abans de la pandèmia, el febrer de 2020, el relator especial de Nacions Unides (ONU) per a la pobresa extrema, Philip Alston, va alertar que "la crisi de l’habitatge empitjorarà" a Barcelona si no hi ha "mesures dràstiques". En el marc d’un viatge oficial a l’Estat espanyol per avaluar l’estat dels drets socials, aquest expert de l’ONU va comprovar "els problemes que està generant l’alt preu dels lloguers" per a les persones amb rendes baixes. Per això, Alston ja apostava llavors per considerar seriosament el control del preu dels lloguers.

Alston va lamentar la tendència de les institucions a "acceptar la perspectiva de la indústria immobiliària". A més, el relator deia que a l’Estat espanyol s’ha descuidat l’habitatge social durant molts anys. "Seria esperançador que l’Administració es prengués seriosament el dret a l’habitatge".

De moment, l’Administració sembla que fa passos petits. El passat 10 de setembre, al Parlament de Catalunya es va iniciar la ronda de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer aportacions al text registrat de la nova Proposició de Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència residencial. El 27 de setembre començarà el període d’esmenes. Les discussions principals entre els grups parlamentaris es produeixen sobre la determinació exacta del concepte de gran tenidor. Des de llavors, només quedaran 34 dies perquè acabi la moratòria contra els desnonaments.