"El barri no és nostre, és dels turistes", el difícil dia a dia dels veïns del barri de la Sagrada Família

Cada dia alguns veïns de la Sagrada Família es reuneixen a la vora de l'Aula Ambiental del barri, situat a la plaça Gaudí, per jugar al dominó. Persones que hi han viscut tota la vida, que tenen un pis en propietat a pocs metres de la basílica i que han trobat un petit refugi a cent metres de la icona barcelonina, en un petit racó amagat dels turistes.

Ells ja s'han acostumat a la seva realitat. Saben que no poden comprar als supermercats de sota de casa, ja que s'hi venen imants de Barcelona i altres souvenirs pels turistes i, sobretot, perquè els preus són més cars. També tenen clar que han de creuar unes quantes illes de cases per trobar un bon restaurant, un que no sigui per turistes. "El barri està cada dia més car i més brut", afirmen.

Cada dia hi ha més gent i més turistes, i amb el pas dels anys han adaptat la seva vida a això: evitar restaurants, botigues, i sobretot carrers atapeïts on no es pot ni caminar. Tenen clar que el barri ja no és seu, "és dels turistes". En resum, la massificació turística els ha complicat la vida. El volum de visitants, a més, va a l'alça i l'any passat la basílica en va rebre gairebé cinc milions, un rècord històric.

El volum de turistes a la Sagrada Família va a l'alça i l'any passat va arribar a gairebé els 5 milions, un rècord històric

El primer dimarts d'aquest agost, dia que arriben els creuers a Barcelona, només es podien trobar cinc agents cívics en tot el barri. Estan situats a la cruïlla del carrer Marina amb Mallorca, intentant articular els turistes, evitar les aglomeracions i prevenir qualsevol accident. "Estem sobrepassats", asseguren els agents cívics. Creuen que no són personal suficient per cobrir les necessitats d'aquesta zona, i les queixes dels veïns no cessen.

Milers de persones s'amunteguen cada dia al voltant de la Sagrada Família, turistes que visiten la basílica com a punt imprescindible dins del seu llistat de "coses a veure a Barcelona". Però aquesta sobreconcentració de gent en uns carrers que envolten la Sagrada Família afecta directament la vida dels veïns.

L'Ajuntament implanta noves mesures 

Per intentar aconseguir una millor convivència l'Ajuntament de Barcelona ha decidit implantar noves mesures aquest agost, a través d'un Pla d'acció de l'Espai de Gran Afluència de la Sagrada Família treballat amb entitats i veïnat. Les actuacions més destacades són el reforç operatiu de serveis i equipaments, i un augment de la presència de la Guàrdia Urbana, agents cívics i del servei de neteja.

Però la realitat difereix de la teoria. Els veïns del barri tenen clar que els carrers "estan més bruts que mai", i de moment no han vist un canvi en els espais ni en els reforços. L'Ajuntament assegura que la majoria de les mesures estan en marxa, però comença a haver-hi un canvi real? Les condicions de vida han millorat per als veïns del barri? Els principals objectius d'aquestes mesures són treure pressió a l'espai públic, impulsar la diversitat comercial de proximitat, reduir l'impacte dels fluxos de visitants i recuperar espais per a les activitats veïnals. Algunes d'aquestes mesures s'estan duent a terme, mentre que en d'altres no s'ha avançat. Segons la comunitat veïnal, la neteja continua sent "insuficient".

En tot un matí, no s'observen equips tècnics pels voltants de la basílica, no hi ha equip de neteja establert a la zona o organismes de seguretat. Quan ja no es pot caminar pels carrers de l'entorn, un petit dispositiu de Protecció Civil intenta dinamitzar els espais i millorar l'accessibilitat de la zona. Però, tot i això, els veïns continuen queixant-se de la saturació, de no poder viure en unes condicions normals i "tenir dificultats per caminar pel carrer de sota de casa".

Dues veïnes del carrer Lepant, una propietària d'una perruqueria, i l'altra presidenta de l'escala on resideix, veuen clar que "el barri ha canviat en els últims anys". "Hi ha un volum més elevat de persones i això influeix a la vida del barri", afirmen. Des de la comunitat de veïns han decidit pagar un suplement extra per evitar tenir pisos turístics a l'escala, assegura la Mercè. Tenien clar aquest canvi, ja que generava més seguretat i tranquil·litat pels veïns.

A més, comenten que han hagut d'adaptar-se a tots els canvis que viu el barri per culpa del turisme. Igual que la resta de veïns, tenen clar quins comerços evitar i quins carrers val més la pena no trepitjar. "Cada vegada entren més clients que només parlen anglès i em genera més dificultats per dur a terme la meva feina" afirma l'Anna, propietària de la perruqueria.

A més de patir tots aquests canvis que s'han produït en els últims anys, la gran majoria de les veïnes acaben denunciant l'incivisme dels turistes. Afirmen que molts d'ells no realitzen un turisme responsable i dificulten la vida en aquesta zona de Barcelona. Paral·lelament, s'ha iniciat la campanya de civisme adreçada als visitants de la basílica, per intentar corregir les males conductes i millorar la convivència.

L'Ajuntament assegura que hi ha una distribució de tríptics activa, amb consells i recordatori de les normes de convivència en múltiples idiomes, però de moment els turistes no els han tingut a les seves mans. Únicament hi ha alguns cartells penjats en els fanals de la Plaça Gaudí, recordant algunes normes bàsiques de comportament en anglès. De moment, però, la realitat és que els veïns del barri pateixen bàsicament els impactes negatius d'una massificació turística que els ha transformat la vida quotidiana, majoritàriament a pitjor.